Rosa Maria Miró Pons

4 juliol ·

Compartit amb Les teves amistats

Pense en la llum

Que em regala el silenci

En el color del blat a punt

En la veu greu del vent suau

Colant-se entre el fullatge del bosc

Pense en serralades

I el descans dels peus

Sobre l'herba rebent carícies

Pense en el poemari acabat de llegir

Quina angúnia, quin pesar

Existencialisme ofegador

I mira que parla de la mar

El poema pot complaure i agradar

El poema pot provocar neguit asfixiant

Deixem-ho estar

Pense en mi i amb mi

Necessitat de soledat provocada

El jo que parla i el jo que escolta

La Rosa d'abans del cinc de juny

La Rosa d'avui, la del pas del temps

I en aquest silenci amable

I la llum que em regala

 La pell em fa olor a blat

Les sabatilles a camí

Els cabells a flor silvestre

La teua mà al meu perfum

La teua veu al meu destí

El teu dolor agut a les meues pors

I entre pas i pas mire

La teua esquena carregada d'anys

I note en la meua la veu del temps

 Pense en tot i pense en res

Pense en les nits de calor que vindran

Pense en el suau corrent d'aire

En el cel ple d'estrelles que mire ara

En el romànic

En els esquellots de les vaques

En els ramells de flors silvestres

En la calma i el silenci

 Pense en tot i en no res

En la calma i el silenci

En els estels d'un poble apagat

En el plaer del corrent d'aire

En l'adéu a un altiplà que m'estime

En el ramell de flors salvatges

En els esquellots de les vaques

En el romànic que m'envolta

Vell, antic, bell i secular

Pense amb el plaer d'aquesta pluja

Sobtada que em regala l'esquena

I davalla pels braços nus

I pel rostre d'ulls tancats

L'esperava

Em mulla, em deixe mullar

Pense que demà tornaré a les nits

Torrides

De glops d'aigua

D'insomni

Escala cap avall

Escala cap amunt

Valeriana

Respiració quatre quatre sis

I pensant pensant m'estic dormint

Bona nit

Rosa Maria Miró Pons is with Jordi Ignasi Aguilar Dordà.

8 juliol ·

Compartit amb Les teves amistats i les amistats de Jordi Ignasi

Pense en aquest lloc ideal

On llegir enmig de les converses de les merles

On engolir una cervesa antiga o unes olives

On escoltar el narrador parlar al protagonista

Sembla una cura relaxant

Una meditació diürna

Sense por a la nit dels dies

De calor infernal

Que la fa interminable

Pense en aquest lloc ideal

I done les gràcies

I eleve la paraula amistat

A la més noble posició

Dins del diccionari dels mots ideals 

Rosa Maria Miró Pons

9 juliol ·



Ave generosa (Inst.) – Hildegarde von Bingen  · Jordi Savall ·

Compartit amb Només jo

Pense en tot i pense en res

Pense en les nits de calor que vindran

Pense en el suau corrent d'aire

En el cel ple d'estrelles que mire ara

En el romànic

En els esquellots de les vaques

En els ramells de flors silvestres

En la calma i el silenci

Rosa Maria Miró Pons ha compartit un record.

19 juliol a les 11:28 ·

Compartit amb Les teves amistats

La meua Lluna

La gossa més humil

La gosseta dels ronquits

La meua Lluna

La de l'adéu sobtat

A la recerca de mon pare

Una setmana traspassat

La meua Lluna

Mon pare

Quin setembre de 2013

Avui la xarxa m'ho recorda

Avui, a punt d'aniversari

Avui tinc a Truffaut

El gos més llest del Serradal

Baró de la Marjal i Senillar 

19 juliol a les 11:58 ·



Gymnopédie No. 1 (Remastered)  · Erik Satie ·

Compartit amb Les teves amistats

Per la nit plena d'ombres

Deixeu-me planxar llençols arrugats

De bugades acumulades: baixeres

Fundes nòrdiques que fan de cobrellits

Fundes de coixins, quadrants a joc

No tinc midó, ni puntetes

Tinc silencis, pensaments, suors que

L'aire en conserva no evapora

Per la nit plena de llum no em deixeu sola

Sóc capaç de planxar tres vides, cinc, set

Potser la teua vida sencera

25 juliol a les 18:18 ·

Compartit amb Les teves amistats

A vint-i-nou minuts i una mica més amb cotxe des del Grau de Castelló s'està cremant una part del meu País Valencià. Un tros de terra meua i teua.

Mentre estenc els llençols mire el cel i me mire els progenitors com salten a l'aigua amb els seus vastaguets.

Mentre estenc la roba mire el cel i em mire els pilots com fan curses amb cistelles minses. <Caldrà més de mil>, em dic.

I mentre acabe de penjar la bugada a mi em ve l'escena del nen que volia amb una petxineta ficar tota l'aigua del mar al seu pouet.

Ara torna el pilot amb la cistella buida

Ja he comptat quatre viatges

I a mi se me talla la sed.

No cessa el vent

Es crema la vida

El brusent fereix

L'ànima viva

Els meus amics

Les meues poetes

Aquesta gent

Plora i jo

No puc apagar el foc

No cessa el vent

Es crema la vida

Avui els avions volen esgotats

Enfadats, cansats

Tristos, impotents

Desolats rugeixen

Els motors roncs

Els pilots trencats

 Ici, je parle français avec les oiseaux

Ils me dissent:

-Vous, les poètes, êtes l'espoir de la vie

Peut être ils ont de la raison

 Les mans dels amants

Rodin

Que fred el marbre

Que dolça l'escultura

Que efímera passió

La dels amants nocturns

Entre somnis de llençols

Que freda la il·usió

D'una bonica quimera

Les mans dels amants

Rodin