Helena Júlia

 

Hui, mire enrere vint-i-sis anys

Tres hores i cinquanta minuts

Hui, enrere, vaig deixar-me obrir fins

Al bressol més íntim d’una dona

Per tercera vegada

 

Les mans d’aquelles dues àngeles

Et van portar a la vida

Et van fer plorar

La meua nina, la meua nimfa

Tan perfecta

 

 

Una olor a vida nova

La més exquisida de les flaires

Així, hui recorde aquells

Bells vells instants

I és així, de cop que el temps s'evapora

 

 

I és així, de cop

Que has esdevingut una infermera convençuda

I és així de cop, que has estat l'àngel de la guarda

En dos moments del darrer divendres

Del més que celebrem la teua vida

 

 

 

Gràcies Helena Júlia

Així et vam posar per nom

Nom de dues dones fortes

Valentes, vitals, guerreres

Lluitadores, com tu

 

 

Per molts anys, vida meua!

Rosa Miró

La mare que et va parir

Castelló de la Plana, 30 de juny de 2025

 

 

El chiringuito

 

La barraqueta de sorra

El chiringuito

Davall una lluna meló d’Alger

Corren els cambrers

Suen les cambreres

Barraquetes d’aroma a refregit

 

Torrada a la planxa

La cuinera cuina per a tu

Per a mi, per vosaltres

Pelegrins de Sant Sol

 

Visca l’estiu, visca!

Visca l’ "eau de perfum" a suor, visca!

Visca el plat que ha caigut a terra

I el cambreret inexpert tremolant de por

 

No m’agrada l’estiu, ni la suor, ni la calor

Ni els olors a refregit

Ni el roig d’una pell memòria ferida

Ja us ho recordarà, gambes, que sembleu

Gambes de marisc d’estiu

Clòtxines i escopinyes en conserva

 

rm🌹

Una vesprada nit de dissabte després de tornar de la tenda que porta una i una k una e i una a

Paraules damunt l’alba

Des de les sis de la matinada sabia que

Havies deixat paraules damunt l’alba

Però el meu esperit ha estat fins ara tancat

Com expedient que s’ha de repassar amb cura

Ara que t’he llegit

Una calma fonda em fa restar quieta

I deixe el teclat de la burocràcia

Per a dir-te que no tinc per resposta

Més que un silenci que et segueix des de dins

©Ros🌹Miró

Calvari

El calvari per a transitar serà llarg

Ensopegarem amb prostituïts

Estafadors, mentiders, psicòpates

Persones que no sabran viure sense odiar Sense misèries, sense recels, sense injustícies

Éssers

vanitosos i amants de si mateixos

La vel·leïtat serà la premissa dels governs

EL poble, ase, seguirà els seus líders com a membres d'una secta sense adonar-se'n.

©️🌹😎

Sense adonar-nos

Sense adonar-nos la primavera

Ha rendit pleitesia a l'estiu

EL solstíci comença a escurçar els dies

A allargar les nits inconscients

Amb prou feines certs que la vida passa

Arribarà l'estació de les fulles seques

Quan el meu cos i la meua ment

Hauran creuat el 7 de juliol

L'última estació dels anys, al meu hivern

Físicament parlant amb un Albert Einstein invisible:

Primavera 0-20

Estiu 20-40

Tardor 40-60 

Hivern 60-80

Tot l'afegit és pur destí

Bit a bit a un clic del viatge

I si tot marxa normal

Em tornaran a repetir...

"Uno de enero, dos de febrero, tres de marzo, cuatro de abril, cinco de mayo, seis de junio, siete de julio San Fermín.."

7 de juliol!!!! T'hagueren pogut posar

De nom Fermina!

Mina per als amics

©️🌹😎

Sr. Times

Quin temor em donen les arrugues

A la teulada de les hores

Ja les pots planxar però

Ell coll i la memòria et delaten

Tic-tac

Quina angoixa em provoca

Pensar en el pas del rellotge

Aquest tic-tac busca-raons

Broma pesada per a l'humà

Que sense pietat no s'atura

©️🌹😎

Catenària

 

  

Calla! Mut! Ssst!

Atén-me!

No notes la inèrcia baixar pel melic?

No escoltes el fre esgarrapar la via?

No sents la botzina de l'infinit?

Així és la meua passió esclava

Com la seua adoració pels trens morts

Com la teua veneració pels molts silents

 

Ssst! 

Fes-me cas actiu i escolta’m!

