Hui,
mire enrere vint-i-sis anys
Tres
hores i cinquanta minuts
Hui, enrere, vaig deixar-me obrir fins
Al
bressol més íntim d’una dona
Per
tercera vegada
Les
mans d’aquelles dues àngeles
Et
van portar a la vida
Et
van fer plorar
La
meua nina, la meua nimfa
Tan
perfecta
Una
olor a vida nova
La
més exquisida de les flaires
Així, hui recorde aquells
Bells vells instants
I és així, de cop que el temps s'evapora
I és així, de cop
Que has esdevingut una infermera convençuda
I és així de cop, que has estat l'àngel de la guarda
En
dos moments del darrer divendres
Del
més que celebrem la teua vida
Gràcies
Helena Júlia
Així
et vam posar per nom
Nom
de dues dones fortes
Valentes,
vitals, guerreres
Lluitadores,
com tu
Per molts anys, vida meua!
Rosa Miró
La
mare que et va parir
Castelló
de la Plana, 30 de juny de 2025
