Quant de mal ha fet el pacte de silenci

 

Les portes del refugi antiaeri

A la Plaça del Diamant

Són les porteries porta a porta

El colp de pilota que marca el gol

Fa trontollar els murs i els cors

Dels que hem baixat al record de l’infern

A més de tretze metres de la superfície

 

Allà baix encara fa olor a socarrim dels

Quinqués. Records d’un llapis als llavis

Tot és estret, tot és impensable

Us imagineu una bomba de dos-cents-cinquanta quilos

Llançada des de cinc-mil metres

El trontollar de la por!

 

Sabeu quantes vegades va baixar Natàlia

(La Colometa, nom que li va canviar el Quimet)?

Cap ni una

«Vull ser al llit amb tots abraçats per morir tots junts si cau una  bomba»

 

Quant de mal ha fet el pacte de silenci

Cal molta cultura de Memòria Històrica

 

©🌹Miró

Vine al meu clos

 

Vine al meu clos si et ve de gust

Repartirem alegries i laments

Riures i destarifos

I si vols, també podrem parlar d’amor

I de la guerra

I dels morts de totes les guerres

I de tots els morts del món

I de cinema i de jazz

Però sobretot d'amor

©🌹 Miró

Si pares l'oïda

 

Si pares l’oïda

Si tanques els ulls

Si t’obres a l’infinit

Escoltaràs el batec de meu cor

Pom, pom

Pom, pom

Pom, pom

Si vens al meu clos de nit

Si obres els ulls

Si tanques la porta mut

Veuràs l’aigua de la fonteta brollar

I dels meus llavis t'embriagaràs de mots

 

 

©🌹 Miró

Lluny del mar

 

Quan em trobe lluny del mar

Quan l’enyorança m’atura el somriure

Prenc un vas de vidre fi

Fique  l’orella a dins

I és aleshores quan escolte

L’efervescència d’una caragola

De carei amb olor a randa marina

I és aleshores quan sent el salnitre

Com m’amara el desig

De tornar-te a veure

 

©🌹Miró

L'home del balcó

Quina vida la d'aquell home abocat al balcó

Mirant passar un tren de ciment

Sis vegades al dia

A trenta-set quilòmetres per hora

Arrossegat per un motor dièsel

Ronc,  ronc i vell

©️🌹Miró

Des que la mare ja no conversa

Des que ma mare ja no conversa

sempre em falten alls

Des que ma mare viu al jardí de la vellesa

sempre em falten llimes

Des que la ma mare ja no sap teixir jerseis de llana

sempre em falten les seues mans

Des que ma mare no es recorda de cuinar mai tinc seitons en vinagre, ni sardina escavetxada

Des que ma mare ha encetat la novena desena

jo compte les meues i m'entra el riure

©️🌹Miró

La ciutat canviada

La ciutat decorada

La ciutat-parc-temàtic

La ciutat presa

On ets?

Què t’han fet?

Cues i cues i més cues de llengües

Es mengen la meua

 

L’amo mundial del cartró

Fa favors als sense llit

Cartons, caixes, embalums

Baldaquins d’hotel

De l’hòstia d’estrelles

Habitacions de luxe

D’usar a gust del part meteorològic

D’usar i llançar perquè la pluja

Desfà el material de construcció

 

On ets, Barcelona?

Jo he vist munts i munts de cases de cartró

Tota mida, tot lloc, tota edat

 

©🌹Miró

Barcelona, 21, 22, 23 i 24 de març de 2025

Més que poesia he escampat llàgrimes i nostàlgia

També ràbia, tristor i alguna alegria

No cal tornar al lloc on vam viure feliços

Ho diu la cançó

En el record idealitzem moments

Però en tornar als espais trepitjats 

Cauen a terra de manera estrepitosa

Les cartes de cartró més dur les tomba 

Fins i tot la brisa

©Rosa Miró

Sea change, Stepfan Moccio

Avui no enyore el mar

Un piano harmònic em porta i em torna

A la vora de la pau

Cavil·le, ordene mentalment l'escriptori

Tal vegada el prepare per al temps de jubilació

Tinc por

Canviaré un mar d'expedients per un mar d'espera?

Em passaré el dia,  la nit, la matinada, el temps

Netejant els anys de pols?

Esperant, però què?

I voldré canviar de mar, sense pensar

Que hi ha mar de calma

Que hi ha mar de sargassos

Que hi ha mar de tempesta i d'onades gegantines

M'he de preparar

©🌹Miró

No sé

Amb el temps tot s'esmuny

On han anat aquelles il·lusions primerenques?

