Veuràs la mare en una estona

Li portes dos parells de sabates

La presumida de talons

Necessita suavitat, res d’alçades

A aquestes alçades del trenta-tres

 

No vols que rodole

No ha de caure

No li han d’engolir

El peus lliures amb dits de martell

Pell i cura peus i plomes d’àngel

 

Al vespre gaudiràs la seua mà

Fina, pellerofa, com un pètal de rosella

En fregar-la esdevé púrpura

Color colpidor, no cal pensar

Menjareu dàtils dels grossos

A la vora de la mar

Hi ha una donzella, li cantaràs

 

Ella et demanarà on estan les claus

D’aquella casa de davant de la Caserna

El Quartell de Sant Francesc

A l'avinguda de València

Et demanarà per les fotos d’aquell dia

I tu encara no havies nascut, ni projecte

Quins embolicats calendaris

La mare em porta de cap

 

©Ros🌹Miró

 

Eixe pòsit que deixen les fabulacions

 

Una nit encisadora

Al fum de les estrelles

Em dibuixaves la Via-Làctia

Sobre el perfil de les cuixes

 

Delicadament suau em deixaves

El pols còsmic del desig

Entre les sines i els llavis

Entre els torsos apegats

 

Eixe pòsit que deixa la ficció

Silent, imaginada a les palpentes

Darrere d’un bàlsam, darrere una copa de vi

O darrere d’un pensament impossible

 

©Ros🌹Miró

A les costelles del llit

Dos millor 

Abandonada a l'albir de les onades

Al caprici de la nit

A la recerca de Proust

 

Mentre escoltes els estoics

Vas perden l’oïda

Endins la flassada

Que envoltarà el teu insomni

Et clavarà el colze

A les costelles del llit

Despertaràs de sobte

I no sabràs el perquè de tot plegat

©Ros🌹Miró

Contrapoema

mercredi 14 mai 2025

Recherche

j'ai cherché dans la nuit

le satin de ta peau,

cette blancheur légère

qui glisse sous les doigts.

 

Et j'ai trouvé ton rire

et tes yeux polissons,

l'expression de ton âme

au détour de mes doigts 

 

Alors j'ai fait des draps

des voiles de pensée

et je t'ai emmenée

voguer à mes côtés.

 

Publié par un poète du quotidien à 23:27

Libellés : L'écume des jours

atzavaraflorida

un blog au fil de l'eau, Michel Bourret

Traducció:

Cerca

Vaig buscar a la nit

el setí de la teua pell,

aquella blancor lleugera

que es llisca sota els meus dits.

 

I vaig trobar el teu riure

i els teus ulls entremaliats,

l'expressió de la teua ànima

en la corba dels meus dits.

 

Així que vaig convertir els llençols

en veles de pensament

i et vaig portar

navegant al meu costat.

 

Contrapoema

Tant de bo hi hagués

Un món paral·lel humà

On el desig ardent

No fos mal vist a la consciència

 

Tant de bo hi hagués

Un món paral·lel humà

On gaudir de la carència

No es notés en les ninetes

 

Tant de bo hi hagués

Un món on estimar

On l’enamorament líric

No fos un sacrifici dels sentiments

 

Tant de bo hi hagués

Un altre món on pogués

Estimar un vers i una

Catenària a la vegada

 

No caldria morir

Per oblidar el desig

Per no sentir el desig

Per no saber del desig

 

Tant de bo les carències

No existiren, no provocaren

Eixe malestar de l’ànima

Que en els plecs del cor habita

 

©Ros🌹Miró

M'estaré amb la mare

 

Entraré en el món infinit

Del cervell i de la TaU beta amiloide

A veure avui cap on anem

Ma mare, ma filla tres de tres i jo

Filla una de dos

©️🌹miró

 

Quantes Flors s’esvaneixen en el Bosc —

O moren en el Turó —

Sense el privilegi de saber

Que són Boniques —

                                               Emily Dickinson, 534

                                               Que diferents que som!

