Dia de vi i pluges

Penes, alegries

La vida és un bolero

De vegades una punyada al cor

D'altres una caricia lleugera

un bes tendre al clatell

Rius, plores... 

De vegades la vida és simplement

Una copa de vi davall la pluja que no cessa

🌧☔️🌫

🌹miró

Pensant

Pense, pense que ja no tenim edat de preguntar

Pense, pense...

Quan vam començar a treballar teníem tota la vida al davant

Avui, en arribar al darrer replanell laboral 

tenim tota la vida la vida al darrere

I pensant, pensant m'ha entrat fam

🌹miró

Els últims grills

Dimarts 7/10/25

Cric que ha mort el grill

L'ascensorista ha acabat amb ell

El grill ha mort de por

Dimecres 8/10/25

Encara canta el grill

Ha perdut la por

El tècnic la feina ha acabat

Canta, canta, canta

Cric-cric, cric-cric

Al fossat obscur

De l'ascensor

Repica el cric

L'últim grill d'un rar estiu

©️🌹miró

Dolor fosc, ciutat mare

Dolor fosc, ciutat mare

De vegades plore 

Atrapada per un dolor fosc

Que vaga pels passadissos

Tortuosos del pensament

Hi ha dies que aterrida

Camine revestida de solitud

Pels carrers de la ciutat mare

Avui convertida en la veu del seu amo

🌹Miró

Un dina quatre

 

Cada vegada que esgarre un dina quatre

Se m’esgalla un poc més la fibra del cor

Cada vegada que llance a reciclar

Un dina quatre amb tres files

De ximpleries ‘Excel’ o una gestió impresa

De la IA o dos frases d’expedient inacabat

O oficis mig escrits que no serveixen ni per a trasllat

...

Al sentit se m’apareixen xiquetes i xiquets

Abocant un poquet la petita llengüeta

Prement el colorí sobre un tros de paper

Desnodrit; un tros de paper de guerra

Amb la punta sense mina que no és punta 

Allà al camp d'extermini no

Hi ha maquinetes, estoigs, motxilles

Ni entrepanet de pati, ni pilotes, ni llibres ni òsties

 

Cada vegada que esgarre un dina quatre

Se m’esgalla un poc més la fibra del cor

Cada vegada que llance un foli al contenedor per altre ús

El pensament em dibuixa llibretes

Improvisades per la bondat d'una mestra

D’una escola improvisada

En una terra desterrada, abatuda

Ofegada per runes, per calçobres bruts

Que la sang va deixant en el blanc de la calç d'un dia

Ni clau de fa, ni clau de sol, ni clau de mi 

Ni clau de Nacions, ni partitures d'adaggio

 

I jo esgarrant dines quatre

No em basta saber, no em basta tindre

No em basta usar contenidors de reciclatge

Perquè la ràbia, perquè la impotència, perquè

Allò que no sé què és allò que em passa

Em fa cremar el paper mig usat del contenidor

Em fa suplicar al foc ardent que engolisca el monstre

Entre els laments, els ossos, les pelleringues

De la fam que massacra persones

D’un poble que vol ser poble i

Que a una part de la humanitat

Li la porta fluixa la llista de paraules 

Que van perden el significat segon a segon:

Pau

Genocidi

Masacre

Extermini

Infantesa

Hospital

Ajuda humanitària

Cassola

Perol

Olla

Safa

Garrafa

Cua de mort

Cua de fam

Monstruositat

Deliri

Horror

Dron

Caravana d'exili

Segons la direcció de la fibra del paper es fa més fàcil esgarrar el full de dalt a baix que de baix a dalt, que de dreta a esquerra que d'esquerra a dreta. 

Proveu i veureu

🌹Miró

Clam, concepte, el poeta, la poeta, la fam i el genocidi

 

CLAM!

Exili, exili, exili
Fugir, fugir, fugir
Romandre pera morir després de mort

***

CONCEPTE!

El genocidi es defineix a la Convenció de 1948 ONU com la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós.

• ca  genocidi, n m
• es  genocidio

<Dret penal>

Definició

Delicte contra la comunitat internacional que consisteix en l'extermini d'un poble o d'una ètnia.

