29 d’agost 2025

Deixeu flors i pentagrames allà on el silenci és metralla

 


Deixeu flors i pentagrames allà on el silenci és metralla

Sobre els úters de les mares resignades

Dones desterrades que no saben a qui sospiren

Gemeguen i imploren en aquesta vall de llàgrimes

 

Deixeu pètals i claus de sol allà on la impotència és metralla

Sobre els úters de les mares de devorats per la bèstia

que mai es sacia de llavors de terra 

colonitzada entre amargures

 

Xicalla que normalitza la por

A les cues de la mort

No hi ha sol allà a la terra de l’horror

Tot és mort. Tot són morts. Morts, mort


©🌹miró

‘Ombra mai fu’




 

Torne al poema davall la influència d'Handel

Ombra mai fu, l’ària em pessiga enmig dels pits

Em suen les mans, els ulls se m'omplen

El temps s'atura a la badia de la tristesa

 

Canvi de registre. Lleve àncores amb Mozart

Allò d'entre els pits ja no constreny

Confortable estat, sobtadament distreta

Lleugera bombolla de neó

 

La música, el seny, l’anima, l’ànim, el vers

Abstracció, petjada, record

Deixaré empremta de la mà de Caronte?

Hom es recordarà de mi quan perdré els mots?

©🌹miró

20 d’agost 2025

A les tres de la matinada





https://www.youtube.com/watch?v=9Pki_-08xL0&list=RD9Pki_-08xL0&start_radio=1

Ahir va fer deu anys que l’almanac se la va endur

Amb l’ànima en calma i el cor i el cap fet malbé

 

Jo la recorde mans de perruquera

Mans de modista cosint amb gust

Bordant Magdalenes en primavera

Pintant ceràmica antiga

Amb colors que mai s’esborren

Ni amb la pols dels camins


Ella deia que el temps passa, però les obres queden

 

Ella deia tantes coses, llesta i presta

La padrina decidida, com el vent al mar

A mi m’estimava sense preguntar

Ahir va fer deu anys, i encara em parla

En cada fil, en cada gest que em neix

Sense pensar, com si ella estigués dins meu

Cosida a l’ànima.

 

Un dia, l’olla exprés li va fer mal

En un braç cremat, però va callar

Un altre el gat de tela va ser real

El capellà el beneí als tres tombs

De Sant Antoni, era vital

 

Perdia diners cada dos per tres, va perdre l'orientació

Va perdre el somriure que em guiava a mi

Va perdre el seny en un calaix

Que omplia de muscleres de vestits secrets

Com pistes d’un cervell, ratllades com vinil


Fins que l’Alzheimer la va cridar

A les tres de la matinada, sense avisar


Hui, veig la padrina en cada gest

En cada record que el meu cor gaudeix

 

20 d’agost de 2015 - 19 d’agost de 2025


🌹miró

17 d’agost 2025

No puc pensar amb claredat

 





Pocions, ungüents i cremes, monòleg interior


Poció per a adormir-se

Poció per a despertar-se

Poció per a aprimar-se

Poció per a endurir l’assumpte

Poció per a no ovular

Poció per a fertilitzar

Poció per a treure la tristesa

Poció per a fer tornar el pel


Ungüent per a sequedat vaginal

Ungüent per a varicositat dels plexes venosos de la paret del canal anal o del recte

Ungüent per a les picades de mosquit selvàtic

Ungüent per a bony, roig i dolorós, situat a la parpella

Ungüent per a sequedat nasal

Ungüent per a treure punxes

Ungüent per a cremats


Crema per al cos

Crema per a calls dels peus

Crema per a tensar el coll

Crema per a tensar els pits

Crema per a mans

Crema per a nodrir cabells

Crema per a untar corrupció

Crema per a llustrar sabates


Un altre dia: olis, purés i beuratges


La calor incita estats poc raonables

La calor desbarata el seny

La calor suscita escriptura inconnexa

La calor provoca incendis en l’ànima


Demane disculpes

Oh, terra nostrada

Oh, marjal del meu voler

Pregue amb humilitat 

Davant la Natura, demane perdó

Agenollada, suplique a les nacions

Atureu la cua de la fam

Atureu la cua de la mort

Atureu la cua de la misèria

Atureu la cua de la por

Agenollada amb els iris mullats

Cride amb tota la meua força

P A U!


