Només alguns
crítics ancorats en una mena de pseudoavantguardisme han associat les formes
mètriques amb les formes caduques... Els millors models de la poesia catalana,
des dels orígens fins avui, i sobretot comptant amb els tres poetes moderns,
Carner, Riba i Foix, són modeles de formes fixes. Fins i tot l’avantguarda a
Catalunya, ha produït els seus millors resultats amb poemes metrificats i sovint
en estrofes regulars, com és el cas de Foix, Brossa i Gimferrer. (pag. 124)
«el vers lliure deixa d'existir en el moment que es fa vers» (p.84) -Gabriel Ferrater
Carner
Riba
Foix
Brossa
Gimferrer
La mar es va vestint de blau serè,
i l’aire, com un bàlsam dolç i fi,
desfà les hores lentes, d’or lleuger,
amb brisa i amb remor de goig humil.
Josep Carner
.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
Al clos ha amainat / el ponent cridaner
Un suau ventijol / salobrós i humit
M'embruta els artells / amb tints melangiosos
Llunyana la mar / plora els morts entre rocs
©Ros🌹Miró
