Inventari de trajectes: Trajecte 10

Llençols negres esgarrats

Apegats a tanques, entre sèquies

Bosses de plàstic negre

El potent gregal del diumenge

Ha deixat la marjal en negre

 

Pardals només negres

Merles, garses, cormorans

I dalt del tot la gavina solitària

Blanca i gris

Sembla jo guaitant-me a vista d’ocell

Camí de l’avorriment diari buròcrata

“La oficina me pone casi muerta”

Quanta raó tenia la Fuertes

 

I jo conduisc com a ahir, com a novembre

Com a febrer, com l’any passat

Com l’any 2000

 

El polit, robust i bonic de

Marvim Gaye interpreta Mother

M       a       r      e                                     quina paraula

I jo i el meu l’ànim fosc

Ens incorporem tot seguit a l’autovia

©🌹 Miró

  

TINC UNA PENA

Tinc una pena i un pesar tan gran 

Que mire la lluna d'avui i no sent res

Tinc una ràbia i una tristesa tan insuportable

Que mire Venus avui i tant em fa

Sovint no es compleix la llei de vida

I només en pensar-ho hom es llançaria a un pou

Per trobar una nimfa d'esperança

O una dona d'aigua per invocar un encanteri

©️🌹Miro

La cuina de cada dia

Pense coses en la cuina mentre em perfume els cabells d'orenga, pasta amb carn, all, ceba i tomata

I pensant, pensant, arriva la reflexió

No us confieu, la vida gaudeix gastant-nos bromes de mal gust 

Quan creus que la quotidianitat marca el trajecte

Quan creus que la monotomia és l'avorriment d'una autopista 

Sorprenentment, apareix un no sé què i et fereix de mort

No menges, dorms malament, no encertes ni una

De cop i volta, te n'adones de l'al·lucinació lírica

I acabes cremant-te i malaeixes els macarrons enganxats al fons de la cassola

Un olor a socarrim s'escampa per l'estança

©️🌹Miró

El vent embravit de la matinada

El vent embravit de la matinada

Trenca la mort adormida

Els sorolls greus de portes tancades 

Desperten el batec del gosset

Espantat puja al llit i em diu

Un tinc por ama meua

Consentidora li obric abric i

El pelut s'adorm tranquil

Que vinga abril

Que allunye el rugit del vent

Mentrestant, comptaré

Fins que acabe març

Els sorolls de cada nit

©️🌹Miró

No pense, sent

Avui tinc la llàgrima 

A flor d'iris

I em molesta

I em deixa figa

I no pare d'escriure

Al blog secret

Confident del meu enteniment

Deixem lliures les emocions

N'estic farta d'allò i d'allò que diuen

Cal controlar

Doncs, no 

Compartir-les a través de versos

També és teràpia. De grup, a més a més

©️🌹Miró

En blanc i negre

De vegades la vida passa en blanc i negre

Els carrers, la monotonia del treball

Allò que veus per la finestra

Un passadís

La mort d'una colometa

Les heures d'un jardí vertical

O els operaris vestits de gris

©️🌹Miró

L'hora violeta

Dansa el tul al compàs

Del tic-tac provocador

La feblesa de l'ànim

Guaita l'ombra violeta

El capvespre agonitza

La llar s'atura

Mentre escriuen els dits

El neguit fuig alegre

©️🌹Miró

Les mans de la mare

Les mans de la mare

Un dia plenes

Avui carn de nina

Un dia amb calls

Avui púrpures i fines

Les mans de la mare perden els anells

El rellotge-flam balla

Li va gran

Les mans de la mare no poden abotonar

Només saben pintar gargots

De dos colors: roig i blau

©️🌹Miró

Des d'on escric

Des d’on escric l’aigua de l'estany

Reflecteix el diari de les cases

Tranquil·les, avorrides, frenètiques, mudes, en aparença

Des d’on escric veig banderes

Dansar al vent del Bartolo

Des d’on escric s’escolta el cant de Les merles i parle amb elles

Xiula una

Jo conteste

Xiula i replica

Jo reste muda

Des d’on escric admire l'ordre dels llibres que més m’estime

Tinc una vella Olivetti LINEA 98

I una Mercedes

Des d’on escric, una aplicació informàtica transforma el so del teclat en sorolls de màquina d’escriure

