La boira juga amb els esquelets dels arbres nus
La reixa revestida d'òxid et diu
entra, no avances camí avall
L'arbust hipnotitza
Els ulls el miren, vols creuar la tanca
Endinsar-te en el misteri de la foscor
L'enramada reclama
I el matoll et diu passa
Ho penses un instant
I, finalment t'abandones al misteri del reixat
Caminant pel Camí La Plana
©️🌹😎
Aquest any no hem gaudit junts
Del silenci de La Cerdanya
Ni dels colors de La Cerdanya
Ni del Petit Train Jaune
Ni dels caminois de La Cerdanya
Tornarem
Tornarem a la muntanya plegats
Als vint-i-un graus de dia i dotze de nit
A les aigües sulforoses de St. Thomas
A la ruta Font-romeu-Les Bulloses
Al trajecte sencer del Tren Groc
Xic-xac, xic-xac, xic-xac
Als camps de blat a punt de caramel embolicat
A la flaire a camamilla
Als fa, als do, als mi dels esquellots llunyans
A les vaques i vedells
Als cervatells saltant pels boscs
Al bonic accent rossellonés
Als 'bon jour' i als bon dia
Al romànic viatger, temps d' històries de ben lluny
Al bon menjar i bon vi
A la llum dels estels
Al cant dels ocells (raó tenia Casals)
A la mudesa i a la melodia de l'aigua rierol a baix, com la vida corre
Mentre alguns la passen altres inconformistes, ens la mengem a pams
***********************************
©️🌹😎
Caminant per la Cerdanya
Habitant uns dies a Er
He omplert de flors ma casa
He obert finestres i balcons
Que entre el vent per on li plaga
Que bufe llibres, llibretes, apunts, notes
Que rebente anys de paraula
Ínfules d'una pobre idiota
Res tornarà al principi
Res tornarà al capdavall
Tinta, ploma, paper
Que esclaten els calaixos
Goluts, plens de quaderns de notes On la vida s'ha omplert de llistes infogrammes i esperes inútils
©️🌹😎
Em dónes aigua i jo vullc foc
Em deixes com ploma mullada
Al caprici de la pluja
No em dónes aigua
Que jo vull foc
Que em deixe com flama
Embriagada
Dansaré dalt del fossar dels sentits
Aldarull de carícies passades
Qui sap si demà
Contrària a tota lògica
Llace a la foguera les brases del meu desig
©️🌹😎
Acidesa de l'ànima
Com la fel puja als llavis
Confinat esperit que
A palpons recerca agònic la sortida
Llargues les nits
Llibertats indomables
Tornaran foscos pardals
I a les nostres finestres els nius penjaran
Pobres dones, pobres
Sense balconada
De presons invisibles envoltades
Paures i cadenes
Gavines color gris
Cap esperança
Ai!
Ai la vida!
"La vida és tan ragmentària"
-Joan Fuster
De vegades
Em sent malament
Em sent privilegiada
©️🌹😎
M'agrada la gent
La cervesa freda beguda a morro
La tendresa
Les amistats no circumstancials
Les bones converses
Els somriures coneguts
Els hola i adéu
Els fins demà
Els bon cap de setmana
Els fins dilluns
El café a l'entrada
Els bon dia sincers
Les abraçades amigues
I els petonets amb soroll
"Cheek to cheek"
Qui seré jo en uns anys?
©️🌹😎
El mar i jo hem compartit textures, tonalitats, confidències
Diàlegs de vora mar, monòlegs de l'absurd
Com una cura els tinitus han callat
Per uns moments la remor
De les ones, com equalitzador
Ha mesclat sorolls perpetus
Buscadors de silenci
Amb els càntics alegres i salobreS
Els acufens han esdevingut aqüífers musicals
I jo tan contenta
©️🌹😎
El que queda de les roses" (en projecte)
©️🌹😎
Ho dic amb tot el meu sentir, coneixement, seny i causa
Ho afirme sota els efectes d'un verdejo i d'un glopet d'anís El Mono
Ho reitere: no tinc por a la mort, mes sí al sofriment, dolor o falta d'oxígen
La meua pena: privar-me del somriure diví de les meues filles.