Crec que ja no canviaré, ni me reinventaré

Ni controlaré emocions

Si canviés, no escriuria versos

Els versos m'omplen les carències

La soledat en companyia

El parlar assoles de poesia

Mirant-me als ulls del mirall

Clamant-li al mirall estrofes de l'experiència

Esperar res per a res camí del no-res

©🌹Miró

Generalment d'una sola frase, greguerías en espanyol

 

Envellir és com pujar una muntanya amb l'esquena carregada de grava

La música em trasllada al lloc on tinc conceptualitzada la felicitat

Amb l'esguard seré sacsejarem la vellesa

No sé omplir el buit d'un armari quan em sobra espai

Ni el buit d'uns calaixos

Ni d'una taula desgastada pels colzes 

Tot es confonia al passadís d'aquell hospital a partir de la mitjanit

rosa miró

M'he trobat sentiments de vida passada

I -La tieta 

L’alzheimer borra la memòria, no els sentiments - Pasqual Maragall

 

Com es nota que els sentiments no s’han esborrat del cervell d’una persona que t’estimava? 

Quan est invisible al cervell d’una persona que estimes, què es fa?

Quan traspasses l’iris apagat de la persona que t’estimava per cercar els sentiments i no trobes més que un tèrbol i esmorteït pou, què es fa?

Quan rememores el cervell que  ceràmica pintava, randes i faldes de quatre metres frunzides cosia, sípia amb creïlla, la millor, cuinava, cabells d’home i dona, tot ho sabia, tallava, buscava el serè o la llevadora a les cinc de la matinada i no més entropesses amb bellugadissa proteïna beta amiloide, què és fa?

Jo ho sé

Plorar

La Lluna, la meua buldog francesa

 

 De mirada dolça           més enllà de la noblesa

D’ulls rodons brillants       com a prunes de les bones

Aguaitant una carícia       expectant per l’arribada

De l’ama que li donava     un tros de pa dur

A canvi de un dona’m la poteta!   Ara, l’altra!    Terra!

 

Cofoia es menjava el tros           de pa sec

De vegades l’amagava           de vegades jugava

Sense cua             les orelles de vellut

Amb l’exactitud d’un radar     advertia l’arribada

 

Tres matins d’angúnia     d’ anades, de vingudes

De tornades, punxades     de vies, degotadors

De beu un poquet         va, tranquil·la Lluneta

 

Tres matins sense ànim          però amb força

Conduint un cos tremolós, de respiració agitada

Poruc i impotent per no poder dir    ep, vosaltres

Em fa mal   no ho puc suportar     em mor de dolor

 

Les ames fent-se les fortes     sense esma

Ara et pujaran un calmant       no patiràs, bonica

Tres dies i una nit carregada del drama de la decisió

Cadascun amb la seua raó

Cadascun amb raons per al sí

Cadascun amb raons per al no

 

Després els nostres ulls pesaven unflats

No ens brillaven, ni ganes tampoc

Lluna es va anar a dormir

Del llit letal al cel dels gossos

Allà ens lladra cada nit

Quan ens anem a dormir

I ja anem per a dotze anys

Rosa Miró

Recorde aquells dies a Iparralde

Recorde aquells dies a Iparralde

A l’inici tardorenc

Em va dir a cau d’orella

No plores que d’aigua estic sobrada

 

Vaig escodrinyar la casa d’Edmond Rostand

Vaig trepitjar mantells de fullaraca humida

Seca i tendra a la vegada

Quin gaudi per als sentits

 

La respectuosa pluja capgirava

Amb flaires, textures, colors

D’Iparralde em vaig portar

Essències de la tardor

 

Una caixeta de fusta amb glans i castanyes

Una altra amb fulles d’aurons i de roures

I un estoig de colors ocres, grocs, taronges

Marró fosc i marró clar

 

Una ampolleta de vi

Un flascó de brisa atlàntica

I unes paraules precioses:

Berriro itxaron dut, agur

 

©Rosa Miró

No ens callaran

Que no!

Que no callarem!

Que no emmudirem acostumats a fer-ho

Que sabem la història oficial

Que sabem la història real

Que sabem de l'insult

I la mentida

I de la indiferència

I de la injuria 

I de la maldat amb sastres de luxe

Rosa Miró

Migrants

Ja ve la calor

El dia apagarà la llum tard

El bon temps esdevindrà l'ham

Eldorado seduirà 

I el mar, llaminer,

S'engolirà l'esperança

Arrebossada de por

Una vegada tip de drama

L'abandonarà en un vòmit insolent 

A les platges de l'oblit

Els grans recercant la llibertat

La xicalla a canvi de què?