Des d’on escric escolte de Bach les partites

I tot plegat m’ajuda a viure

©️🌹Miró

L' ànima captiva

L'ànima captiva

No sap de finestres

Ni de portes

Ni de balcons

L'ànima captiva

No sap de llums

No té façana

Ni esperança

L'ànima captiva

No sap de l'escalfor del sol

Ni dels aiguats de la pluja

Ni de l'amor a les flors

©️🌹Miró

Cap traç

Us oferiré mocadors de fil i randa

I eixugareu de les fulles la tendresa 

La soledat infinita, llagrimer errant

No evitarà les nafres

En un forat negre abandonaré el cor

I maleiré el déu de les absències

I si plou en la tendresa de les fulles

I la pluja dibuixa perles 

Carències i pentagrames sense notes

Vosaltres, feu la vostra 

No patiu per mi

©️🌹Miró

Un altre gest

I no se m'acut un altre gest

que vessar una llàgrima

I em pose en la teua pell

i no se m'acut un altre gest

que un crit rabiós i potent

©️🌹Miró

Un café, per favor

Un café, per favor, ben calent

Sense sucre, per favor

Tan amarg que em face estar 

Desperta mentre tots dormen

Així puc versar

Així puc gaudir de la soledat

Nocturna,  del poder de la paraula

Mentre escolte al lluny un nen que plora

O, potser, una gata en zel dels mes més curt

Clamant amor felí

O tal vota jo la carícia d'un vers 

Abans dels idus de març

©️🌹Miró

Els forats de les grans ciutats

Les grans ciutats foradades 
D'artèries, venes i capil·lars 
Fins a la porta de l'avern
S'omplin de coàguls

Aliens al glatir del cor els vianants
Presoners de quotidianitat
Compren abonaments d'anada i de tornada

No encreuen les mirades, els dits ocupats 

Acaronen telèfons —tot en un (calendaris

Contactes, llistes, cites, música, audio-llibres

Converses, mesuradors de tensió arterial

De glucosa en sang, de saturació d'oxigen

De pulsacions, d'amor...)

Caps cots, insondables!

Que més hi dona si puja un vell

Una iaia o una jove carregada

de panxa o de por

Caps cots, oïdes ocupades

Mirades egocèntriques

Cap detall, cap gest

Mentre les rodes del tren esgarrapen la via

La megafonia anuncia pròxima parada:

Avinguda de la Deshumanització

I la següent, 

Passeig de l'Empatia Perduda

Toledo (Naples Metro)

©️🌹Miró

Poemes de Rosa Miró musicats

https://www.viasona.cat/grup/artur-alvarez/versam-poemes-de-rosa-miro 

 

Inventari de trajectes: Trajecte 8

 

Tres Celsius amb humitat al noranta per cert

Un matalap esbudellat al mig del camí

Mostra màcules d’intimitats

Cop de volant cap al marge dret

De poc me l’engolisc sense tocar baranes

 

Una garsa coixa crida enfurismada

S’amaga del meu esglai

Una altra dalt d’un arbre nu

La mira. Ric

Escolte la Dinah Washington

‘My yesterday was blue, dear

Today I'm a part of you, dear

My lonely nights are through, dear

Since you said you were mine’

 

©🌹 Miró

8 de gener 2025

Em preguntes que em passa

Preguntes que em passa

I dic, res

Preguntes per què plore

I responc, per res

I així la vida junts

Passa pel dret i pel revés

Si preguntes ara, per què plore

Contestaré per que vinc de gaudir

De la pell fina de les mans de ma mare

L'ànima ha baixat a l'infern 

Dels seixanta, dels setanta

Ho entens?