 

 

Al Jardí del Temps

Parlen els Ocells

De les Coses de la Vida

De les Coses del Voler

 

Uns xarren en Clau de Sol

Uns altres en Clau de Do

Els petits vilers en Fa sostingut

Un grup escandalós em mira

 

Em demana unes Engrunes de Pa

Un pessic de Làctic fresc

Desfulle l’Esmorzar, el meu Temps

Que he preparat al Matí, per a mi

 

Pa de Blat sarraí

Un rajolí verge d’Oliva

Un tros de Formatge de Catí

El Pardal més atrevit juga a Valenties

 

Clar, així, dalt d’un Pal

Qualsevol Feblesa esdevé Força

Mire l’Ocellet amb Tendresa

Feliç al Jardí del Temps canta 

©Ros🌹Miró

 

En el silenci trobareu la rosa

La seua vida una hipocondria

La seua vida un ensurt

La seua vida evasió, un fugir

Normalment cap a la Lluna de València

Les seues filles el seu orgull

Jo? Jo no ho sé què en sóc per a ell?

Les seues vèrtebres deshidratades

La meua pena, la meua pena

Les seues absències en present

La meva pena, la meua pena

Les seues mirades per si clave la pota

El meu silenci, el meu silenci. 'Xica, et feia més xarrarire'

En la seua absència clame, recite

Rapsoda per altres conrades

Demane perdó. Sense ell 

M'haguera rendit a la guerra.

©️🌹Miró

Secretària, la que mira i calla

 

Aquestes vesprades prorrogades de llum

Em reviu el síndrome de la secretària

Arxive, llance, classifique amb toc

Alfabètic dins d’un cronoscopi de Hip

 

Tinc un arxiu color-teràpia

Veig el passat, el meu present

Afirmativament tinc traces

He estat tota la vida assistent

 

La secretària que mira, observa i calla

Aquella que suggereix un condicional

Si té prou confiança amb lesels caps

Amb veu engolida

 

Aquella que mai parla de la taula

Bureau endreçat a la japonesa

Cap paper, tot al núvol

Cap pot de llapis afilats

 

Sense Bic de quatre colors

Ni Eddings 1200 superior quality 3

D’amagat ric i d’amagat plore

L’oficina m’asfixia

 

Una ha aprés l’ofici amb el pes dels anys

Una ha arribat a concloure, tristament

Que no hi ha ànima a l’administració

Nombres i expedientes als núvols

 

Als nou anys li passava a net

Les comandes al pare, comercial

Representant de comerç Sr. Miró

Ja de menuda aprenent secretariat

Jo de menuda volia regentar una llibreria

 

Rosa Miró

Cigrons matiners

In vino veritas, in aqua sanitas - Plini el Vell

 

I en el vermut també

La veritable cuina de l'amor

Poció Celestina, minestra d'emocions

Cigrons i d'altres llamineries

 

Plaers de ma vida

Plaers deliciosos

Plaers capitals

Plaers venials

 

Beneïdes papil·les caliciformes

Fungiformes, filiformes i foliades

Beneïts manipuladors d'aliments

Mans i cor, tot a l'hora

 

M’agraden les mandonguilles amb boletus

M’agrada la truita rossellonesa:

Ous, botifarra, carxofa, espàrrecs de marge, llonganisses

També m’agrada el pernil

 

©Ros🌹Miró

©fotografia de la WEB

Agulló

 

La lectura i l’escolta de poesia

No ha de ser joiosa i plaent sempre

Les poetes hem de provocar

Els poetes han d’engegar

La incomoditat també

Li ho devem a la vida

A la terra, a la bondat

A la xicalla

 

Que boniques són les flors en primavera

Que espiritual una passió virtual

(Versos sense importància)

 

Quins malèvols conjurs, senyors de la guerra

Satànics, infernals monstres

Esperitats rics, poques vergonyes

Us faria, si fos bruixa, perquè desapareguéreu

No de la faç de la terra, no.

Del cosmos i més enllà

 

La lectura dels versos

L’escolta activa del poema

Ha de provocar la reflexió

El dolorós pessic enmig del pit

 

Sobre l’amor i la guerra

Sobre la pau i l’odi

Sobre la societat

Sobre els drets humans

Sobre el sexe i la passió

Sobre la bellesa de les tempestes

Sobre la fam i la mort

Sobre el passat i la memòria de l’horror

Sobre el sofriment, hòstia!

Què no ho enteneu?

