Rosa Maria Miró Pons is with Jordi Ignasi Aguilar Dordà.

8 juliol ·

Compartit amb Les teves amistats i les amistats de Jordi Ignasi

Pense en aquest lloc ideal

On llegir enmig de les converses de les merles

On engolir una cervesa antiga o unes olives

On escoltar el narrador parlar al protagonista

Sembla una cura relaxant

Una meditació diürna

Sense por a la nit dels dies

De calor infernal

Que la fa interminable

Pense en aquest lloc ideal

I done les gràcies

I eleve la paraula amistat

A la més noble posició

Dins del diccionari dels mots ideals 

Rosa Maria Miró Pons

9 juliol ·



Ave generosa (Inst.) – Hildegarde von Bingen  · Jordi Savall ·

Compartit amb Només jo

Pense en tot i pense en res

Pense en les nits de calor que vindran

Pense en el suau corrent d'aire

En el cel ple d'estrelles que mire ara

En el romànic

En els esquellots de les vaques

En els ramells de flors silvestres

En la calma i el silenci

Rosa Maria Miró Pons ha compartit un record.

19 juliol a les 11:28 ·

Compartit amb Les teves amistats

La meua Lluna

La gossa més humil

La gosseta dels ronquits

La meua Lluna

La de l'adéu sobtat

A la recerca de mon pare

Una setmana traspassat

La meua Lluna

Mon pare

Quin setembre de 2013

Avui la xarxa m'ho recorda

Avui, a punt d'aniversari

Avui tinc a Truffaut

El gos més llest del Serradal

Baró de la Marjal i Senillar 

19 juliol a les 11:58 ·



Gymnopédie No. 1 (Remastered)  · Erik Satie ·

Compartit amb Les teves amistats

Per la nit plena d'ombres

Deixeu-me planxar llençols arrugats

De bugades acumulades: baixeres

Fundes nòrdiques que fan de cobrellits

Fundes de coixins, quadrants a joc

No tinc midó, ni puntetes

Tinc silencis, pensaments, suors que

L'aire en conserva no evapora

Per la nit plena de llum no em deixeu sola

Sóc capaç de planxar tres vides, cinc, set

Potser la teua vida sencera

25 juliol a les 18:18 ·

Compartit amb Les teves amistats

A vint-i-nou minuts i una mica més amb cotxe des del Grau de Castelló s'està cremant una part del meu País Valencià. Un tros de terra meua i teua.

Mentre estenc els llençols mire el cel i me mire els progenitors com salten a l'aigua amb els seus vastaguets.

Mentre estenc la roba mire el cel i em mire els pilots com fan curses amb cistelles minses. <Caldrà més de mil>, em dic.

I mentre acabe de penjar la bugada a mi em ve l'escena del nen que volia amb una petxineta ficar tota l'aigua del mar al seu pouet.

Ara torna el pilot amb la cistella buida

Ja he comptat quatre viatges

I a mi se me talla la sed.

No cessa el vent

Es crema la vida

El brusent fereix

L'ànima viva

Els meus amics

Les meues poetes

Aquesta gent

Plora i jo

No puc apagar el foc

No cessa el vent

Es crema la vida

Avui els avions volen esgotats

Enfadats, cansats

Tristos, impotents

Desolats rugeixen

Els motors roncs

Els pilots trencats

 Ici, je parle français avec les oiseaux

Ils me dissent:

-Vous, les poètes, êtes l'espoir de la vie

Peut être ils ont de la raison

 Les mans dels amants

Rodin

Que fred el marbre

Que dolça l'escultura

Que efímera passió

La dels amants nocturns

Entre somnis de llençols

Que freda la il·usió

D'una bonica quimera

Les mans dels amants

Rodin

La foscor ha esdevingut curta

La foscor ha esdevingut curta

Sobtadament, les fades

han escampat la penombra màgica

El misteri m'ha pessigat el melic

Als ocells, els he esperat però no han cantat

Les gallines encara xarren sense esma a l'escala del galliner

Mr. Truffaut, el meu gosset, s'ha quedat impassible

D'estrelles, he comptat tres i

sis crits d'uns paracaigudistes

-Vaja, ni fet a posta

Els Celsius han baixat tres graons

En lleugera brisa les canes al vent

Jo m'he quedat a mitges i com...

un poc faba

L'ampolla de vi a tres s'ha acabat

El cel ha encès un besllum violat, mentre

esperava la claror el sol s'ha post

darrere el terrat

I jo ací atenent no sé què

Ni fam, ni sed, ni son, ni res

Un instant breu gravat en la retina

Una estona efímera

Un arcà violeta

La copa buida d'Enclòs de Peralda

canta sobre la meua mà:

-S'ha acabat. Fi. Tu a sopar i

jo a la pica.

Així he viscut l'eclipsi del sègle

M'ha agradat

Potser si els panys invisibles

Potser si els panys invisibles

Botxins d'ofici ruïn

Es materialitzaren en ferro

Acer, coure, or o plata

Potser així cabria la possibilitat

De rebentar-los

Els secrets més ben guardats

Quedarien nus al bec dels corbs

La llibertat no compliria condemna

Els poemes dirien allò que sense mentir

Vol cridar el cor salvatge i

Lliure de perjudicis.

Potser l'eclipsi ens face veure

El pany de les vanitats i la

Monstruositat de l'ésser humà

Com el Cèrver, el monstre de cinc caps

De res ha servit la custòdia

A la porta de l'avern

Hem rebentat la tanca de

L'inframon i no hi ha volta enrere

I pensant, pensant, vaig perdre l'ofici

 I pensant, pensant, vaig perdre l'ofici

I pense que

Tot allò que sé

Allò que escric

Allò que veig

Allò que sent

Allò que llegisc

La música que escolte

Les lletres ferides

Els mots

La poesia

Tot em sembla, de vegades

Un bucle en el temps

 6 agost a les 15:11

Compartit amb Les teves amistats

Bec la pluja del llac

Sa veu dolça com l'arrop

M'acull en la nit alpina

Un coixí de plomes

M'acarona l'esquena

Com estruços salvatges

Mormolla la pluja

Cançons de bressol

I jo dorm, dorm com au en niu

La nit alpina em parla de tu

La fosca bellesa em fa somiar

I jo dorm, dorm com en niu l'au

Silenciós ocell

Entre llacs i Tramuntanes

Només ens uneix un vers

Ací em tens, amor

Ací em tens, amor

No suplicaré

Deixa'm per un moment

Ser una deessa nua

Deixa'm quieta atenta

A l'ímpetu del teu desig

Ací em tens, amor

Prem la boca allà on

La meua luxúria serena

Com una estàtua de marbre

Desitja ser carn i goig

Ací estic, amor

Eternament el teu desig

Res podem fer

Som marbre infinit i dur

Atrapats, idolatrats

L'Eternelle Idol

Rodin, 1893