Sincerament teua

©️🌹miró

Bon gener

Les llumenetes de la casa s'esvaeixen 

Al ritme de sagetes monòtones

Vesprada trista, la d'un dia de festa que s'acaba

Les bateries van perdent força

Potser al sopar no quede ni un sospir d'adorn nadalenc

Classifique en caixes: escumilló 

Boles, llums, gnoms, Pare Noëls

Espelmes vermells, eucaliptus, llaçades roges i verdes

Llums de tota mena

Un Donner, dos Rudolph i el Betllem

De tela de fa trenta anys que va cosir la padrina

Tot ho guarde. En un bufit els idus de març 

Esclataran la primavera

Abans dansarem a Sant Antoni i moltes voltes al Carnestoltes

En un tres i no res Sant Pere i Sant Joan

Un poc abans la festa de l'1 de maig

Que si no esteu jubilats sou, per més que no ho penseu

Treballadors, assalariats al servei dels caps

Públics o privats

Esperant el fred

©️🌹Miró

 

No hi ha consol per a mi

Se m'encongeix

La part entre el pit i la gola

Em costa respirar

En escoltar el cant popular

Exquisida fonació de veus d'home

Fent renéixer de les cendres

I les veus de dones noves i joves

Fent perdurar la meua llengua

Maltractada i odiada pels governants

Uns s'entesten a anul·lar-la

Altres sota el bilingüisme la menyspreen

Se m'encongeix

La part entre el pit i la gola

I em costa respirar

No tinc cap consol

Els iris enrogits em fan veure

Entre la boira el futur dels meus hereus 

©️🌹Miró

Inspirada escoltant Vetlatori

La Maria

El Botifarra

Titaina

Carles Dénia

Els germans Penalba

...

Petits poemes per a les proposicions deshonestes de Joan Fuster

"En el temps de la cibernètica, l’important és saber para una màquina."

No soporte les icones. Estupidesa. Amorfisme ritual

Mort de la paraula que s'escapa al vol d'aus migratòries com accents circumflexos

Inexistència del tacte en forma de titella

Per què parlar?

Per què escriure?

Per no dir escopint entre les dents que frenen el sentit dels vocabularis

Per no gesticular

Per fer-me entendre agafe un smail

Prenc una existència no-existència d'expressió humana

Sense ulls, sense tacte

Per llenguatge, boca mutilada

Per ànima, màscara veneciana d’un teatre oblidat, desmuntat

Saquejant enciclopèdies. Rousseau guillotinat

No parleu!

No escriviu!

No rimeu!

Negueu l’existència del verb!

Circumstancials, abstracció de lletres, paraules incompletes

Demolidors sentiments reduïts a un cercle, dos punts i una línia de formes infinites

Xst! Som icones de les TIC cap a forats de cuc meteorits

Pols de paraules en descomposició

Deixalles, detritus siderals vagaran eterns per sistemes planetaris en un cosmos no finit. Cap esperança

Beneits

©️🌹Miró

Del llibre Nosaltres les fusterianes

Petits poemes per a les proposicions deshonestes de Joan Fuster

HUMANISMES. — "L’home mai no hauria “inventat” la mar."

Com la mar salvatge no detura les fonedisses ones

Sent la remor del pas del temps al meu endins

Al meu defora

I no emmudeix aquest soroll que m’acompanya

Com una efervescència, com un mar que mai no calla

©️🌹Miró

Del llibre Nosaltres les fusterianes

Petits poemes per a les proposicions deshonestes de Joan Fuster

"La poesia només serveix per a fer més poesia."

De vegades una soledat inusual dansa com matèria fosca en un espai intangible

A l’instant, la solitud dels altres em sacseja fins a un punt d’empàtica angoixa

Com a dins d’una mar de sargassos: atrapats, callats, resignats

Mentre ells la silencien jo la clame sense adonar-me que a poc a poc vaig construint un poema de folgança

Ara i adés, submergida en una alteració lírica que no acabe d’entendre

Lluny d’assolir la subtilesa de la deífica poeta, sovint agafaria allò que escric i ho llençaria a una foguera de pólvora perquè esclate i les cendres suren per mars de bellesa i componguen conceptes que el meu ànim no sap descriure

Por a la paraula

Jo no la buscava

Temor d'un abandó, allunyar-me de tu per sempre, poema incert que has aparegut a la plenitud de ma vida quan he viscut més del que he de viure

Que difícil convertir la vaguetat en delicadesa

L’aïllament líric, bogeria incurable, es clava al cor com l’agulla més fina d’una caixeta de fils mentre el temps corre i una no sap encara si continua lliure o puja a la tradició.