Nota

• Àmbit: Espanya
• L'article 607 del Codi penal (CP), inclòs en el capítol II del títol XXIV, defineix, entre els delictes contra la comunitat internacional, el delicte de genocidi. El 13 de setembre de 1968, l'Estat espanyol es va adherir a la Convenció, del 1948, per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi. Com a conseqüència d'aquesta adhesió, es van tipificar en el CP del 1973 el delicte de genocidi (introduït per la Llei orgànica 18/1983, del 25 de juny, de reforma urgent i parcial del Codi penal, article 137 bis.a), i l'apologia del genocidi, definida en virtut de la Llei orgànica 4/1995, de l'11 de maig (art. 137 bis b). Tots dos delictes s'han mantingut en el CP del 1995.
  Mitjançant aquest tipus no es protegeixen els béns jurídics directament o indirectament afectats pels actes de genocidi, sinó la subsistència d'un grup nacional, racial, ètnic o religiós. Aquests factors són els que permeten identificar les víctimes: són els elements que els confereixen el caràcter de grup; no obstant això, el tipus no exigeix que s'actuï contra tots els individus del grup. Altres criteris de cohesió, com ara la ideologia o la filiació política, no donen lloc al delicte de genocidi, però poden constituir crims contra la humanitat.
  El delicte de genocidi es construeix tècnicament sobre la base de tres elements (art. 607.1 CP). D'una banda, cal que es produeixi l'actuació lesiva sobre els elements d'un grup nacional, racial, ètnic o religiós. D'altra banda, cal que els actes lesius es duguin a terme amb el propòsit de destruir totalment o parcialment aquestes persones. Finalment, és necessari que tingui lloc un dels actes següents: homicidi, agressió sexual, lesions, sotmetiment a condicions d'existència que posin en perill la vida o pertorbin greument la salut, desplaçaments o trasllats forçosos d'individus d'un grup a un altre o adopció de mesures adreçades a impedir el desenvolupament normal del gènere de vida o de la reproducció del grup.
  La descripció del delicte de genocidi en el CP és més àmplia que la que en fa la Convenció (art. 2). El delicte no exigeix que es produeixi la destrucció efectiva o l'exterminació del grup, sinó la realització de determinats comportaments amb aquesta tendència: el tipus avança la consumació i adopta la fisonomia d'un tipus de resultat tallat o d'un mutilat de dos actes. D'aquesta manera, els resultats lesius són un resultat produït sobre l'objecte material de la conducta, però no sobre el bé jurídic. Quant a la intenció, no sembla que sigui necessària la voluntat dirigida a les finalitats esmentades de manera terminant i expressa, sinó que n'hi ha prou amb la percepció que la conducta s'adreça sistemàticament o exclusivament a membres d'un mateix grup. Tenint en compte la finalitat que han de perseguir els autors (eliminació d'un grup) i el bé jurídic protegit, la realització d'una sola acció no sembla suficient per a considerar que s'ha realitzat el tipus. D'altra banda, però, tampoc no sembla que la repetició d'accions hagi de constituir un nombre igual de delictes, sinó només una unitat. En el capítol II del CP també es regula el delicte de difusió, per qualsevol mitjà, d'idees o de doctrines que neguin o justifiquin els delictes de genocidi o que pretenguin la rehabilitació de règims o institucions que emparin pràctiques genocides (art. 607.2 CP). En aquests casos, s'aplica la pena de presó d'un a dos anys.
  La gravetat del delicte de genocidi ha comportat que el CP estableixi la imprescriptibilitat del delicte i de les seves penes (art. 131.4 i 133.2 CP) i no només sancioni els actes executius, sinó també els preparatoris (amb pena inferior, d'acord amb l'article 615 del CP). Facilitar la fugida als presumptes responsables del delicte de genocidi o ajudar-los a eludir la investigació de la justícia és una conducta constitutiva del delicte d'encobriment (art. 451.3 CP). El CP estableix un agreujament de la pena en cas que el genocidi o l'apologia del genocidi les cometi una autoritat o un funcionari (art. 616 CP). A més a més, la persecució del delicte de genocidi es reforça, d'una banda, en virtut del principi de justícia mundial (art. 23.4 Llei orgànica del poder judicial), el qual estén la vigència del dret de l'Estat espanyol més enllà de les seves fronteres i, de l'altra, perquè el genocidi no es considera un delicte polític.
• V. t.: crim contra la humanitat n m
• V. t.: delicte contra la comunitat internacional n m

Diccionario de la lengua española
Real Academia Española
Asociación de Academias de la Lengua Española

GENOCIDIO

Definición
Del gr. γένος génos 'estirpe' y -cidio.

m. Exterminio o eliminación sistemática de un grupo humano por motivo de raza, etnia, religión, política o nacionalidad. U. t. en sent.