De vegades, adopte la

Forma de catenària

Sense mi el tren s'atura

No hi ha energia alternativa

M'alterne jo a dies

A temps parcial

Ara dièsel, ahir elèctrica

Qui sap si demà bufaré vapor o

Escamparé la sutja

Entre vies camine 

Cap un punt de fuga incert

 

©️🌹😎

Divendres 13 de juny de 2025 – Tren Castelló-Madrid

 

Trempera mati... ui! TEMPURA MATINERA

In vino veritas, in aqua sanitas

Plini el Vell

 

I en la cuina també: salut i veritat

Cuinar és un acte d’entrega

Poció celestina, minestra d'emocions

Cigrons a la funcionaria, o

Macedònia de verduretes a l’allixerri                                       (all i tomata xerry)

Mentre cavil·les el segon: ous ‘poché’

 

Plaers de ma vida, pecats capitals

Plaers deliciosos, pecats venials

Benaurades papil·les gustatives

Beneïdes cuineres manipuladores d'aliments

Mans i cor, tot a l'hora

 

En la cuina es cou l’amor verdader

No importa empastifar-se de bon matí

No importa que l’eau de perfum au bròquil

Amare cabells i pentinats d’oficina

In culina veritas

 

Rosa Miró 

🌹

20 de juny de 2025

La Vilavella-Recital

Jo pague, tu pagues, ella paga, nosaltres paguem, vosaltres no pagueu, ells no paguen

 

 

Quan creus que la llum de l'esperança ja no s'apagarà torna a començar la foscor de la maldat

 

La cursa per sentència ferma

Sap de la meta la distància

Ja no parim amb dolor, s’evita

Per contra, som follades, violades

Tractades en subhasta de carn a la carta

 

Impossible topada contra l’arc de la victòria

Dones palpades per penis de guant blanc

Com draps de cuina, netejadors de foguers

O per penis olorosos de camí vora riu i entre taronges

O per penis novells que no saben de l’amor la importància

 

Pague jo, pagues tu, declarem impostos

Paga, poble, mentre penis mustiats

Es proclamen els més mascles de la brama dels porcs

Per una vagina de luxe, res de prostíbul de frontera

Canalles que paga la ciutadania

 

©Rosa Miró

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gracias a las dos

La tarde olía a flor de magnolio

A agua de fuente saltando de alegría

La tarde olia a libro y a amistad de la buena

La tarde olia a abrazo inesperado

A copa de cava

A cordiales risas en 'El Cielo de Alcalá'

©️🌹miró

A Maria Antònia Parcet

A Rosario Raro

Feria del Libro

Madrid, 14 de junio de 2025

Magnolio

La tarde olía a flor de magnolio

A agua de fuente saltando de alegría

La tarde olia a libro y amistad de la buena

La tarde olia a él y

A olvido en la distancia

Y entre plaza y calle

La lejana victoria de su abandono

Nació como la flor de magnolio

Caída en un charco indiferente

Como un libro descuidado

Abierto a la intempérie

©️🌹Miró

Feria del Libro de Madrid

Calla!

Calla!  Mut!  Ssst! Atén-me!

No notes la inèrcia baixar pel melic?

No escoltes el fre esgarrapar la via? 

No sents la botzina de l'infinit?  

Així és la meua passió esclava

Com la teua adoració pels trens morts

Ssst! Fes-me cas actiu i escolta'm

De vegades, adopte la forma de catenària

Sense mi el tren s'atura

No hi ha energia alternativa

M'alterne jo a dies. A temps parcial

Ara dièsel, ahir elèctrica

Qui sap si demà bufaré vapor o

Escamparé la sutja 

Entre vies camine cap al punt de fuga

©️🌹😎

Impossible fer un vers

Impossible fer un vers

La lírica rebel rodola cap per a baix

Observa el Jardí del Temps

El jardí de lloses rellotge

La lírica  nota  les hores com s’omplen de sentit

 

Salvatgement provocadors

Inevitablement obscens

Els colors de la natura revifen els

Cors més tímids

Alcen l'ànim dels callats

 

Els confosos mortals

Es deixen punxar pels insectes

Mentre degusten de la flor l’essència de perfum

I del dolor ixen flors immorals per al poeta

Immoral, la mà que les tallarà

©Rosa Miró

D’esquena al pleniluni

Cansat d’esperar, es lamenta

El banc amb un ai de fusta

Desespera un tatuatge d’inicials

 

Cupidos rebels li fan bromes

Angelots pops el miren cavil·losos

El record li desdibuixa passions

Carícies d’amor sobtat

 

La vianant silent, distreta

Ofereix el cor a la Lluna

Inicials, paraules, besos pensats

Tensions líriques no resoltes

 

A manera de resoldre-les

Agafa un sac de lletres

Les posa dins un flascó i el llança lluny

Mar endins des de l'escull

 

 

©Ros🌹Miró

Poema d’amor global

 

 

Macedònia verduretes a l’allixerri (all i tomata xerry)

Perfumada d’eau de bròquil cavil·les el segon

De segon oeufs pochés

De postres agafarà el cotxe, vindrà per mi

 

Que no se t’oblide somriure

Has agafat el Tram, et sabia malament

Estarà mirant passar els trens

Des de la finestra imaginada

 

Dones, abans donaves més

Dona?