©Ros🌹Miró

Àguila, dron, guaret, camp, erm, pentinat de ratlles imperfectes

En la fase cap cot-creativa

En el llim de les paraules esmunyedisses

Em venen al cap, sobtadament i furtives

Àguila, dron, guaret, camp

 

Atordida, absent, pensarosa

Engrune, enuncie entre llençols

Erm, pentinat de ratlles imperfectes

Conreu, granat, ànecs coll verd

 

Sé que demà no ho recordaré

Desconec motius i diferències

Entre la son, l’insomni i la vigília

Al cap i a la fi són les muses del meu atzar

 

 

©Ros🌹Miró

Paqueteria

 

M’encisa rebre paquets

Paquets postal

Paquets locker

Paquets en mà

Paquets a la bústia

Paquets transportista l'ha perdut

 

M’encisaria rebre paquets

De petons i d’abraçades

De llibres incunables

De persones que m’estimen

De persones que jo m’estime

 

T’estimo

T’estime

T’estim

T'estimi en rossellonès

  

Ai, la vida, paquet de penes i poques glòries

De sorpreses i alegries

De serendipitats, casualitats i causalitats

Ai, la vida, és tan fragmentaria - Joan Fuster

 

 

©Ros🌹Miró

déu no juga als daus, juga als escacs

 

déu no juga als daus, juga als escacs

Estrateg inclement

Tots els déus juguen als escacs

Tots els déus reis del tauler

Estrategues inclements

Escac negre mort

Escac blanc vida

Escac negre genocidi

Escac blanc pau

 

 

M’entren convulsions

Jo he vist la mort als ulls vius 

d’una nena palestina

L’altre dia

Jo he vist l’odi en la paraula, en el gest

De les llengües i de les mans enmig del marbre del Vaticà

Jo he vist la mofa

Burleta dels invasors

M'entren convulsions

Convulsió darrere convulsió

Em puja a la boca un regust a ferro

L'ànima se me desfà en arestes

Negres, marrons fosc, amargues

On sou ales blanques de la Pau?

 

 

 

©ros🌹miró

La cuina de poesia

 

 

 

Es queixa l’all en la paella

D’oli brusent, salteja

L’aroma mediterrani per la cuina

I pensar que hi ha gent que no el soporta

En els besos, en les abraçades

De prop, a cau de pubis

Darrere les orelles

De lluny, a cau de pits

No saben el que es perden

Un bon allioli

Una exquisida pasta italiana

Una escudella

Sense all no tenen flama

 

Ja no es queixa l’all en la paella

Dauradet i tendre em diu:

Tasta’m, menja’m, paladeja’m

Xucla’m ben endins

Gaudeix, ni que siga una estoneta

I d’aquí cap a l’eternitat

On no hi ha deliris d’amor

On tot es poesia

 

I escrivint, escrivint aquests versos

L’all se m’ha fet fosc

 

🌹Rosa Miró

Anna

A Anna pel seu 38è aniversari

Barcelona, Hospital de Sant Pau, 2 de maig de 1987

Arribarem a casa de matinada

De Montjuic, festa dels treballadors

Ahir dormíem les dos en una

Tu en aigües, jo esperant

 

1 de Maig, manifestació, dinar

Marxeta, amics, joies, riures

Tu en aigües, jo esperant

A l’albada el cos se m’obria

 

La presa de contenció feia aigua

Tu venies, jo esglaiada

Prou d’hora, encara alta

Tranquil·la, hi ha per a estona

 

Enllestida?

Atemorida?

A l’espera del teu plor, llegia a Terenci Moix

‘No digas que fue un sueño’

©🌹Miró

El carilló de nacre fi

 

El ventijol de la tarda titil·la el carilló de nacre fi

Ahir el vaig penjar al clos de darrere

On Les Agulles de la santa bufen ratxetes del nord 

Avui, ja res recorda la foscúria sobtada

Les despentinades palmeres assenyalen 

Per on m'arriba l’aroma a tarongina

A gessamí fresc i herba tallada

Tot fa olor a gest de mà 

Arrencant la pàgina d'abril

Els ocells pompeians parlen tots alhora

Xivarri de merles, refilet d'oronetes i falcies 

El gos falder es menja un pal

Jo escriuria versos, versos, versos

 

En aquesta casa només cuine jo

La Bruixa Avaria lampista oficial

Canvie tub i clau de pas de la tassa del vàter

En un tres i no res

Puc posar-te a zero i reiniciar-te, si vols

T'arregle els armaris per dins i per fora

I, si em dones les gràcies amb un que llesta ets

Agafe l'eixida i em done una volta de rosca al cor

 

Un dia em compraré un mono de treball gris

De trenta-una butxaca per guardar

Les peces que em sobren quan em desballeste

Quan desmonte la rentadora o el florit acumulat en la nevera

I una caixa de ferramentes amb sentit

La que tenim frega el caos

L'agafe de l'ansa i em cau a terra

Molt de tot i poca traça

🌹miró

Les tres nenes rosses

 

