Deixeu flors i pentagrames allà on el silenci és metralla
Sobre els úters de les mares resignades
Dones desterrades que no saben a qui sospiren
Gemeguen i imploren en aquesta vall de sal
Deixeu pètals i claus de sol allà on la impotència és
metralla
Sobre els úters de les mares de fruits devorats per la
bèstia
Que mai es sacia. Pantagruèlica fartona
De llavors de la terra colonitzada entre amargures
Ulls secs, infantesa desnodrida que normalitza la por
Nit a nit a les cues de la mort
No hi ha sol allà a la terra de l’horror
Tot és mort. Tot són morts. Mort, morts
Saginera bèstia immune!
Si no tenen ni un gram de greix!
©🌹miró