Sinónimos o afines de «genocidio»
exterminio, etnocidio, exterminación, holocausto, pogromo, matanza, masacre.

***

EL POETA!
Vicent Andrés Estellés escrivia poemes
d'amor, i també de mort


Amb un fons subversiu
V. A. E.

Ja no hi ha més que això:
Mort.
Est, Oest, Sud i
Nord.
Mort. Mort només.
Llocs
de
morts.
Uns llarguíssims
rebosts
plens de
morts.
Morts per totes les bandes,
camuflats darrere unes flors.
Un dia,
però,
sorgiran dels seus
llocs,
cauran damunt de les ciutats —un
avalot
de
morts—
i ja només hi haurà
això:
morts.
Ells manaran, tindran les seues
Corts,
diran:
«Açò
és dolent i això és
bo»
i donaran faltes i bones.
Però ara esperen als seus llocs.
Esperen l'ordre de llançar-se.
Ha de venir un ordre nou.
L'instauraran els
morts,
de la nit al matí, un dia
qualsevol.
Tot canviarà de dalt a baix:
els vius estarem sotmesos als morts.
Cal,
doncs,
fer-se amics entre els morts.

***

LA TRISTESA DE LA POETA

Carta de Rosa Maria Miró Pons a Vicent Andrés Estellés


Benvolgut senyor Vicent Andrés Estellés, m’he permès la gosadia d’escriure-li uns versos en resposta al seu poema 'Amb un fons subversiu', escrit –no recorde la data exacta. Potser entre 1954 i 1957– dins de 'La clau que obri tots el panys', obra guanyadora del Premi València de Literatura-Poesia 1958.

Tinc un llibre seu, 'Les homilies d’Organyà', Obra
Completa VI, amb una data escrita a mà a la primera pàgina:
23-7-84. El tinc col·locat amb molta cura al prestatge de la meua habitació-despatx-biblioteca humil privada-scriptorium.

Així doncs, li respondré amb els versos que com annexos li escric.

Les coses han anat de mal a pitjor. Els morts segueixen morint
però assassinats per l’odi que des de la Segona Guerra Mundial ha augmentat immensament i desgraciada.

La mentida, els insults, la intolerància, els interessos econòmics, els genocidis, la violació dels drets humans, els esclats de guerres, els èxodes sud-nord, el maltractament a les llengües minoritàries, etc., són cada vegada més nombrosos.

M’haguera agradat escriviure-li versos agradables i esperançadors, però el món, ara, al 2024, setanta anys després del seu bell poema, ha perdut la clau que obria els set forrellats de la humanitat.

Els morts sense sentit moren morts a la guerra, els morts moren de fam, els morts moren ofegats, assassinats, durant l'obligat camí de l'exili, deixats de la mà del mostre.

Donades les circumstàncies, vostè creu que encara podem tindre amics morts?

Esperant que els meus versos senzills i humils li agraden, reba una cordial salutació d’una lletraferida que també morirà.

Rosa Maria Miró Pons
Castelló de la Plana, 8 de març de 2024

Versos de Rosa Maria Miró Pons a Vicent Andrés Estellés

'A la cua de la fam'

Sembla mentida
A la cua de la fam
Bogeria brutal
Sembla mentida
Sempre em faig la pregunta
—si matara els monstres de la guerra, seria una assassina, jo?
No puc més que fer el que sé fer
Escriure a rebentar-me els artells
Cor impotent de l’ésser humà versus
Cor dels monstres, cuirassa d’urpes, grifó
Esgarrifós, tremebund, espaventós
Sou capaços d’imaginar el vostre dolor
Fent una cua de la fam, davall l’amenaça de l’imperi?
Jo, per més que ho intente, no puc
Seria mesquina inventar-me un relat
Una ficció per vendre tones i tones de paper
A la salut de les grans editorials
Us deixe un poema com a penitència:


'Formigues blanques'

Van construir nius epigeus
Amb esperances territorials
Éssers humans en el passat
Hui dia tèrmits, termes, arnes

Cada dia, cada dia, cada dia
Cada dia, cada dia, cada dia
Els bombardejos insecticides escampen les
Formigues blanques
Per la terra de l’horror

La descàrrega del flit desmembra insectes
Cada dia, cada dia, cada dia
Cada dia, cada dia, cada dia

Bota rius de mares, de sang i de fam

Mentre el cafè em surt de la boca
—glopada amarga que m’amarga el desdejuni
La torrada de pa negre se me'n fa un pedra

Rente els plats del sopar sense ni una gota d’aigua
Compreneu?
I més d'un dirà, mira aquesta, doncs, xica, no mires les notícies.