🌹Miró

Bé sap el mar

Perpetu retorn de les ones

Eterna cadència 

Aran van, ara tornen

Bé sap la mar com t'enyore

Bé ho sap i tu també

Esguards efímers de sols un vespre

Entre vers i vers un crit

Entre onada i onada un lament

©️🌹Miró

Anar anant

 

Anar anant

Amar anant

Anant plorant

Anant oblidant

Menjar, estimar

Acaronar-se a les fosques

Parlar, versar

I tornar a omplir el cau de goig i de silenci

Pensar petits auto-pretexts 

Continuar la sendera de balast

Fins la privació del seny

O vinga la bogeria del nord

©️🌹Miró

Els ponts

"No t'enganyes, Francesca, ets qualsevol cosa menys una dona senzilla”.

No t'enganyes, Rosa, ets qualsevol cosa menys una secretària senzilla a punt de jubilar-se

No atures, Rosa, la passió pels poemes, pels versos, per la poesia

"En certa manera, les dones demanaven que els homes foren poetes i amants apassionats alhora".

Doncs, sí

I no és el millor?

Segurament

©️🌹Miró

Les idus passades

El frare es descobreix

Res avui fa olor d'humitat

El punter de l'estampa anuncia la llum

Vençudes les idus de març

A la marjaleria més amagada

S'emparellaran les espècies

Aus, peixos, hortes

Reclamen els iris del caminant mentre

S'escampen  flaires de flors i de sexe

🌹©️Miró

Un sentiment mediocre

No puc versar

M'ha invaït un

Sentiment mediocre

No puc ofendre el mot

Romandré callada

Ja fins la meua mort

Que versen els joves

Hereus de la meua llengua

Jo ja he fet el que he pogut

I més

No puc versar

Per a dir el mateix

Dia rere dia

Emmudir serà l'excusa

Celebraré en silenci

El meu deler

Ínfula d'una secretària

Abandone la meua tonteria lírica 

A la salut dels joves poetes 

Experts en aquesta distopia 

Amb la qual jo ja no m'identifique

Barcelona, 24 de març de 2025

©️🌹Miró

Desig

Que el cos tremole de desig

Ja ha passat a l'inici

Quin goig trobar-me

Desitjant mans expertes

Res i tot ha quedat en lletra de tinta

Digital

Impresa 

Ai de mi que no m'entenc

©️🌹Miró

Crisi

No tornaré a versar

Qualsevol pot fer versos

Però amb la dignitat del mot 

Ben escollit

Pocs ho saben fer

I jo no sé

Així que adeu

Restaré llegint

El que em queda per viure

Temps no escrit en una agenda

D'indefinible caducitat

©️🌹Miró

Uns dies de març per Barcelona

Demà dia Mundial de la Poesia

Escamparé versos per Barcelona

La ciutat que em va atrapar als tres anys

De la Font de Montjuic, els colors

L'aigua ballava de la mà de la padrina

Tornaré, versaré i ploraré

Tornaré a mi als vint-i-tres anys

La ciutat somiada

Sant Andreu, el barri, la Plaça d'Orfila

La pèrdua de Pau

El mercat, la trencada d'aigües

El cotxet i Anna petita, petita

Al carrer de Joan Torras creixia

Demà dia Mundial de la Poesia

Escamparé versos per Barcelona

Anna dona, dona, ha planificat l'estada

Divendres: recollida Sants Estació

Passeig per Hostafrancs fins Gran Via

Refrigeri

Conèixer a Linx

Dissabte:

A les nou, desdejuni

A les deu i quaranta-cinc, eixida

A les onze i mitja, visita casa Batlló

Passeig fins al mercat de La Boqueria

Dinar tapes en una paradeta

Passeig i crema catalana per barri gòtic

Carrer Petritxol

Llibreries de vell

Diumenge: 

A les nou, desdejuni

A les deu i mitja, eixida 

Metro cap a Plaça del Diamant

Si tenim sort comprarem 'pasteis du betlem'

