Deixeu flors i pentagrames allà on el silenci és metralla
Sobre els úters de les mares resignades
Dones desterrades que no saben a qui sospiren
Gemeguen i imploren en aquesta vall de llàgrimes
Deixeu pètals i claus de sol allà on la impotència és
metralla
Sobre els úters de les mares de devorats per la
bèstia
que mai es sacia de llavors de terra
colonitzada entre amargures
Xicalla que normalitza la por
A les cues de la mort
No hi ha sol allà a la terra de l’horror
Tot és mort. Tot són morts. Morts, mort
©🌹miró