Elles m'estimen d'una manera silent
D'una manera gestual
La lluïssor dels seus ulls ho parla tot
Les abraçades, els petons
El record dels seus girs a la caverna uterina
Aquell rar sentir de vida primigènia, dins del meu ventre
La resta d'amor, si és que existeix, no el note, no el sent
De vegades no és prou el frec dels peus sota un abric
El ronc suau d'un alè compartit
De vegades és necessari l'esclat animal
L'explosió bestial del plaer
Que meravellós trobar una carícia, un alè al llit de l'adéu
Quina pau serena m'envaeix quan imagine la faula de la trobada
Quina absurda i efímera sensació
Un cervell ple d'ocells
©️🌹miró
Sant Esteve 24
Insulta els ulls que la observen
Fractal, perfecta es mire per on es mire
Que bé si es pogués abastar-la amb la mà
Que bé poder absorbir l'essència fins l'última gota de l'alambí
Allà dins, íntim amagatall del desig
El vellut dels pètals parlaria per tu amb beu baixa
Diria allò i allò altre que la covardia impedeix expressar
Roses perfectes en un mon ple de tares
Les roses
Possiblement les flors més belles
De la natura després de les camèlies.
©🌹Miró
Besa'm a la porta del desig
Abans de creuar l'inframon
Allà on els xiprers creixen sobre els cedres
Apropa la teua boca als meus llavis
Untats de deler i melmelada
Oberts al teu alè de foc i de tendresa
Treu la llengua a poc a poc
Lliga'm ferm i fosc com un secret
Conscientment perdut en un mar d'oliverars
On cada olivera de tres soques
Dona plaer a llengües alienes
Imaginades àcides com l'oblit del teu bes
©️🌹😎
Hi ha dies sense sucre
Ni falta ens fa
Trajectes fofos
Bafs de font, boira fina
Unfles el pit en quatre temps
No respires i comptes quatre
Bufes en quatre temps
No respires en quatre temps
Tornes a unflar el pit
Així, una, dues, tres
Vegades i les que facen falta
Abandones el pensar
El deixes per altres cunetes
Automatitzada, embadocada
Adormida, llunyana
Cap al front cap a la feina
Ara un clàxon estrident
Ara un crit d'un neumàtic
Quin esglai!
Hi ha dies sense sucre
Però també sense pebre
Allò que hom diu un ni fu ni fa
I anant anant ens menja
El nostre almanac a foc lent
Com la corcadura de sorra
©🌹miró
Castelló de la Plana, 13 de desembre de 2024
klipartz.png
RACC autoescola.jpgDe mal humor? No, no, que va
De moltíssim malhumor, millor
A l’autovia avui no conduïa jo
Posseïda, ensenyava el codi de circulació
Jo —xa, animal, ves per la dreta, que no em veus?
Jo —ves, ves, tros de burro!
Jo —segur que dius "dona havia de ser"
I jo cap cot tot repetint-me —tu no ets ell, fotre. No ets ell!
I jo cap cot penedit, tot repetint-me —tu ets tu. A veure si ho captes
Ell (passat imperfet) ensenyava el codi de circulació in situ, histriònic —ruc! Em cague amb la bruixa que et va parir!
Fill de ...! —i amb el dit cor de la mà esquerra feia una
boti
I jo cap cot —tu no ets ell, tu ets tu, tu no ets ell. Domina l'emoció
I així fins al fixador laboral
Travesses el llindar que anomenes del temps que no és teu
I encetes la dansa arterial
Dimarts 10 de desembre de 2025
💣145/89
💗73
El cor, de vegades, se m’alimenta de passats bruts
Gravats a foc en el lloc més recondit del sentit
Allà dins, bull com l’aigua al foc
I fa mal
©🌹miró
Abans de pensar-se un vers
S'ha de passar el cervell pel
Tamís dels sentits
Palpar el teclat, el paper, un bes llarg
Escoltar el cant de la música, de la pluja i del vent
Veure esvanir-se el temps cap al punt de fuga, el mar, la mar
Assaborir el fang sanglot, la glucosa vida, la xocolata
Mentre olorem l'amor, el silenci, el desamor
O el crit
🌹©️rosa miró
2 desembre 24
