14 d’agost 2026

 Rosa Maria Miró Pons

6 agost a les 15:11 
Compartit amb Les teves amistats
Bec la pluja del llac
Sa veu dolça com l'arrop
M'acull en la nit alpina
Un coixí de plomes
M'acarona l'esquena
Com estruços salvatges
Mormolla la pluja
Cançons de bressol
I jo dorm, dorm com au en niu
La nit alpina em parla de tu
La fosca bellesa em fa somiar
I jo dorm, dorm com en niu l'au
Silenciós ocell
Entre llacs i Tramuntanes
Només ens uneix un vers

 Rosa Maria Miró Pons

Vinc de parlar amb el silenci
De menjar pistils de flors
Vinc d'olorar aigua de neu
I les muntanyes mirar
Vaig i vinc sense cap benevolència
Observe el fang des de l'altiplà
A dos-mil metres sobre la mar

 Rosa Maria Miró Pons

4 juliol 
Compartit amb Les teves amistats
Pense en la llum
Que em regala el silenci
En el color del blat a punt
En la veu greu del vent suau
Colant-se entre el fullatge del bosc
Pense en serralades
I el descans dels peus
Sobre l'herba rebent carícies
Pense en el poemari acabat de llegir
Quina angúnia, quin pesar
Existencialisme ofegador
I mira que parla de la mar
El poema pot complaure i agradar
El poema pot provocar neguit asfixiant
Deixem-ho estar
Pense en mi i amb mi
Necessitat de soledat provocada
El jo que parla i el jo que escolta
La Rosa d'abans del cinc de juny
La Rosa d'avui, la del pas del temps
I en aquest silenci amable
I la llum que em regala

 La pell em fa olor a blat

Les sabatilles a camí
Els cabells a flor silvestre
La teua mà al meu perfum
La teua veu al meu destí
El teu dolor agut a les meues pors
I entre pas i pas mire
La teua esquena carregada d'anys
I note en la meua la veu del temps

 Pense en tot i pense en res

Pense en les nits de calor que vindran
Pense en el suau corrent d'aire
En el cel ple d'estrelles que mire ara
En el romànic
En els esquellots de les vaques
En els ramells de flors silvestres
En la calma i el silenci

 Pense en tot i en no res

En la calma i el silenci
En els estels d'un poble apagat
En el plaer del corrent d'aire
En l'adéu a un altiplà que m'estime
En el ramell de flors salvatges
En els esquellots de les vaques
En el romànic que m'envolta
Vell, antic, bell i secular
Pense amb el plaer d'aquesta pluja
Sobtada que em regala l'esquena
I davalla pels braços nus
I pel rostre d'ulls tancats
L'esperava
Em mulla, em deixe mullar
Pense que demà tornaré a les nits
Torrides
De glops d'aigua
D'insomni
Escala cap avall
Escala cap amunt
Valeriana
Respiració quatre quatre sis
I pensant pensant m'estic dormint
Bona nit
8 juliol 
Compartit amb Les teves amistats i les amistats de Jordi Ignasi
Pense en aquest lloc ideal
On llegir enmig de les converses de les merles
On engolir una cervesa antiga o unes olives
On escoltar el narrador parlar al protagonista
Sembla una cura relaxant
Una meditació diürna
Sense por a la nit dels dies
De calor infernal
Que la fa interminable
Pense en aquest lloc ideal
I done les gràcies
I eleve la paraula amistat
A la més noble posició

Dins del diccionari dels mots ideals 

Pense en tot i pense en res
Pense en les nits de calor que vindran
Pense en el suau corrent d'aire
En el cel ple d'estrelles que mire ara
En el romànic
En els esquellots de les vaques
En els ramells de flors silvestres
En la calma i el silenci

Rosa Maria Miró Pons ha compartit un record.

19 juliol a les 11:28 
Compartit amb Les teves amistats
La meua Lluna
La gossa més humil
La gosseta dels ronquits
La meua Lluna
La de l'adéu sobtat
A la recerca de mon pare
Una setmana traspassat
La meua Lluna
Mon pare
Quin setembre de 2013
Avui la xarxa m'ho recorda
Avui, a punt d'aniversari
Avui tinc a Truffaut
El gos més llest del Serradal

Baró de la Marjal i Senillar 

Per la nit plena d'ombres
Deixeu-me planxar llençols arrugats
De bugades acumulades: baixeres
Fundes nòrdiques que fan de cobrellits
Fundes de coixins, quadrants a joc
No tinc midó, ni puntetes
Tinc silencis, pensaments, suors que
L'aire en conserva no evapora
Per la nit plena de llum no em deixeu sola
Sóc capaç de planxar tres vides, cinc, set
Potser la teua vida sencera