14 d’agost 2026


Compartit amb Les teves amistats, les amistats de Jordi Ignasi i les amistats de Anna
Evitaràs allunyar-te del mar
Per no morir soterrada
Entre dunes de desert
No fugiràs terra endins
Estimes la lluna dansaire
Entre les ones d'agost
Al desert calla el silenci
I deixa parlar els xacals
I les hienes
I els pous secs
©️de la fotografia Helena Aguilar
©️🌹🧐
Veure menys

Posted by at

 En corxeres, fuses i semifuses

12 de maig 2026
Semifusa
Penses que hi ha quelcom de màgic
La màgia no existeix
Per això camines lenta
'Quan hom deixa de creure en les fades
Cau una morta' –diu l’autor de Peter Pan
Avui et sents com una semifusa baixada
D’un pentagrama antic
Com mestra d'orquesta apuntes
La força cap al muscle dret
Cap al genoll esquerre
Cap als pits
Cap als peus
Cap al destí
Mentre el cor estressat, diu el cardiòleg
Fa de la música un gaudi
Ara un Miles Davis
Ara un JB Bach
Ara un A Piazolla
I acabes amb un JB amb gel
Com li agradava al teu pare
©️🌹miró
Posted by at


Compartit amb Les teves amistats
Per una vegada he desitjat una missa
Llarga, interminable. Amb paraules avorrides
Que no conforten, incredulitats perennes
Per una vegada he volgut una missa colossal
Tant sols per prolongar el seu cos
Al nostre costat, a dins la caixa senzilla
Per una vegada, he delerat que es
trenque el temps
Sabent que callats els mots
Ella serà foc i després boirina gris
I s'enlairarà cap als núvols
Per una vegada m’ha semblat curt l’instant
Els presents hem evadit el moment
Pensant amb ella, la tieta, la cosina de Cambrils
I he vist com se l’emportaven per la porta estreta
I li he dit adeu, callada, asseguda sobre
Un incòmode banc de fusta de tanatori
Mentre, al lluny, una música suau l'acompanyava
Adeu, Maria Àngels
27 de maig de 2026


Posted by at


Compartit amb Les teves amistats
Pense amb això i allò
Presta estic senyora meua
A l'hora acordada acudirà
Una gentil servidora de la universitat
Deixarà per un instant, fugaç potser
L'apartada riba del desterrament
Baixarà la torre de segona planta
Recollirà el merescut adéu
De les seves companyes de captiveri
I buscarà la llibertat
Captivi sumus et captivi erimus.
Rosa
Presta estoy mi señora
A la hora acordada acudirá
Una gentil servidora de la universidad
Dejará por un instante, fugaz quizás
La apartada orilla del destierro
Descenderá la torre de segunda planta
Recogerá el merecido adiós
De sus compañeras de cautiverio
Y buscará la libertad
Captivi sumus et captivi erimus.



Posted by at


Compartit amb Les teves amistats
Pense? No pense
Cride d'alegria i de melangia
ai deu meu, quina immensa
l'alegria, la del goig de l'observança
més colossal la pena de tenir-te i no ternir-te
de no poder omplir de carícies ta feblesa
tendra, dolça, que olora a vida nova
a esperança en aquest món
on el monstre de la IA es desperta
s'obrirà la porta de la dimensió de l'horror
mentre, la vida continuarà
uns vindran com tu
altres s'aniran
i nosaltres marxarem

i no tornarem ja més

Veure menys

 Rosa Maria Miró Pons

28 maig 
Posted by at


Compartit amb Les teves amistats
La familiar
La sorpresa
L'amor dels meus
L'amor als meus
La vida així
La vida
La vie en rose


Posted by at
Subscriure's a: Missatges (Atom)