17 agost 2025

Rosa Miró

El Grau de Castelló de la Plana, mentre observe un cel ataronjat, mal siga no hi haja cap incendi.

Mr. Truffaut de la Marjaleria


En ma vida m'he sentit mirada

Amb un bell esguard igual

No em vol, m'estima

Mai no ningú m'ha mirat igual

Fidel a mi, apassionat

Estima la meua mà

La dolçor que li regale

Cada matí silent en mirar-me

Amb un bell esguard tal i qual


🌹😎






16 d’agost 2025

Vanitas-vanitatis


Vanitas, vanitatum et omnis vanitas


De la tercera declinació llatina vanitas-vanitatis


Vanitat de vanitats i tot vanitat


Que hem de fer?


Allà on anem no importa 

Si formarem part de la història

De la literatura invisible

Per on vaguem les autores

Que mai perdurarem enlloc.


🌹😎

15 d’agost 2025

Elles m'han pintat de la seua mà una tassa de café













Quan la casa dorm encara

La natura rau mig morta en blau

Necessària substància


L'espera de l'aroma 

Glop a glop

Organitza versos


Glop darrere glop fins

Llegir el pòsit de la tasseta amorosa

En un dia de festa en solitud


El cercle del gust

Sempitern moviment

Anar, tornar, voltar


Eixir del no-res per arribar al no-res

Mentre m'estime i m'estimen

Mentre estime i estimaré

Allò que he creat amb tu

Com a deessa de vida i d'esperança


No caldran mots davant l'evidència


15 d'agost de 2025

🌹😎

Ni paella d'ànec

Ni globus de Cambodja

Ni meló d'Alger a la Casa de Banys

Ni tellinetes al pessic d'una maneta de sal

13 d’agost 2025

Inventari de la padrina: costura, brodats, instants d’agulla i fil

 



Dins del bagul que perfuma a temps

He classificat i omplert de naftalè

Instants revestits de brocat i de seda

Records desdibuixats de la infantesa oblidats

 

Custodi de roba de les teues mans cosida

Llargues, elegants, esmaltades de saviesa

Mans que per no ser, ja no són

Ni pols al recer del vent

 

No cal plorar, ni humiliar-se al temps

Què importa la corca de baguls i maletes

Lligada amb corda i cinturó de plexiglàs

Inventariaré com comptable de botiga


13 agost 2025

Rosa Miró


08 d’agost 2025









Llibres tancats, prestats, castigats

Envellits, endreçats, llegits, rellegits, cremats, estimats, incunables

Llibres esperant la mà lectora

La carícia ràpida, la reflexió

L'aventura perfecta, la personal

La interpretació imperfecta

La compra, la donació


Llibres de paper

Nostalgia


©️🌹miró


Lió, 8 d'agost 2025

Fotografies de Torí a la vesprada, 7 d'agost de 2025


07 d’agost 2025

Hotel discret


Un terratrèmol a l'habitació del costat

Interromp el descans obligat pel desgast

Dels peus sobre les avingudes de Torí

Sobre estàncies de bellesa de museu


Un terratrèmol sonat: colps, colps

Colps silents del llit a terra

Del capçal al mur

El mastodont ha envestit l'envà 


L'escolta obligada ha redactat cels i focs

Així, desvetllat el sentit, compte els

Esbufecs tranquils d'ell

Mentre intente donar-me pau


Reparar-me per a quilòmetres fins al vol

Que em tornarà al caliu humil de la cuina

De la biblioteca senzilla on records i fotos

Escriuran versos de dies d'estiu viatger





©️🌹miró

Torí, 7 d'agost de 2025


02 d’agost 2025




De vegades l'atzar ens porta 
Per on li dóna la gana
Temible caprici

Tant de bo poguérem cantar-li al destí
La cançó més trista o
Compondre la sonata més penosa o
Escriure amb ploma i tinta monàstica
Notes en el pentagrama de la solitud