A la pastisseria portuguesa

Prendre força amb una daurada freda

Transport fins a Alfons X

Caminar fins els búnquers del Carmel

Dinar per definir

Demà dia Mundial de la Poesia

Escamparé versos per Barcelona

Amb el poema que vaig compondre el 1987

©🌹Miró

Printemps

A tu, primavera

Sobtadament arribada

Anunciada amb tabalet

Dormida conforme estaves

Amable com un cap de setmana

Com una flaire

D'una nit sense lluna

Que ràpida fugiràs

Com imatge a dalt d'un tren

Quan redueix la inèrcia

Mentre el viatger

Es fixa amb la parpella

Buida d'una nina nua i garxa abandonada en un contenidor

Així arribarà l'amo del foc

I ens portarà al clímax

De les nostres dècades

Per a obligar-nos a caminar

Cap a l'hivern

Final del recorregut

I torna a començar

Tot torna al principi

Tot dorm

Tot desperta

Dorm

Desperta

Dorm

Desperta

©🌹Miró

 

 

 

L'estimada Barcelona

Per damunt de Sardenya

El Canigó nevat a l'horitzó

Badalona

Barcelona

El Llobregat des del cel

Barcelona industrial, de peus a terra

Estimada Barcelona

©🌹Miró

©de les fotos Rosa Miró

Tornant de Roma

 

T-XX

El passar del temps

El riu que tot ho arrossega

L'enyor s'instal·la

La soledat s'incrementa

Proporcional als anys

©️🌹Miró

T-XIX

Arriben els riures 

Amb flaires a tarongina

Trina l'oroneta

Celebrem la poesia

La primavera anuncia

©️🌹Miró

T-XVIII

Mostrareu la llengua

No us entendran, caldrà el gest

Educadament

Didàcticament, parlareu

No us espantareu, és ben fàcil

©Rosa Miró

T-XVII

L'estima s'esmuny

En esclatar els defectes

Els afectes fugen

Mentre les virtuts s'eclipsen

En llits de passada ardència

©Rosa Miró

T-XVI

L'enyorança augmenta

En sentir el pas del temps

No voldrem sofrir

Murmurem silenciosos

En matinades infèrtils

©Rosa Miró

Les gavines

Mira la gavina l'alegria

De la gent anunci de primavera

Els colors la clamen al crit de la vida

A la vesprada ella i les altres

Netejaran les restes d'un dissabte 

Gaudit al pinar del poble

©️🌹Miró

A ma casa

A ma casa mai faltarà perfum

Ni sal ni oli, ni una benvinguda

Amable per  a qui toque a la porta

A ma casa mai faltarà una abraçada

Sincera amb una copa de vi 

Unes olives amb somriures

A ma casa sereu allotjats

Amigablament i generosa

Podreu restar hores a la humil biblioteca

A ma casa hi ha un maqueta

Gran com el cor del col·leccionista

De trens de tres escales

Veniu, celebrarem la paraula

Amb arròs al forn

El millor de la cuina de la poesia

©️🌹Miró

T-XV

Amunt, sense por

Pujarà el jovent al cim

Hissarà la veu

Sonora llengua estimada

Crit potent de llibertat

©🌹Miró

©de la fotografia, la galeria d'imatges de 

Inventari de trajectes -Trajecte 16

Divendres feiner. De camí

He dibuixat cercles en tolls acumulats

L’ama de la marjal, boca distesa

He esquitat les cunetes sense escrúpols

A dreta i esquerra necessitava rentar 

Baixos, pneumàtics i parafangs

Quines coses m’ensenyava mon pare

Quan plovia i en el cotxe

 

Divendres feiner. De camí

Mentre les botes d’aigua redones

Em divertien el neguit laboral

La veu de Vicent Prince m’ha recitat The Raven

 

 

Quina obertura magnífica

A Dream Within A Dream

Del disc Tales of Mystery And Imagination

Edgar Allan Poe (1987 Remix)

Quina transició subtil 

A The Raven

Minut quatre i tretze segons

tam-tam-tam

                            

tam

              tam                    tam

tam

                                                   tam

 tam

tam

                                                  

©🌹 Miró

 

T-XIV

Puc llegir la veu

Puc escriure't a les fosques

Puc oir la llum

Puc imaginar-te antull

Podria construir ponts

©🌹 Miró

David

Bell com l’escultura

Estima la vellesa

De les iaies l’agitador

Dels iaios l’enveja

David diverteix

Li agrada riure

David s'engoleix 

De les iaies la tristesa

David es menja el temps

Amb flors de paper

Balls i jocs

De globus el deler

David rep improperis

De la iaia perduda d’hipotàlem

Del iaio carrascós i mal carat

David alça l’esguard

No li cap pusil·lanimitat

Les iaies l’adoren

Jo els dimecres

Entre vergonya i sorpresa

Mentre ma mare em mira

Jo danse el passat

Mentre les iaies canten

David les mira satisfet

 

