Jo, poeta de barri perifèric
Jo, personatge estimat per als coneguts
Jo, personatge peculiar per als desconeguts
Afirme,
Han passat els anys de la comèdia
De la resistència
D’anar i tornar, filles al coll
De portar i recollir activitats extraescolar
De llistes, llistetes, notes de calendari, notetes de posar i treure, agendes perdudes
De nits de quan arribaran les xiquetes
De nits de per què no m’han avisat
De nits de somriures i voltes de gat sobre llit: porta tancada
Jo, poeta de la perifèria
Jo, crèdula i confiada
Jo, aquella de peus al caos
Afirme,
És hora de viure, no de sobreviure
És hora de creure en el que s’ha de creure
És hora de tancar panys a absurditats, als fora llocs
És hora de frenar el cor i accelerar l’enteniment
És hora d’obrir ulls als tolls darrere la pluja
És hora de poques explicacions. Ni una
És hora de fer i desfer, cap remordiment
Jo, poeta de circumval·lació
Afirme,
No m'agrada publicar, presentar ni parlar en públic
M'agrada cantar darrere els volants de vinil
Així que, jo, poeta de convicció, secretària de professió
Afirme,
És hora d’estimar-me
És hora de cridar a les muntanyes
És hora de cercar silencis
És hora de abandonar els talons a l'albir de les onades
Jo, poeta de convicció
Afirme,
Amb tu fins l'última ratlla de l'enregistrament transtoràcic de l'activitat elèctrica a través del temps
