Com m’agradaria paredar versos
Entre línies, mots i besos
Com m’agradaria tenir-te i no tenir-te
Així el patiment seria i no seria a estones
Entre el cor i la bogeria
Si fos capaç de paredar una tanca
Entre la ment i el desig
Si sabés com dir-li al temps que em queda per viure
Vine, vaig, anem, tornem!
Si estigués habilitada per tapiar
L'ombra dels rellotges amb maons de paper
Gaudiria les sensacions més dolces
Plantaria cara al metavers [1]que m’ha ferit de mort
Lentament, a poc a poc
S'allunya la vida del poema
11 de juliol de 2025
©🌹miró
