Tinc una pena tan amarga
Tinc una ràbia tan rodona
Tinc un crit tan mut i ofegat al clatell
Que dorm sense voler dormir
Que em provoco la son
Sobredosi de valeriana i llet tèbia
I no puc ni en somnis
Fer llavors d'esperança
Arrencar el patiment dels que envolten
Un ànima jovenívola que prepara
El seu viatge a Ítaca
I és aleshores que el llant
Fa bresol i canta
Nina no plores, dorm, tanca els ulls
A poc a poc
A poc a poc
Sobre un llit de flors de cirerer
🌹miró