Tres xiquetes rosses

La mare rossa

Idèntiques

La panxa al sol com llangardaixos

Cap al sol, pell al sol, peus al sol

Mentre jo vaig comptant vaixells

Un, dos, tres, quatre, cinc

A l’horitzó de juliol

©rosa miró

Una bresquilla pelada

 

El xiquet d’ulls oliva

A la voreta del mar

Menja una bresquilla pelada

La dolçor de la fruita li xorra pels canells

Dels canells li cau al melic

I des del melic fa cap a l'arena

Plof mut

Gota dolça

El xiquet d’ulls oliva

Alien al meu esguard

Va mossegant maldestrament i lenta

La fruita color del sol a poqueta nit

©rosa miró

Un món petit l'envolta

 

Un món petit l'envolta

Un poal petit del color de la clementina

Un altre del color de la cirera

Sandàlies petites color cel

Vestit de bany a ratlles fines

Barret petit a conjunt

Manetes petites agafen la clementina i la cirera

Les emplenen de sal líquida

Quasi no poc amb les dues mans

Trontolla, cau a la sorra, se’n va corrent fins a les ones

Torna el petit Sísif amb els poals plens

Aboca aigua de mar a dins un forat

La mare sap fer de forats pous

 

Aquesta tarda veig els colors de l’amor a l’estiu

24 Juliol 2016, Benicàssim

També cal fer dissabte

 

També cal fer dissabte

Per l’escriptori-dormitori

Per la prestatgeria-poesia

Per la prestatgeria-narrativa

Pel calaix-desastre

Pel caixó-de sastre

Pels arxivadors-A-Z

Pel tossal-fulldina4

Pel paper-muntanyes

 

I fent, fent, a una se li estira la boca

En trobar un poema manuscrit

Datat a 24 de juliol de 2016

I enceta lectura i es diu, caram!

Quin títol més delicat: ‘Petitesa’

 

I com el meu coescritor-traductor

Va fent, fent els seus poemes

Quotidians, mil versos, mil moments

I com jo, de vegades, perd l’oremus

I entre en una topetia absurda

A veure qui escriu més poemes al mes

Us deixe, lectors, només el títol:

‘Petitesa’

Consta de tres poemes

Tres poemes per sumar al recompte d’abril

Escrits un vespre passat mariner

A voreta platja observant la quotidianitat dels estius

El poeta amic coescriptor m'ha guanyat altra vegada.

 

©rosa miró🌹🍀

Hi ha un lloc al Japó

Nara

On habiten els cérvols lliures

Diuen els d’allà que són missatgers

Dels déus. Les imatges

Rebudes per la quarta parcel·la del meu voler

Em colpegen fortament i dolorosa

El cor empàtic i malalt

Ja està ací el lament

Sec i mut penós, fa mal

 

Un crit ofegat amb veu alta

Diu al vent el nom de Laura

Cride amb totes les forces de les cordes

Gemegue ofegada en llàgrima: –Laura!

 

Plore, pregue, clame, demane, suplique

Amb totes les forces dels meus anys valents

Al cérvol ambaixador del déu del cranc

Del déu que ataca als joves sense saber

Que el mal que fa és immensurable

 

Oh déu del cranc, per què?

Per què als joves?

Per què fas patir fins a la malaltia als pares?

Laura ajuda a donar vida

Laura és llevadora meravellosa

Laura rep al món la vida

No li lleves la vida a Laura

Déu de cranc escolta el cérvol

Deixa la tristesa allà

Porta l’alegria a la comare

A la família

Déu, escolta l’ambaixador

 

Hi ha un lloc al Japó, Nara

On habiten cérvols lliures

Diuen els d’allà que són missatgers

Dels déus

Déu, escolta l’ambaixador

I torna’ns l’alegria de viure

 

 

Per a Laura

©rosa miró

 

Nara

 

Hi ha un lloc al Japó, Nara

On habiten els cérvols salvatges

Diuen que són els missatgers dels déus

Observant els instants el meu cor

ha copejat de nou les parets

He sentit el meu crit de súplica als missatgers

Un crit a cops i per segons. Un crit ofegat parlat alhora

El cop de goig cridava el nom de Laura amb totes les meves forces

He plorat pregant, clamant aquest missatge, sense més ni més, al cérvol del déu del càncer que ataca els joves

Deixa els joves en pau, els nens, els grans, deixa de fer patir els malalts i els seus acompanyants. Emportat la maldat perquè la transforme en alegria.

Porta-li la tristesa i torna'ns la vida.