Colpejar la maldat amb la batuta
Que dirigeix l'harmonia del món
I dibuixar amb la paraula un tractat de pau
Per a sempre

Rosa Miró
Sallanches, 2 agost 2025

Être ou être


La melangia fa plorar l'ànima

Cal assecar-se les llàgrimes

Seguir pel caminoi del destí

Gaudir de les vacances malgrat

Hospitals i urgències

Preparant unes paraules

A la metgesa de torn que arribarà 

A les dues

Amb l'ajuda d'un poc del francés que sé

Amb l'ajuda del traductor


Escric i se me passa el temps de vacances

En les urgències d'un hospital francés de vacances

En un dissabte de vacances d'un més de vacances

Mentre estic de vacances

O això pense


I pensant, pensant

Se me'n va la malencònia pels passadisos

De l'hospital de Sallenches

Mentre ell, cap cot, intenta una cabotadeta

Mentre jo, cap cot, llegisc al Pedrolo

A la saleta d'espera del petit poble francés de vacances



🌹(c) miró


Sallanches, 2 d'agost de 2025


01 d’agost 2025

Aigua alpina

L'aigua és tan pura

Que després de la pluja

De cada dia no li cal olis a la pell



Et passes delicadament i lenta

La mà per qualsevol trosset de tu

I, malgrat tot, sembles de vellut.

 

Sallanches, 1 d'agost de 2025

rmp

22 de juliol 2025

En vacaciones, “Santillana”


 



En vacaciones, “Santillana”

 

¿Qué es eso?

En mi vida he leído un libro

Eso es que cojes un libro y te vas

Cojes un libro y te sientas a leer

Cojes prestado el libro y el año que viene lo devuelves

Cojes el libro y huyes

Cojes uno y dejas uno

Pasas de largo, ni te paras


Sapientia Sola Liberta Est


©Rosa Miró

Fotografia Rosa Miró

La Tour de Carol

El Castell de Querol

La Cerdanya

Juliol 2025


21 de juliol 2025

Paissatges de Cerdanya

 






Allà a l’altiplà cerdà 

Plovia aigua misericòrdia

Ens vam mullar fins la melsa

De sobte la pluja va aparcar la força

I abaixà el to, amablement callant

 

Allà a l'alta muntanya

Mentre el segon reguitzell de nuvolades venia

Tambors celestials celebraven llunyans

La tornada dels ruixats

Rellent muntanyenc que suavitza la pell

 

Ben alt ni un gram de neu

Una minsa llengua

A l’abric de dos carenes

Semblava una glacera en coma

Ja no fa el temps d’abans

 

©Rosa Miró

Camí d’Er a Llívia

18 de juliol 2025

Esplín ocult

 



 








Trista melangia dels dies del futur passats

Tot no és publicable

Acaba el que encetes

Efecte Zeigarnik

Ma mare no va anar perquè plovia

Tractat dels Pirineus 1659, terres catalanes passen als francesos, menys Llívia, per error en la redacció del repartiment

La Camarga

Historia de un escritor maldito

El fet que aprecien allò que fem sense adonar-nos fa que l’intercanvi que es rep siga major

Els sentiments en la literatura són molt importants

La xiqueta que he segut, els records reconstruïts sense maletes

La gent recorda espais singulars: escola, església, bar, hotel

No hi ha llum davall la neu

Atac de pànic, ansietat

 