Doneu?

Donen?

 

Que no se t’oblide somriure

Fas la llista, vida feta de llistes, encàrrecs

Perfectament ordenada

Tant que has perdut un terç de neurones

 

Que no se t’oblide somriure

Riu-te de tu

Et fas gràcia

Eixes de tu, et mires i rius

 

T’estimes tant; estimes tant

Les estimes tant. L’estimes tant. Estimes tant a Rosita

L’estimes un poc – vitamina pura

Sols un poquet, no siga cas...

 

©Ros🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹Miró

Alexandrí - intent

Només alguns crítics ancorats en una mena de pseudoavantguardisme han associat les formes mètriques amb les formes caduques... Els millors models de la poesia catalana, des dels orígens fins avui, i sobretot comptant amb els tres poetes moderns, Carner, Riba i Foix, són modeles de formes fixes. Fins i tot l’avantguarda a Catalunya, ha produït els seus millors resultats amb poemes metrificats i sovint en estrofes regulars, com és el cas de Foix, Brossa i Gimferrer. (pag. 124)

«el vers lliure deixa d'existir en el moment que es fa vers» (p.84) -Gabriel Ferrater 

Carner

Riba

Foix

Brossa

Gimferrer

La mar es va vestint de blau serè, 

i l’aire, com un bàlsam dolç i fi, 

desfà les hores lentes, d’or lleuger, 

amb brisa i amb remor de goig humil.

                                           Josep Carner

.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

Al clos ha amainat / el ponent cridaner

Un suau ventijol / salobrós i humit

M'embruta els artells / amb tints melangiosos

Llunyana la mar  / plora els morts entre rocs

©Ros🌹Miró

Casino Antic ii

El campanar toca tres quarts

L’altre, el Fadrí, també, agudament i cansat

Quantes vegades somiaves els tocs a Sant Andreu del Palomar

Els escoltes ara, i res et provoca, gairebé res

 

T’has endinsat en un vesper

Què fas ací dins?

L’agulló amenaça

Voldries fugir al clos petit

 

Allà les oronetes de camp refilent diferent

Allà escrius i parles amb els llibres curats

Per unes mans de guant de fil

Allà et regales bondats literàries

 

El teu propòsit avui: observar, escoltar i ben poc parlar

Hi ha protagonisme a cabassades:

Jo açò. Doncs, jo allò

La meua novel·la, el meu llibre, la meua escultura

 

Jo açò,                     jo allò

Doncs jo,                 allò

Jo           me         amb mi         per mi          a mi

Jo                            jo                           jo

 

Qui et coneix ho sap

La teatralitat la deixes per al taller

El protagonisme el vas cedir a la paraula

Només vas néixer aquella vesprada plujosa de juliol

 

©Ros🌹Miró

Casino Antic i

A la terrassa del Casino Antic

S'escolten les orenetes urbanes

Lluny del passat que m'unia a la ciutat estimada

El carrer de la infància ja no fa olor a gat

Ja no veig la padrina en girar la cantonada

Ja no veig el iaio darrere el balcó fent-me pessigolles

Ja no veig el Seat 600 creuant La Puerta del Sol

Ni el casc blanc del municipal que s'assemblava a un orinal

Tot i l'amor cap a la ciutat 

que em va ensenyar a llegir

que em va ensenyar a plorar

que em va fer enamorar-me

Que em va donar ofici

Malgrat tot açò i tot allò

I tot allò altre

Fugiria

©Ros🌹Miró

S'esmuny un altre maig

 

Hi dies de sol i dies de pluja

De llegir poemes

De crear els teus

Gaudir o no gaudir

Aquesta és la qüestió

Versar, menjar, dormir

Somiar, amar, estimar

Apassionadament i boja

©Rosa Miró

Rosa mira

L'afilador encara passa pel barri

Xiula i canta:

"Se afinan todo tipo de navajas,

tijeras, cuchillos"

