CLAM!
Exili, exili, exili
Fugir, fugir, fugir
Romandre pera morir després de mort
***
CONCEPTE!
El genocidi es defineix a la Convenció de 1948 ONU com la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós.
- ca genocidi, n m
- es genocidio
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
- L'article 607 del Codi penal (CP), inclòs en el capítol II del títol XXIV, defineix, entre els delictes contra la comunitat internacional, el delicte de genocidi. El 13 de setembre de 1968, l'Estat espanyol es va adherir a la Convenció, del 1948, per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi. Com a conseqüència d'aquesta adhesió, es van tipificar en el CP del 1973 el delicte de genocidi (introduït per la Llei orgànica 18/1983, del 25 de juny, de reforma urgent i parcial del Codi penal, article 137 bis.a), i l'apologia del genocidi, definida en virtut de la Llei orgànica 4/1995, de l'11 de maig (art. 137 bis b). Tots dos delictes s'han mantingut en el CP del 1995.
Mitjançant aquest tipus no es protegeixen els béns jurídics directament o indirectament afectats pels actes de genocidi, sinó la subsistència d'un grup nacional, racial, ètnic o religiós. Aquests factors són els que permeten identificar les víctimes: són els elements que els confereixen el caràcter de grup; no obstant això, el tipus no exigeix que s'actuï contra tots els individus del grup. Altres criteris de cohesió, com ara la ideologia o la filiació política, no donen lloc al delicte de genocidi, però poden constituir crims contra la humanitat.
El delicte de genocidi es construeix tècnicament sobre la base de tres elements (art. 607.1 CP). D'una banda, cal que es produeixi l'actuació lesiva sobre els elements d'un grup nacional, racial, ètnic o religiós. D'altra banda, cal que els actes lesius es duguin a terme amb el propòsit de destruir totalment o parcialment aquestes persones. Finalment, és necessari que tingui lloc un dels actes següents: homicidi, agressió sexual, lesions, sotmetiment a condicions d'existència que posin en perill la vida o pertorbin greument la salut, desplaçaments o trasllats forçosos d'individus d'un grup a un altre o adopció de mesures adreçades a impedir el desenvolupament normal del gènere de vida o de la reproducció del grup.
La descripció del delicte de genocidi en el CP és més àmplia que la que en fa la Convenció (art. 2). El delicte no exigeix que es produeixi la destrucció efectiva o l'exterminació del grup, sinó la realització de determinats comportaments amb aquesta tendència: el tipus avança la consumació i adopta la fisonomia d'un tipus de resultat tallat o d'un mutilat de dos actes. D'aquesta manera, els resultats lesius són un resultat produït sobre l'objecte material de la conducta, però no sobre el bé jurídic. Quant a la intenció, no sembla que sigui necessària la voluntat dirigida a les finalitats esmentades de manera terminant i expressa, sinó que n'hi ha prou amb la percepció que la conducta s'adreça sistemàticament o exclusivament a membres d'un mateix grup. Tenint en compte la finalitat que han de perseguir els autors (eliminació d'un grup) i el bé jurídic protegit, la realització d'una sola acció no sembla suficient per a considerar que s'ha realitzat el tipus. D'altra banda, però, tampoc no sembla que la repetició d'accions hagi de constituir un nombre igual de delictes, sinó només una unitat. En el capítol II del CP també es regula el delicte de difusió, per qualsevol mitjà, d'idees o de doctrines que neguin o justifiquin els delictes de genocidi o que pretenguin la rehabilitació de règims o institucions que emparin pràctiques genocides (art. 607.2 CP). En aquests casos, s'aplica la pena de presó d'un a dos anys.
La gravetat del delicte de genocidi ha comportat que el CP estableixi la imprescriptibilitat del delicte i de les seves penes (art. 131.4 i 133.2 CP) i no només sancioni els actes executius, sinó també els preparatoris (amb pena inferior, d'acord amb l'article 615 del CP). Facilitar la fugida als presumptes responsables del delicte de genocidi o ajudar-los a eludir la investigació de la justícia és una conducta constitutiva del delicte d'encobriment (art. 451.3 CP). El CP estableix un agreujament de la pena en cas que el genocidi o l'apologia del genocidi les cometi una autoritat o un funcionari (art. 616 CP). A més a més, la persecució del delicte de genocidi es reforça, d'una banda, en virtut del principi de justícia mundial (art. 23.4 Llei orgànica del poder judicial), el qual estén la vigència del dret de l'Estat espanyol més enllà de les seves fronteres i, de l'altra, perquè el genocidi no es considera un delicte polític. - V. t.: crim contra la humanitat n m
- V. t.: delicte contra la comunitat internacional n m
Diccionario de la lengua española
Real Academia Española
Asociación de Academias de la Lengua Española
GENOCIDIO
Definición
Del gr. γένος génos 'estirpe' y -cidio.
m. Exterminio o eliminación sistemática de un grupo humano por motivo de raza, etnia, religión, política o nacionalidad. U. t. en sent.
