Continuaré rentant la bugada
Estendré la roba davall el sol
A l'abric d'huracans imprevistos
Deixaré l'ànima sobre el munt de roba bruta
No hi ha sabó que rente la màcula de la pèrdua
La pena sura perennement i amarga
No hi ha lloc al món on enfonsar-la.
🌹rosa miró
La terra no vol àngels
Els obliga cap a Ítaca
La terra vol maldat
Gaudeix i gesta monstres
La terra no vol àngels
Joves i plens d'esperança
La terra necessita de l'horror
I la tristesa
Sovint trenca el protocol
I altera la lògica temporal de l'últim viatge
Bon viatge estimada Laura
Rosa Miró
12/09/2025
Tinc una pena tan amarga
Tinc una ràbia tan rodona
Tinc un crit tan mut i ofegat al clatell
Que dorm sense voler dormir
Que em provoco la son
Sobredosi de valeriana i llet tèbia
I no puc ni en somnis
Fer llavors d'esperança
Arrencar el patiment dels que envolten
Un ànima jovenívola que prepara
El seu viatge a Ítaca
I és aleshores que el llant
Fa bresol i canta
Nina no plores, dorm, tanca els ulls
A poc a poc
A poc a poc
Sobre un llit de flors de cirerer
🌹miró
Setembre minvant
Ni un grill aquest any
On és la matinada acompassada
De melodia mancada?
I aquell vaixell llunyà?
I aquella ratlla entre el cel i la mar?
Qui fora humà i navegar
Eternament, marítimament
Davall la lluna de l'ocàs
De l'existència
Mirant l'horitzó
2 setembre 2025
Benicàssim
🌹😎
Deixeu flors i pentagrames allà on el silenci és metralla
Sobre els úters de les mares resignades
Dones desterrades que no saben a qui sospiren
Gemeguen i imploren en aquesta vall de llàgrimes
Deixeu pètals i claus de sol allà on la impotència és
metralla
Sobre els úters de les mares de devorats per la
bèstia
que mai es sacia de llavors de terra
colonitzada entre amargures
Xicalla que normalitza la por
A les cues de la mort
No hi ha sol allà a la terra de l’horror
Tot és mort. Tot són morts. Morts, mort
©🌹miró
Torne al poema davall la influència d'Handel
Ombra mai fu, l’ària em pessiga enmig dels pits
Em suen les mans, els ulls se m'omplen
El temps s'atura a la badia de la tristesa
Canvi de registre. Lleve àncores amb Mozart
Allò d'entre els pits ja no constreny
Confortable estat, sobtadament distreta
Lleugera bombolla de neó
La música, el seny, l’anima, l’ànim, el vers
Abstracció, petjada, record
Deixaré empremta de la mà de Caronte?
Hom es recordarà de mi quan perdré els mots?
https://www.youtube.com/watch?v=9Pki_-08xL0&list=RD9Pki_-08xL0&start_radio=1
Ahir va fer deu anys que l’almanac se la va endur
Amb l’ànima en calma i el cor i el cap fet malbé
Jo la recorde mans de perruquera
Mans de modista cosint amb gust
Bordant Magdalenes en primavera
Pintant ceràmica antiga
Amb colors que mai s’esborren
Ni amb la pols dels camins
Ella deia que el temps passa, però les obres queden
Ella deia tantes coses, llesta i presta
La padrina decidida, com el vent al mar
A mi m’estimava sense preguntar
Ahir va fer deu anys, i encara em parla
En cada fil, en cada gest que em neix
Sense pensar, com si ella estigués dins meu
Cosida a l’ànima.
Un dia, l’olla exprés li va fer mal
En un braç cremat, però va callar
Un altre el gat de tela va ser real
El capellà el beneí als tres tombs
De Sant Antoni, era vital
Perdia diners cada dos per tres, va perdre l'orientació
Va perdre el somriure que em guiava a mi
Va perdre el seny en un calaix
Que omplia de muscleres de vestits secrets
Com pistes d’un cervell, ratllades com vinil
Fins que l’Alzheimer la va cridar
A les tres de la matinada, sense avisar
Hui, veig la padrina en cada gest
En cada record que el meu cor gaudeix
20 d’agost de 2015 - 19 d’agost de 2025
🌹miró
Pocions, ungüents i cremes, monòleg interior
Poció per a adormir-se
Poció per a despertar-se
Poció per a aprimar-se
Poció per a endurir l’assumpte
Poció per a no ovular
Poció per a fertilitzar
Poció per a treure la tristesa
Poció per a fer tornar el pel
Ungüent per a sequedat vaginal
Ungüent per a varicositat dels plexes venosos de la paret del canal anal o del recte
Ungüent per a les picades de mosquit selvàtic
Ungüent per a bony, roig i dolorós, situat a la parpella
Ungüent per a sequedat nasal
Ungüent per a treure punxes
Ungüent per a cremats
Crema per al cos
Crema per a calls dels peus
Crema per a tensar el coll
Crema per a tensar els pits
Crema per a mans
Crema per a nodrir cabells
Crema per a untar corrupció
Crema per a llustrar sabates
Un altre dia: olis, purés i beuratges
La calor incita estats poc raonables
La calor desbarata el seny
La calor suscita escriptura inconnexa
La calor provoca incendis en l’ànima
Demane disculpes
Oh, terra nostrada
Oh, marjal del meu voler
Pregue amb humilitat
Davant la Natura, demane perdó
Agenollada, suplique a les nacions
Atureu la cua de la fam
Atureu la cua de la mort
Atureu la cua de la misèria
Atureu la cua de la por
Agenollada amb els iris mullats
Cride amb tota la meua força
P A U!
