Pense en el foc d'aquests dies
Es crema l'aire però no el sofriment
S'incendia la muntanya però no la llar del monstre
Abrusa la terra, el bosc, el camp, però no calla la guerra
L'avern mai va tancar les portes que entreobertes prediuen quan s'obriran del tot
No deu de faltar molt. Uns pobles se socarraran, altres s'ofegaran
Només la maldat sobreviurà amagada en els búnquers prestos de luxe
Mentre la bondat bollirà al costat de les foses de la inocència i
De la por llançada des dels vaixells de paper
El Mediterrani vomita destins desfets a voreta mar
Mentre jo plore impotent
Què faig?
Què fem?
"Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar, on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran."
Ausiàs March
©️🌹miró