©️🌹Miró

Del llibre Nosaltres les fusterianes

Petits poemes per a les proposicions deshonestes de Joan Fuster

"I morir deu ser deixar d’escriure."

Així deu ser morir

Estavellar teclats i pantalles contra niells punyents

Llançar lletres al fons de la sima immesurable de paraules

Així deu ser morir

Reinicialitzar l’ ànima per tornar a encetar l’etern retorn quimèric

©️🌹Miró

Del llibre Nosaltres les fusterianes

Petits poemes per a les proposicions deshonestes de Joan Fuster

"En última instància, som allò que els altres ens deixen ser, i sovint, allò que els altres volen que siguem."

Ma represa no existeix

No puc ben dir que em retrobe

Car mai he estat perduda

Puix he estat des de l'inici mil dones

Sense plantejar-me

Si a la passió em deslliurava, si llegia o estudiava

On anava i d'on venia

Sols basarda. Tot immesurable

jo (en minúscula) titella amb fil niló

Innocent, volent o sense voler per camins i caminois que no volia

Ara, avui, ningú em rescabalarà. No ho necessite pas!

Massa tard. He fet tard per covardia

Qui creix amb paüra viu la vida amb la temença a no sap què

Es fa rar, amor que no et donaren i tan d'amor que una dóna

O això creu

©️🌹Miró

Del llibre Nosaltres les fusterianes

 

Petits poemes per a les proposicions deshonestes de Joan Fuster

"Hi ha qui badalla quan fa l’amor"

Feu-lo a la vora de la mar, davall el pleniluni d’agost!

©️🌹Miró

Del llibre Nosaltres les fusterianes

 

Petits poemes per a les proposicions deshonestes de Joan Fuster

"Sempre tenim les mans buides"

I les vesícules seminals plenes

©️🌹Miró

Del llibre Nosaltres les fusterianes

Petits poemes per a les proposicions deshonestes de Joan Fuster

"Les roses són immorals, ¿no us sembla?"

Però no són immortals

Heu escoltat mai la mort d'una rosa?

Un ogggg que s'estavella contra el terra que l'acull

©️🌹Miró

Del llibre Nosaltres les fusterianes

Mala vida

Mala vida, mala vida

Dormir amb les TIC com a llibre de capçalera

Mala vida, mala vida

Estimar amb les TIC com a lubricant sabor a fruita de la passió

Mala vida, mala vida

Menjar amb les TIC com a guarnició del plat principal

Mala vida, mala vida

La IA ens portarà

Mentre els bojos mandataris fugiran a Mart

I nosaltres?

©️🌹Miró

Tercera confessió

Sovint convertisc les llàgrimes en versos

Que fàcil dir-ho

Que difícil fer-ho

Hi ha dies que no puc

Amb mi

I vaig cap a la vora

Cap pensant, passada lenta

Còmplice, la mar

Se m'emporta molt endins

El nus, el desfici, l'angoixa

Al moment em passa tot

I el poema m'acaricia els pits

©️🌹miró

Via Augusta

Em preguntes què és la felicitat?

Et conteste sentir-te al meu costat
Agafar-te de la mà i pujar al tren que vindrà
Que la velocitat ens transforme en plomes
Riure junts
Notar pessics quan la celeritat atrapa i estira de la butaca
Mentre per la finestreta intente agafar Venus en equilibri
I una lluna per a tu

El tren de la Via Augusta
Eix de llum i de concòrdia
Eix de la nostra Mediterrània
Ràpid, veloç. Un, dos, tres
Al Rosselló em portés
Via Augusta a dalt
Via Augusta a vall


La meua felicitat seria pujar en eixe tren

©️🌹😎