17 agost 2025
Rosa Miró
El Grau de Castelló de la Plana, mentre observe un cel ataronjat, mal siga no hi haja cap incendi.
En ma vida m'he sentit mirada
Amb un bell esguard igual
No em vol, m'estima
Mai no ningú m'ha mirat igual
Fidel a mi, apassionat
Estima la meua mà
La dolçor que li regale
Cada matí silent en mirar-me
Amb un bell esguard tal i qual
🌹😎
Vanitas, vanitatum et omnis vanitas
De la tercera declinació llatina vanitas-vanitatis
Vanitat de vanitats i tot vanitat
Que hem de fer?
Allà on anem no importa
Si formarem part de la història
De la literatura invisible
Per on vaguem les autores
Que mai perdurarem enlloc.
🌹😎
Quan la casa dorm encara
La natura rau mig morta en blau
Necessària substància
L'espera de l'aroma
Glop a glop
Organitza versos
Glop darrere glop fins
Llegir el pòsit de la tasseta amorosa
En un dia de festa en solitud
El cercle del gust
Sempitern moviment
Anar, tornar, voltar
Eixir del no-res per arribar al no-res
Mentre m'estime i m'estimen
Mentre estime i estimaré
Allò que he creat amb tu
Com a deessa de vida i d'esperança
No caldran mots davant l'evidència
15 d'agost de 2025
🌹😎
Ni paella d'ànec
Ni globus de Cambodja
Ni meló d'Alger a la Casa de Banys
Ni tellinetes al pessic d'una maneta de sal
Dins del bagul que perfuma a temps
He classificat i omplert de naftalè
Instants revestits de brocat i de seda
Records desdibuixats de la infantesa oblidats
Custodi de roba de les teues mans cosida
Llargues, elegants, esmaltades de saviesa
Mans que per no ser, ja no són
Ni pols al recer del vent
No cal plorar, ni humiliar-se al temps
Què importa la corca de baguls i maletes
Lligada amb corda i cinturó de plexiglàs
Inventariaré com comptable de botiga
13 agost 2025
Rosa Miró
Envellits, endreçats, llegits, rellegits, cremats, estimats, incunables
Llibres esperant la mà lectora
La carícia ràpida, la reflexió
L'aventura perfecta, la personal
La interpretació imperfecta
La compra, la donació
Llibres de paper
Nostalgia
©️🌹miró
Lió, 8 d'agost 2025
Fotografies de Torí a la vesprada, 7 d'agost de 2025
Un terratrèmol a l'habitació del costat
Interromp el descans obligat pel desgast
Dels peus sobre les avingudes de Torí
Sobre estàncies de bellesa de museu
Un terratrèmol sonat: colps, colps
Colps silents del llit a terra
Del capçal al mur
El mastodont ha envestit l'envà
L'escolta obligada ha redactat cels i focs
Així, desvetllat el sentit, compte els
Esbufecs tranquils d'ell
Mentre intente donar-me pau
Reparar-me per a quilòmetres fins al vol
Que em tornarà al caliu humil de la cuina
De la biblioteca senzilla on records i fotos
Escriuran versos de dies d'estiu viatger
©️🌹miró
Torí, 7 d'agost de 2025
Cal assecar-se les llàgrimes
Seguir pel caminoi del destí
Gaudir de les vacances malgrat
Hospitals i urgències
Preparant unes paraules
A la metgesa de torn que arribarà
A les dues
Amb l'ajuda d'un poc del francés que sé
Amb l'ajuda del traductor
Escric i se me passa el temps de vacances
En les urgències d'un hospital francés de vacances
En un dissabte de vacances d'un més de vacances
Mentre estic de vacances
O això pense
I pensant, pensant
Se me'n va la malencònia pels passadisos
De l'hospital de Sallenches
Mentre ell, cap cot, intenta una cabotadeta
Mentre jo, cap cot, llegisc al Pedrolo
A la saleta d'espera del petit poble francés de vacances
🌹(c) miró
Sallanches, 2 d'agost de 2025
L'aigua és tan pura
Que després de la pluja
De cada dia no li cal olis a la pell
Et passes delicadament i lenta
La mà per qualsevol trosset de tu
I, malgrat tot, sembles de vellut.