El teclat del vell ordinador

tac-tac-tac cantusseja

Una tórtora turca

Papurreja monotament, cadencialment 

avorrida 

El mòbil de bambú, clica notes al vent

El llevant cavalca sobre el meu rostre i cabells

El mòbil de pedretes marineres

Composa partitures de pau

©Rosa Miró

I hom pensa amb la cua de la fam

 

 

Hi ha dies de sentors exquisides

Flaires amoroses cuinades per la veïna

S’escampen pel silent llogaret tranquil

La meua Pompeia privada

 

Hi ha dies on s’escolten molts ocells

Discrimine quatre cants

Entre els cants la cursa de l’alegre oroneta

Vola i volen per la marjal i el camp

 

Hi ha instants aromàtics de Mari’s kitchen

I hom pensa amb la cua de la fam

I hom escolta entre les aus

Crits d’horror, trets de mort

Vaga General 29 de maig de 2025

©Ros🌹Miró

Piacere / Plaer

L’honestedat (per què?) és l’única cosa que valoro més que la vida, l’amor, la mort… més que res. És l’única cosa que perdura. Us ho podreu creure, els que vindreu després de mi?

Katherine Mansfield, escriptora neozelandesa (1888-1923)

 

Piacere

È un piacere antico,

è un piacere nuovo,

l'amore tra due esseri

che tutto ha separato.

                                       ©Michel Bourret

 

Plaer

És un plaer antic,

és un nou plaer,

l'amor entre dos éssers

que ho separava tot.

Traducció, Rosa Miró

Fum

 

Com el fum neda per damunt del foc

Inevitablement, els diners i la passió

No entenen de màscares

Ni de l'art d'encobrir

Ni de no fantasmejar 

Els diners ostenten presumptuós

Elegant, o no, l'orgull dels babaus

Per diners mor la xicalla

Per diners s’abusa de les misèries

I es sotmeten cossos virginals a vils atrocitats

 

I amor, què en dieu de l’amor?

Més aviat passió

La passió esten les pupil·les

Fixeu-vos en les ninetes dels ulls

Com gats a la nit, dilatades a la llum del dia

 

Indefugiblement passió, fum, calés

No entenen de disfresses

No entenen de màscares

Ni de l'art d'encobrir

Ni de fer-se el desentés

 

©Ros🌹Miró

Els teus versos

A la butxaca porte els teus versos

Desfullats en lletres

Tantes com estrelles en lluna nova

Tantes com la sorra del vell rellotge 

Que jeu trencat a terra

Entre els trossets de vidre

I els grans d'arena escolte

El teu accent mentre el dolç Chet

Em regala el desig de compartir

La paraula i el mot

©️🌹😎

Bulaternera, 18 d’abril de 2025

 

Vaig dinar amb mi

Concentrada en mi

El meu cap cap al Canigó

La muntanya i jo

 

Aquell cant de les merles

Entretenia el silenci

El sinuós vol del trencalòs no el 

Vaig observar, però sí el de l’àliga daurada

 

I algun que altre voltor

I uns quants picot negre

Dels ocellets xarradors

Recorde els riures

 

Els colps d’aixada contra la terra

Terrosa del camp d’albercocs

Comme ils sont bons, les abricots

Melmelada i confits

El vent boig em furtava els folis

Enllestia la presentació de la vesprada a Illa

Vetllada meravellosa 

Confitada a dins del cor

 

Bulaternera, 18 d’abril de 2025

©Ros🌹Miró

atzavaraflorida

un blog au fil de l'eau

mercredi 28 mai 2025

Bouleternère, 18 avril

J'ai déjeuné avec moi-même

Concentrée sur moi-même

La tête vers le Canigou

La montagne et moi

Ce chant des merles

Égayait le silence

Le vol sinueux du gypaète

Je ne l'ai pas observé, seul celui de l'aigle royal

Et de quelque autre vautour

Et de quelques pics noirs

Des oiseaux volubiles

Je me rappelle le rire

Les coups de houe contre la terre

Terreuse des champs d'abricotiers.

Comme ils sont bons, les abricotiers

Marmelades et confits

Le vent fou me ravissait mes feuilles

J'achevais ma présentation du soir à Ille

Merveilleuse soirée

Confite dedans mon cœur

Rosa Miró Pons, traduit du catalan

par Michel Bourret Guasteví

https://versamalalba.blogspot.com/2025/05/bulaternera-18-dabril-de-2025.html

un poète du quotidien à 16:51

Partager

‹

›

Accueil

Afficher la version Web

Fourni par Blogger.