Primera confessió
Ho dic amb tot el meu sentir, coneixement, seny i causa
Ho afirme sota els efectes d'un verdejo i d'un glopet d'anís El Mono
Ho reitere: no tinc por a la mort, mes sí al sofriment, dolor o falta d'oxígen
La meua pena: privar-me del somriure diví de les meues filles.
Elles m'estimen d'una manera silent
D'una manera gestual
La lluïssor dels seus ulls ho parla tot
Les abraçades, els petons
El record dels seus girs a la caverna uterina
Aquell rar sentir de vida primigènia, dins del meu ventre
La resta d'amor, si és que existeix, no el note, no el sent
De vegades no és prou el frec dels peus sota un abric
El ronc suau d'un alè compartit
De vegades és necessari l'esclat animal
L'explosió bestial del plaer
Que meravellós trobar una carícia, un alè al llit de l'adéu
Quina pau serena m'envaeix quan imagine la faula de la trobada
Quina absurda i efímera sensació
Un cervell ple d'ocells
©️🌹miró
Sant Esteve 24
