Quan creus que la llum de l'esperança ja
no s'apagarà torna a començar la foscor de la maldat
La cursa per sentència ferma
Sap de la meta la distància
Ja no parim amb dolor, s’evita
Per contra, som follades, violades
Tractades en subhasta de carn a la carta
Impossible topada contra l’arc de la
victòria
Dones palpades per penis de guant blanc
Com draps de cuina, netejadors de
foguers
O per penis olorosos de camí vora riu i
entre taronges
O per penis novells que no saben de
l’amor la importància
Pague jo, pagues tu, declarem impostos
Paga, poble, mentre penis mustiats
Es proclamen els més mascles de la brama
dels porcs
Per una vagina de luxe, res de prostíbul
de frontera
Canalles que paga la ciutadania
©Rosa Miró