Sinónimos o afines de «genocidio»
exterminio, etnocidio, exterminación, holocausto, pogromo, matanza, masacre.
***
EL POETA!
Vicent Andrés Estellés escrivia poemes
d'amor, i també de mort
Amb un fons subversiu
V. A. E.
Ja no hi ha més que això:
Mort.
Est, Oest, Sud i
Nord.
Mort. Mort només.
Llocs
de
morts.
Uns llarguíssims
rebosts
plens de
morts.
Morts per totes les bandes,
camuflats darrere unes flors.
Un dia,
però,
sorgiran dels seus
llocs,
cauran damunt de les ciutats —un
avalot
de
morts—
i ja només hi haurà
això:
morts.
Ells manaran, tindran les seues
Corts,
diran:
«Açò
és dolent i això és
bo»
i donaran faltes i bones.
Però ara esperen als seus llocs.
Esperen l'ordre de llançar-se.
Ha de venir un ordre nou.
L'instauraran els
morts,
de la nit al matí, un dia
qualsevol.
Tot canviarà de dalt a baix:
els vius estarem sotmesos als morts.
Cal,
doncs,
fer-se amics entre els morts.
***
LA TRISTESA DE LA POETA
Carta de Rosa Maria Miró Pons a Vicent Andrés Estellés
Benvolgut senyor Vicent Andrés Estellés, m’he permès la gosadia d’escriure-li uns versos en resposta al seu poema 'Amb un fons subversiu', escrit –no recorde la data exacta. Potser entre 1954 i 1957– dins de 'La clau que obri tots el panys', obra guanyadora del Premi València de Literatura-Poesia 1958.
Tinc un llibre seu, 'Les homilies d’Organyà', Obra
Completa VI, amb una data escrita a mà a la primera pàgina:
23-7-84. El tinc col·locat amb molta cura al prestatge de la meua habitació-despatx-biblioteca humil privada-scriptorium.
Així doncs, li respondré amb els versos que com annexos li escric.
Les coses han anat de mal a pitjor. Els morts segueixen morint
però assassinats per l’odi que des de la Segona Guerra Mundial ha augmentat immensament i desgraciada.
La mentida, els insults, la intolerància, els interessos econòmics, els genocidis, la violació dels drets humans, els esclats de guerres, els èxodes sud-nord, el maltractament a les llengües minoritàries, etc., són cada vegada més nombrosos.
M’haguera agradat escriviure-li versos agradables i esperançadors, però el món, ara, al 2024, setanta anys després del seu bell poema, ha perdut la clau que obria els set forrellats de la humanitat.
Els morts sense sentit moren morts a la guerra, els morts moren de fam, els morts moren ofegats, assassinats, durant l'obligat camí de l'exili, deixats de la mà del mostre.
Donades les circumstàncies, vostè creu que encara podem tindre amics morts?
Esperant que els meus versos senzills i humils li agraden, reba una cordial salutació d’una lletraferida que també morirà.
Rosa Maria Miró Pons
Castelló de la Plana, 8 de març de 2024
Versos de Rosa Maria Miró Pons a Vicent Andrés Estellés
'A la cua de la fam'
Sembla mentida
A la cua de la fam
Bogeria brutal
Sembla mentida
Sempre em faig la pregunta
—si matara els monstres de la guerra, seria una assassina, jo?
No puc més que fer el que sé fer
Escriure a rebentar-me els artells
Cor impotent de l’ésser humà versus
Cor dels monstres, cuirassa d’urpes, grifó
Esgarrifós, tremebund, espaventós
Sou capaços d’imaginar el vostre dolor
Fent una cua de la fam, davall l’amenaça de l’imperi?
Jo, per més que ho intente, no puc
Seria mesquina inventar-me un relat
Una ficció per vendre tones i tones de paper
A la salut de les grans editorials
Us deixe un poema com a penitència:
'Formigues blanques'
Van construir nius epigeus
Amb esperances territorials
Éssers humans en el passat
Hui dia tèrmits, termes, arnes
Cada dia, cada dia, cada dia
Cada dia, cada dia, cada dia
Els bombardejos insecticides escampen les
Formigues blanques
Per la terra de l’horror
La descàrrega del flit desmembra insectes
Cada dia, cada dia, cada dia
Cada dia, cada dia, cada dia
Bota rius de mares, de sang i de fam
Mentre el cafè em surt de la boca
—glopada amarga que m’amarga el desdejuni
La torrada de pa negre se me'n fa un pedra
Rente els plats del sopar sense ni una gota d’aigua
Compreneu?
I més d'un dirà, mira aquesta, doncs, xica, no mires les notícies.
Les mire
Cada dia, cada dia, cada dia
Cada dia, cada dia, cada dia
Castelló de la Plana, 17 de setembre de 2025. Fa divuit mesos i onze dies que vaig escriure aquesta carta.
🌹miró