Les mire
Cada dia, cada dia, cada dia
Cada dia, cada dia, cada dia

Castelló de la Plana, 17 de setembre de 2025. Fa divuit mesos i onze dies que vaig escriure aquesta carta.

🌹miró

Llàgrima esquiva

Flueix la llàgrima desgarrada

L'escolta de Vide Cor Meum

La porta a la ronsa

Voreta platja de setembre

La melangia cruel no dona treva

Les ungles es claven entre 

Lletra i lletra del teclat

Els expedient sofreixen 

Desconcentrada laboralment i

Lírica, baixa al Jardí del Temps

Per moments l'estómac li demana

Una fugida 

La mar la tempta

🌹miró

https://open.spotify.com/track/5RwAXfcazHRpBtm3jO6Aef?si=b86102ae001d42ec

La mala pena

Continuaré rentant la bugada

Estendré la roba davall el sol

A l'abric d'huracans imprevistos

Deixaré l'ànima sobre el munt de roba bruta

No hi ha sabó que rente la màcula de la pèrdua 

La pena sura perennement i amarga

No hi ha lloc al món on enfonsar-la.

🌹rosa miró

Bon viatge estimada Laura

La terra no vol àngels

Els obliga cap a Ítaca

La terra vol maldat

Gaudeix i gesta monstres

La terra no vol àngels

Joves i plens d'esperança

La terra necessita de l'horror 

I la tristesa

Sovint trenca el protocol 

I altera la lògica temporal de l'últim viatge

Bon viatge estimada Laura

Rosa Miró

12/09/2025

La flor del cirerer

Tinc una pena tan amarga

Tinc una ràbia tan rodona

Tinc un crit tan mut i ofegat al clatell

Que dorm sense voler dormir

Que em provoco la son

Sobredosi de valeriana i llet tèbia 

I no puc ni en somnis

Fer llavors d'esperança

Arrencar el patiment dels que envolten

Un ànima jovenívola que prepara 

El seu viatge a Ítaca

I és aleshores que el llant

Fa bresol i canta 

Nina no plores, dorm, tanca els ulls

A poc a poc

A poc a poc

Sobre un llit de flors de cirerer

🌹miró

Setembre

Setembre minvant

Ni un grill aquest any

On és la matinada acompassada

De melodia mancada?

I aquell vaixell llunyà? 

I aquella ratlla entre el cel i la mar?

Qui fora humà i navegar

Eternament, marítimament

Davall la lluna de l'ocàs

De l'existència

Mirant l'horitzó

2 setembre 2025

Benicàssim

🌹😎

Deixeu flors i pentagrames allà on el silenci és metralla

 

Deixeu flors i pentagrames allà on el silenci és metralla

Sobre els úters de les mares resignades

Dones desterrades que no saben a qui sospiren

Gemeguen i imploren en aquesta vall de llàgrimes

 

Deixeu pètals i claus de sol allà on la impotència és metralla

Sobre els úters de les mares de devorats per la bèstia

que mai es sacia de llavors de terra 

colonitzada entre amargures

 

Xicalla que normalitza la por

A les cues de la mort

No hi ha sol allà a la terra de l’horror

Tot és mort. Tot són morts. Morts, mort

©🌹miró

‘Ombra mai fu’

 

Torne al poema davall la influència d'Handel

Ombra mai fu, l’ària em pessiga enmig dels pits

Em suen les mans, els ulls se m'omplen

El temps s'atura a la badia de la tristesa

 

Canvi de registre. Lleve àncores amb Mozart

Allò d'entre els pits ja no constreny

Confortable estat, sobtadament distreta

Lleugera bombolla de neó

 

La música, el seny, l’anima, l’ànim, el vers

Abstracció, petjada, record

Deixaré empremta de la mà de Caronte?

Hom es recordarà de mi quan perdré els mots?