Per a David amb estima

© 🌹  Miró

T-XIII

Sedativa mar

Reposada en el silenci

Somni de poetes

Autografiem els versos

Amb onades i en bon temps

©Rosa Miró

T-XII

Anhel poderós

Per a ànims insaciables

Sempre amb tu sembla infinit

Desig de mots plaents

En la platja de l'engany

©Rosa Miró

T-XI

Desig, foc intern

Com crema la passió

Flama, foc ardent

Quina aspiració càlida

En l'abraçada el refugi

©Rosa Miró

T-X

 

He escoltat la brisa

De la mar a la vesprada

La calma em parlava

De sensacions efímeres

La pell reclamava un bes

©️🌹Miró

Teresa

Les seues mans,

De pell fina

Ahir pellerofa

Calls, deixalles, caminois de pols

Mans plenes de turments

La seua veu

Cantaire

Soprano alegro

Ahir arrugada

Veu quebrada de cridar

El seu esguard

Farcit de lluïssor

Ahir neutre

Opac com la

Mort

©️🌹Miró

Em mire la cadira

Davall el sol d'hivern

Obric amb la parsimònia de ritual

Una daurada, ella

Em farà somriure a l'instant

Mentre ix de mi

El so del cruixit de papes

Fregides en paella

Fruits de la terra

Sabor salat que m'agrada

Alegries d'olivera

Decoren la taula de 

Diumenge al meu clos

De trenta mestres quadrat

Per davant i per darrere

©️🌹Miró

T'invoque i et done les gràcies

 

Poema! Sí, a tu t’invoque

Et mire, em mires i entre mirada i mirada

Vaig component versos de vida

Entre bellesa o desencís

Entre sal o resina  

T’escric sobre blanc digital

Et declame: veu i vers amb melodies de fons

No és massa tard

Hi ha dies que t'abandone

Hi ha nits que t'escric i t’esborre

Altres nits verse fins l’esgotament

Mai serà tard si el poema ve prest

Si has vingut has arribat en el moment oportú

No sé escoltar vanitats

Ni alimentar la memòria amb el que he descobert tard

 Em pregunte qui llegirà els meus versos quan jo ja m’haja anat

Tu em mires des de l’interior del mirall

I jo hi ha dies que t'oblide i hi ha nits que et somie

Aquest desafiament entre tu i jo

Entre ulls i miralls

Entre estrofes i no estrofes

Entre els anys no escrits

Entre els anys que resten per escriure

Vas arribar passades cent-vint-tres llunes roges

Jo no et cercava mes crec que tu a mi sí

I així és i serà fins al dia que me'n vaja

M'ho dones tot a canvi de res

Benvingut sigues ara i sempre

©🌹Miró

La vesprada es dilueix enfosquida

 

La vesprada es dilueix enfosquida

Al camp han callat els ocells

Crits d'amor, plaers d’un dia

 

Amaga el gris anhels insondables

La mar crida quan plou

Arrapa la bogeria d'udols de desitjos

 

Es fa fosc, s’assossega l’estar

La casa prepara els sopars

Atén els cossos el llit

 

A l'instant, la quietud s’arrauleix

Al lluny titil·la un far

Com l’amor cap a mi que sap a res

©🌹Miró

Elements dels trens

Catenàries

Artèries conductores de sentiments

Receloses de comiats, de promeses, de quimeres,

D’amors, d’afliccions, de fracassos, de compromisos

D’il·lusions, de projectes, de silencis, d’odis, de somnis

Locomotores

Màquines de vides

Al vèrtex d’un horitzó de vies finites

Pantògrafs

Sabedors dels misteris que ocultem

Transmissors d’energia per saltar les travesses de la via que és la vida

La vida, ai!, és tan fragmentària

La vida 

Quantes vegades, sense avisar, ens deixa fets un vagó de cua

Com el balast transforma els desitjos en pedres triturades

Ferrocarrils, amos del destí?

Ens atraparà l’hangar de la felicitat?

A quines andanes ens conduirà l’atzar?

©️🌹Miró

A prop de la mar

A prop de la mar

Al costat del gust salobre

La marjaleria

Els sabors del meu país

Demà pols en el camí

©️🌹Miró

En observar el record estant