Sallanches, 1 d'agost de 2025
rmp
En vacaciones, “Santillana”
¿Qué es eso?
En mi vida he leído un libro
Eso es que cojes un libro y te vas
Cojes un libro y te sientas a leer
Cojes prestado el libro y el año que viene lo devuelves
Cojes el libro y huyes
Cojes uno y dejas uno
Pasas de largo, ni te paras
Sapientia Sola Liberta Est
©Rosa Miró
Fotografia Rosa Miró
La Tour de Carol
El Castell de Querol
La Cerdanya
Juliol 2025
Allà a l’altiplà cerdà
Plovia aigua misericòrdia
Ens vam mullar fins la melsa
De sobte la pluja va aparcar la força
I abaixà el to, amablement callant
Allà a l'alta muntanya
Mentre el segon reguitzell de nuvolades venia
Tambors celestials celebraven llunyans
La tornada dels ruixats
Rellent muntanyenc que suavitza la pell
Ben alt ni un gram de neu
Una minsa llengua
A l’abric de dos carenes
Semblava una glacera en coma
Ja no fa el temps d’abans
©Rosa Miró
Camí d’Er a Llívia
Trista melangia dels dies del futur passats
Tot no és publicable
Acaba el que encetes
Efecte Zeigarnik
Ma mare no va anar perquè plovia
Tractat dels Pirineus 1659, terres catalanes passen als francesos, menys Llívia, per error en la redacció del repartiment
La Camarga
Historia de un escritor maldito
El fet que aprecien allò que fem sense adonar-nos fa que l’intercanvi que es rep siga major
Els sentiments en la literatura són molt importants
La xiqueta que he segut, els records reconstruïts sense maletes
La gent recorda espais singulars: escola, església, bar, hotel
No hi ha llum davall la neu
Atac de pànic, ansietat
Enyore la quietud de les abadies
El silenci dels claustres
Músiques llunyanes, xip-xap, xips i xaps aigua de l’estany sense braços
Com estranye els camps llaurats en un besamà al cel
Que madura les maduixes
de Plougastel-Daouglas
Mentre l’espantaocells giravolta
divertit
Riu silent al visitant en vambes i
encuriosit
18 de juliol de 2025
©Rosamiró
Fotos 2012
Mentre canta la merla
Mentre escolte la merla
Mentre salude la merla
Mentre els narius agraeixen el café
Mentre llegesc els versos d'anit
Note a l’espatlla la tovallola humida
Que m'ha tret l’aigua pura del Puigmal
M’alce sobtadament
Baixe al pati de la casa de l'amic sobtadament
Trec el tempir del filferro rovellat
Estenc el rus i en alçar els braços
Per fixar-lo al vent amb agulles de fusta
Imagine el meu estimat darrere meu
Agafant-me els pits sobtadament
En la carícia recorde sobtadament
Del poeta els versos a la Isabel
Quan ella al terrat estenia
I la passió s’encenia
A rebolcons pels camps de blat
Se me’n va la imaginació
La merla em xiula una cançoneta
Jo li conteste un ai qui pogués
Sobtadament me la mire
Ella canta, ella me mira
Després, sobtadament arrenca el vol
El pati de la casa del meu amic a Er
La Cerdanya-Catalunya Nord
https://ca.wikipedia.org/wiki/Comarques_de_la_Catalunya_del_Nord
Juliol 2025
©Rosa Miró
Maletes, maleta, grans, menuda
Trajectes. Viatges. Ingressos, trasllats
El meu cervell les observa sempre atent
Tot seguit, es tova, se’n va per les conrades
Amagades de l’hipocamp
I entre caminois guarnits de neurones
Entre sensacions estranyes
Fa i desfà maletes
Cada maleta un personatge, un conte,
Un no sé què d’estrany
Passat de rosca, passat de segle
Cada maleta un temps sentit en el pols dels canells
Cada maleta un relat misteriós
L’escric, el cree, me’l mire
Cada maleta un engany
Estranyada, aquella jo
Escriu a les palpentes
Cada maleta
Vida passada, vida viscuda
Plaer, passió, desencís
Cada maleta amaga capítols d’un llibre no editat
Un manuscrit que ningú llegirà
Una edició espectral, especialment fantasmagòrica
Cada maleta un passat que afecta la visió
Que afecta estovant-me el cervell la meua
L’ànima, el meu jo
Cada maleta un llenç a l’aquarel·la
I no saps lector que jo en tenia una
Una on guardava col·lecció de flascons
De perfum francés
Versos a l’essència de Rosa
Fotografies innocents
Estampetes de comunions i romanços
Aquella maleta va desaparèixer
De la casa dels crits
I de la meua infantesa
Aquella maleta la seguesc buscant
Pels mercats dels encants
Antiquaris d’ací, d’allà
Pels museus del transport
Entre vies
I estacions de no retorn
©Rosa Miró
A l’hora del pati les cigales canten hard rock