Enyore la quietud de les abadies

El silenci dels claustres

Músiques llunyanes, xip-xap, xips i xaps aigua de l’estany sense braços

 

Com estranye els camps llaurats en un besamà al cel

Que madura les maduixes

de Plougastel-Daouglas

Mentre l’espantaocells giravolta divertit

Riu silent al visitant en vambes i encuriosit


18 de juliol de 2025

©Rosamiró

Fotos 2012

16 de juliol 2025

Mentre canta la merla, jo sobtadament


Mentre canta la merla

Mentre escolte la merla

Mentre salude la merla

Mentre els narius agraeixen el café

Mentre llegesc els versos d'anit

Note a l’espatlla la tovallola humida

Que m'ha tret l’aigua pura del Puigmal 

 

M’alce sobtadament

Baixe al pati de la casa de l'amic sobtadament

Trec el tempir del filferro rovellat

Estenc el rus i en alçar els braços

Per fixar-lo al vent amb agulles de fusta

Imagine el meu estimat darrere meu

Agafant-me els pits sobtadament

En la carícia recorde sobtadament

Del poeta els versos a la Isabel

Quan ella al terrat estenia

I la passió s’encenia

 

A rebolcons pels camps de blat

Se me’n va la imaginació

La merla em xiula una cançoneta

Jo li conteste un ai qui pogués

Sobtadament me la mire

Ella canta, ella me mira

Després, sobtadament arrenca el vol


 

El pati de la casa del meu amic a Er

La Cerdanya-Catalunya Nord

https://ca.wikipedia.org/wiki/Comarques_de_la_Catalunya_del_Nord


Juliol 2025

©Rosa Miró

 

 

15 de juliol 2025

Jo tenia una maleta





Maletes, maleta, grans, menuda

Trajectes. Viatges. Ingressos, trasllats

El meu cervell les observa sempre atent

Tot seguit, es tova, se’n va per les conrades

Amagades de l’hipocamp

I entre caminois guarnits de neurones

Entre sensacions estranyes

Fa i desfà maletes


Cada maleta un personatge, un conte,

Un no sé què d’estrany

Passat de rosca, passat de segle


Cada maleta un temps sentit en el pols dels canells

Cada maleta un relat misteriós

L’escric, el cree, me’l mire


Cada maleta un engany

Estranyada, aquella jo

Escriu a les palpentes


Cada maleta

Vida passada, vida viscuda

Plaer, passió, desencís


Cada maleta amaga capítols d’un llibre no editat

Un manuscrit que ningú llegirà

Una edició espectral, especialment fantasmagòrica


Cada maleta un passat que afecta la visió

Que afecta estovant-me el cervell la meua

L’ànima, el meu jo


Cada maleta un llenç a l’aquarel·la

I no saps lector que jo en tenia una

Una on guardava col·lecció de flascons

De perfum francés

Versos a l’essència de Rosa

Fotografies innocents

Estampetes de comunions i romanços


Aquella maleta va desaparèixer

De la casa dels crits

I de la meua infantesa


Aquella maleta la seguesc buscant

Pels mercats dels encants

Antiquaris d’ací, d’allà


Pels museus del transport

Entre vies

I estacions de no retorn






©Rosa Miró

A l’hora del pati les cigales canten hard rock

13 de juliol 2025

L'estima vitaminada




L'estima és un llistat de moments

Sovint recordats per àlbums digitals

Per fotografies clàssiques

Per retalls de periòdics en paper

 

De vegades omplin de nostàlgia

D'altres ofereixen vitamines de natura morta

Bodegons d'amistat de verdures fresques

Lliures de fito i de sanitaris

 

Les poetes agraïm el gest amic

Cuinant versos amb les hortalisses tendres

Que regala l'estima amiga

A l'hora del vermut

 

©Rosa Miró

Festejant el 30 de juny i el 7 de juliol

A Fina i Pep

13 de juliol de 2025