Versa'm a l'alba

Llibre de les meues hores de devoció particular i per a tu, si vols. ©rosa miró

01 d’agost 2025

Aigua alpina

L'aigua és tan pura

Que després de la pluja

De cada dia no li cal olis a la pell



Et passes delicadament i lenta

La mà per qualsevol trosset de tu

I, malgrat tot, sembles de vellut.

 

Sallanches, 1 d'agost de 2025

rmp

Posted by Rosa Miró at 9:06:00 a. m.
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Entrada més recent Entrada més antiga Inici

Arxiu del blog

  • ▼  2025 (302)
    • ▼  d’agost (5)
      • Sense títol
      • Hotel discret
      • De vegades l'atzar ens porta Per on li dóna la gan...
      • Être ou être
      • Aigua alpina
    • ►  de juliol (12)
    • ►  de juny (18)
    • ►  de maig (33)
    • ►  d’abril (25)
    • ►  de març (64)
    • ►  de febrer (64)
    • ►  de gener (81)
  • ►  2024 (300)
    • ►  de desembre (37)
    • ►  de novembre (21)
    • ►  d’octubre (34)
    • ►  de setembre (56)
    • ►  d’agost (7)
    • ►  de juliol (18)
    • ►  de juny (37)
    • ►  de maig (60)
    • ►  d’abril (30)

Cercar en aquest blog

Com l'arganell sóc part de l'àncora, no puc volar

La meva foto
Rosa Miró
Castelló de la Plana, La Plana Alta, Spain
Visualitza el meu perfil complet

Etiquetes

  • A la meua mare (7)
  • D'amor (2)
  • De Niells (1)
  • De viatges (5)
  • Del llibre de poemes Camins d'aigua paraules de mar (3)
  • Del poemari Niells (2)
  • Ecopoema (1)
  • Los pantógrafos no pueden hablar (1)
  • pendent de publicar (1)
  • poemari pendent de publicar (1)
  • Reflexions (4)
  • Socials (1)
  • Versos intimistes (7)

Versa'm a l'alba

Llibre de les meues hores de devoció particular i per a tu, si vols. ©rosa miró

La poesia és la butlla perfecta perquè el cor puga parlar. És l'alambí que destil·la sentiments.

©RosaMiró. Tema Senzill. Imatges del tema creades per gaffera. Amb la tecnologia de Blogger.