Hui he tornat a la pantalla davall la influència de
Handel
‘Ombra mai fu’, l’ària em pessiga enmig dels pits
Les mans suen, els ulls es tanquen a l’atzar i a la por
El temps es deté en la badia de la tristesa
Canvi de registre, me’n vaig amb Wolfgang Amedus
Allò del mig dels pits ja no constreny
Viva, retorno al dia, al meu estat lleuger
Com tímida bombolla de sabó
La música, el cervell, l’anima, l’ànim, el poema
Abstraccions, petjades, impremtes
Deixaré el sentiment arrelat quan marxaré?
Hom es recordarà de mi quan ja no em miren als ulls?