©🌹miró

A les tres de la matinada

https://www.youtube.com/watch?v=9Pki_-08xL0&list=RD9Pki_-08xL0&start_radio=1

Ahir va fer deu anys que l’almanac se la va endur

Amb l’ànima en calma i el cor i el cap fet malbé

 

Jo la recorde mans de perruquera

Mans de modista cosint amb gust

Bordant Magdalenes en primavera

Pintant ceràmica antiga

Amb colors que mai s’esborren

Ni amb la pols dels camins

Ella deia que el temps passa, però les obres queden

 

Ella deia tantes coses, llesta i presta

La padrina decidida, com el vent al mar

A mi m’estimava sense preguntar

Ahir va fer deu anys, i encara em parla

En cada fil, en cada gest que em neix

Sense pensar, com si ella estigués dins meu

Cosida a l’ànima.

 

Un dia, l’olla exprés li va fer mal

En un braç cremat, però va callar

Un altre el gat de tela va ser real

El capellà el beneí als tres tombs

De Sant Antoni, era vital

 

Perdia diners cada dos per tres, va perdre l'orientació

Va perdre el somriure que em guiava a mi

Va perdre el seny en un calaix

Que omplia de muscleres de vestits secrets

Com pistes d’un cervell, ratllades com vinil

Fins que l’Alzheimer la va cridar

A les tres de la matinada, sense avisar

Hui, veig la padrina en cada gest

En cada record que el meu cor gaudeix

 

20 d’agost de 2015 - 19 d’agost de 2025

🌹miró

No puc pensar amb claredat

 

Pocions, ungüents i cremes, monòleg interior

Poció per a adormir-se

Poció per a despertar-se

Poció per a aprimar-se

Poció per a endurir l’assumpte

Poció per a no ovular

Poció per a fertilitzar

Poció per a treure la tristesa

Poció per a fer tornar el pel

Ungüent per a sequedat vaginal

Ungüent per a varicositat dels plexes venosos de la paret del canal anal o del recte

Ungüent per a les picades de mosquit selvàtic

Ungüent per a bony, roig i dolorós, situat a la parpella

Ungüent per a sequedat nasal

Ungüent per a treure punxes

Ungüent per a cremats

Crema per al cos

Crema per a calls dels peus

Crema per a tensar el coll

Crema per a tensar els pits

Crema per a mans

Crema per a nodrir cabells

Crema per a untar corrupció

Crema per a llustrar sabates

Un altre dia: olis, purés i beuratges

La calor incita estats poc raonables

La calor desbarata el seny

La calor suscita escriptura inconnexa

La calor provoca incendis en l’ànima

Demane disculpes

Oh, terra nostrada

Oh, marjal del meu voler

Pregue amb humilitat 

Davant la Natura, demane perdó

Agenollada, suplique a les nacions

Atureu la cua de la fam

Atureu la cua de la mort

Atureu la cua de la misèria

Atureu la cua de la por

Agenollada amb els iris mullats

Cride amb tota la meua força

P A U!

17 agost 2025

Rosa Miró

El Grau de Castelló de la Plana, mentre observe un cel ataronjat, mal siga no hi haja cap incendi.

Mr. Truffaut de la Marjaleria

En ma vida m'he sentit mirada

Amb un bell esguard igual

No em vol, m'estima

Mai no ningú m'ha mirat igual

Fidel a mi, apassionat

Estima la meua mà

La dolçor que li regale

Cada matí silent en mirar-me

Amb un bell esguard tal i qual

🌹😎

Vanitas-vanitatis

Vanitas, vanitatum et omnis vanitas

De la tercera declinació llatina vanitas-vanitatis

Vanitat de vanitats i tot vanitat

Que hem de fer?

Allà on anem no importa 

Si formarem part de la història

De la literatura invisible

Per on vaguem les autores

Que mai perdurarem enlloc.

🌹😎

Elles m'han pintat de la seua mà una tassa de café

Quan la casa dorm encara

La natura rau mig morta en blau

Necessària substància

L'espera de l'aroma 

Glop a glop

Organitza versos

Glop darrere glop fins

Llegir el pòsit de la tasseta amorosa

En un dia de festa en solitud

El cercle del gust

Sempitern moviment

Anar, tornar, voltar

Eixir del no-res per arribar al no-res

Mentre m'estime i m'estimen

Mentre estime i estimaré

Allò que he creat amb tu

Com a deessa de vida i d'esperança

No caldran mots davant l'evidència

15 d'agost de 2025

🌹😎

Ni paella d'ànec

Ni globus de Cambodja

Ni meló d'Alger a la Casa de Banys

Ni tellinetes al pessic d'una maneta de sal

Inventari de la padrina: costura, brodats, instants d’agulla i fil

 

Dins del bagul que perfuma a temps

He classificat i omplert de naftalè

Instants revestits de brocat i de seda

Records desdibuixats de la infantesa oblidats

 

