Allà a l’altiplà cerdà
Plovia aigua misericòrdia
Ens vam mullar fins la melsa
De sobte la pluja va aparcar la força
I abaixà el to, amablement callant
Allà a l'alta muntanya
Mentre el segon reguitzell de nuvolades venia
Tambors celestials celebraven llunyans
La tornada dels ruixats
Rellent muntanyenc que suavitza la pell
Ben alt ni un gram de neu
Una minsa llengua
A l’abric de dos carenes
Semblava una glacera en coma
Ja no fa el temps d’abans
©Rosa Miró
Camí d’Er a Llívia