Custodi de roba de les teues mans cosida

Llargues, elegants, esmaltades de saviesa

Mans que per no ser, ja no són

Ni pols al recer del vent

 

No cal plorar, ni humiliar-se al temps

Què importa la corca de baguls i maletes

Lligada amb corda i cinturó de plexiglàs

Inventariaré com comptable de botiga

13 agost 2025

Rosa Miró

Llibres tancats, prestats, castigats

Envellits, endreçats, llegits, rellegits, cremats, estimats, incunables

Llibres esperant la mà lectora

La carícia ràpida, la reflexió

L'aventura perfecta, la personal

La interpretació imperfecta

La compra, la donació

Llibres de paper

Nostalgia

©️🌹miró

Lió, 8 d'agost 2025

Fotografies de Torí a la vesprada, 7 d'agost de 2025

Hotel discret

Un terratrèmol a l'habitació del costat

Interromp el descans obligat pel desgast

Dels peus sobre les avingudes de Torí

Sobre estàncies de bellesa de museu

Un terratrèmol sonat: colps, colps

Colps silents del llit a terra

Del capçal al mur

El mastodont ha envestit l'envà 

L'escolta obligada ha redactat cels i focs

Així, desvetllat el sentit, compte els

Esbufecs tranquils d'ell

Mentre intente donar-me pau

Reparar-me per a quilòmetres fins al vol

Que em tornarà al caliu humil de la cuina

De la biblioteca senzilla on records i fotos

Escriuran versos de dies d'estiu viatger

©️🌹miró

Torí, 7 d'agost de 2025

De vegades l'atzar ens porta 

Per on li dóna la gana

Temible caprici

Tant de bo poguérem cantar-li al destí

La cançó més trista o

Compondre la sonata més penosa o

Escriure amb ploma i tinta monàstica

Notes en el pentagrama de la solitud

Colpejar la maldat amb la batuta

Que dirigeix l'harmonia del món

I dibuixar amb la paraula un tractat de pau

Per a sempre

Rosa Miró

Sallanches, 2 agost 2025

Être ou être

La melangia fa plorar l'ànima

Cal assecar-se les llàgrimes

Seguir pel caminoi del destí

Gaudir de les vacances malgrat

Hospitals i urgències

Preparant unes paraules

A la metgesa de torn que arribarà 

A les dues

Amb l'ajuda d'un poc del francés que sé

Amb l'ajuda del traductor

Escric i se me passa el temps de vacances

En les urgències d'un hospital francés de vacances

En un dissabte de vacances d'un més de vacances

Mentre estic de vacances

O això pense

I pensant, pensant

Se me'n va la malencònia pels passadisos

De l'hospital de Sallenches

Mentre ell, cap cot, intenta una cabotadeta

Mentre jo, cap cot, llegisc al Pedrolo

A la saleta d'espera del petit poble francés de vacances

🌹(c) miró

Sallanches, 2 d'agost de 2025

Aigua alpina

L'aigua és tan pura

Que després de la pluja

De cada dia no li cal olis a la pell

Et passes delicadament i lenta

La mà per qualsevol trosset de tu

I, malgrat tot, sembles de vellut.

 

Sallanches, 1 d'agost de 2025

rmp

En vacaciones, “Santillana”

 

En vacaciones, “Santillana”

 

¿Qué es eso?

En mi vida he leído un libro

Eso es que cojes un libro y te vas

Cojes un libro y te sientas a leer

Cojes prestado el libro y el año que viene lo devuelves

Cojes el libro y huyes

Cojes uno y dejas uno

Pasas de largo, ni te paras

Sapientia Sola Liberta Est

©Rosa Miró

Fotografia Rosa Miró

La Tour de Carol

El Castell de Querol

La Cerdanya

Juliol 2025

Paissatges de Cerdanya

 

Allà a l’altiplà cerdà 

Plovia aigua misericòrdia

Ens vam mullar fins la melsa

De sobte la pluja va aparcar la força

I abaixà el to, amablement callant

 

Allà a l'alta muntanya

Mentre el segon reguitzell de nuvolades venia

Tambors celestials celebraven llunyans

La tornada dels ruixats

Rellent muntanyenc que suavitza la pell

 

Ben alt ni un gram de neu

Una minsa llengua

A l’abric de dos carenes

Semblava una glacera en coma

Ja no fa el temps d’abans

 

©Rosa Miró

Camí d’Er a Llívia