Tedi

Qui entén l’humor de l'ànim? 

Aclofada al sofà amb les urpes 

Atentes a qualsevol destorb 

Em deixe vagar

Arrastrada pel corrent

Vaig i vinc, vaig i vinc 

Sense cap benevolència

©️🌹Miró

Després dels tarongers

Habite un fragment de terra

On l'aigua dolça bromeja

Entre la mar i l'asfalt 

On les merles canten de matinada

I les gates planyen com 

xiquets de pit sense llet

©️🌹Miró

No ha plogut a la matinada

No ha plogut a la matinada

No han cantat les merles

No han zelat els gats

No ha mullat la rutina insomnia

No he pogut comptar gotes

Una, dues, tres, quatre, cinc

S'han fet les sis

©️🌹Miró

Febrer té vint-i-vuit dies en 2025

Un altre febrer passa

Pel calendari de la cuina

Igual que ahir

Enganyats continuem un dia més

Mentre l'esguard, porter indiscret

Delata la por callada al pas del temps

I en la solitud acompanyada 

Plorem muts, cap llàgrima 

Al mateix temps la veu de la deessa 

Entona Stormy Weather

Mentre m'empasse l'oliva del vermuth

Sense pinyol

©️🌹Miró

Dins d'un tren

Dins d'un tren semblem figurants

D'un metavers indiferent

Dins d'un tren la vida consumeix temps

Directament proporcional a la velocitat

De vegades un no sap on ubicar-se

Sovint dubta, dins o fora, dins o fora

Dins o fora

Puje o baixe

A la pròxima parada

I roman darrere la finestreta

I observa la pel·lícula 

Mentre es deixa portar al punt de fuga  

No pensa, no acciona

Tan sols juga amb la inèrcia

Deixa el cap fluix al sí

Deixa el cap fluix al no

I observa els crèdits del film inconclús

©️🌹Miró

Poema que no vull perdre

Diumenge 16 de febrer de 2025

Somni digital

Vaig somiar amb els teus dits

els teus dits en una pàgina,

els teus dits que guiarien

la meva mà al poema.

La seva delicadesa i la seva força,

la dolçor de la teva veu,

l'empremta dels teus dits

corrent sobre paper.

Les meves paraules neixen de les teves,

detalls que recolliu,

també de la teva ira

davant de tanta injustícia.

Ho faria si poguera

Jo tenia una maleta

On guardava versos conversos

On guardava flascons de perfum

I records plens, cartes d'amor quasi infantil

Vaig passar temps en tornar a casa

A la casa que va sentir enamorar-me

A la casa que em va fer plorar

Però la maleta no la vaig trobar

Me la va llençar mon pare, un rampell 

Ell ho feia sovint, rampellar-se 

A casa callaven i jo preguntava 

La maleta custodiava llavors de poesia

Llavors de la meua esséncia de dona

Em sé poeta des que vaig descobrir

El color verd a dins un Seat 600 camí del sopar
D'amics de la família
El verd d'un llum que s'apagava i s'encenia 
El verd dels fanalets del jardí

I el verd dels estels d'aquella nit

Jo tenia una maleta
On guardava l'essència de mi 
Per a mi sola

Mon pare em la va cremar

Què faria jo si poguera

©🌹 Miró

Del meu til·ler

 

Primer rebrot

del meu til·ler

del meu arbre

del meu clos

©🌹Miró

Elegia per a mi

 

Em desperta una campaneta dolça al lluny

Suau vellutat crit del cervell adjunt

Ulls clucs encara, cos relaxat encara, paladar ressec 

Obric l'esguard, mire la llumeneta verda

Una fotografia de l'alba a Barcelona em diu bon dia

I pense amb el clic de l'ull que l'acaba de fer eterna

Un instant nounat rogenc i bromós

Em commou la bellesa de l'hora violeta de Barcelona

Per un moment oblide tot el que he perdut en les últimes setmanes

Objectes de valor sentimental, corporal, material

Uns pocs euros en bitllets, un collar argentat, un foulard 

I una petita cartera amb monedes i una targeta clienta d'un supermercat

La imatge em porta a la Font de Montjuic

Sinestèsies d'aigua i música entre torres venecianes 

Em vaig a volar amb un avió de broma aeroport del Tibidabo 

O a mirar-me deformada en uns miralls no trencats

O aquell temps menudet on somiava al més alt de la Talaia

En la ciutat que en faria mare

En la ciutat que m'enamora encara

©🌹Miró

Un estat d'ànim sentimental

 

M’he passat la vida en estat d’ànim sentimental

Uns dies de negre, altres de blau, altres de gris

De roig passió, de punyent dolor, d’immensa alegria

De color desesperació i del color poesia

M’he passat la vida estimant

I cantant i, des de sempre, versant

Versa’m, el disc dels meus poemes

Versa’m a l’alba, el bloc que m’estime

Atzavara florida un bloc que admire

 

M’he passat la vida envoltada d’estats d’ànims

Com tu, com vosaltres

I així, fent camí, m’acompanya el poema

Dia i nit com la cançó

Matí i albada des del nord fins al sud del sub

 

©rosa miró

Inventari de trajectes - Trajecte 14

 

L’àngel de l’amor saludà la vida

I habità entre nosaltres

 

 

Pel Camí Fondo travesse els camps de tarongers

Cada dia, cada mati, cada dia, cada migdia

I soc feliç com el gosset que em saluda i jo al ell

Cada diari del calendari

 

Avui al cel no he vist l’avió de les nou i cinc

He creuat d’hora els horts

Tampoc he vist ocells parlant d’amor

Era l’hora violeta matinera

 

A un pam dels camps, dels horts

De la sèquia i del camí

Un tul de seda pura cobria les intimitats

De la nit marjalera entre mar i ciutat

 

De sobte una bandada d’àngels

Quasi em tomba al reguer

Adriel, Atliel, Ergediel, Geliel, Iris, Mihael

Rachiel, Requiel i Sereda

 

El film Der Himmel über Berlin

M’ha fet pensar amb Sant Valentí i Sant Valentí

Santa Valentina i Sant Valentí

Santa Valentina i Santa Valentina

 

 

Amb el ram de lilium blancs i aus del paradís

Amb el vi que no toca en dijous

Amb ell, amb el poema amatent

I m’he emplenat d’alegria per mitjà de l’amor

 

L’àngel de l’amor saludà la vida

I habità entre nosaltres

 

14 de febrer

©🌹💘Miró

  

Quotidie morimur

 

Tic-tac, tic-tac

El rellotge marceix el rostre

El temps transparenta l'esguard

Afina la pell de les mans i la del cor

El cuc-cuc afluixa els malucs

Les natges i els pits

La veu 

Als cabells li fa clarianes i fondalades

I en el pitjor dels casos

Produeix malèvoles proteïnes

Que devoren la memòria

I ella es mirava al mirall i saludava la dona

Qui és aquesta vella que em mira?

©🌹Miró

Beatus Ille

A l'espill de ma casa

ja és el temps de les cireres

dels petons de les fades

i de les abraçades d'elfs

A l'espill de ma casa

canta la merla a l'albada

l'ocellam remuga amb ritme

i el til·ler rebrota

A l'espill de ma casa

tinc una amistat eterna

les mans blanques

i dolces llepolies 

A l'espill de ma casa

tinc rius de plata

paper de bon gramatge

i milers de versos per escriure

©🌹Miró

Contemptus mundi

L’estat òptim per a pair un poema és

La felicitat, eixe trastorn cerebral efímer

La passió, eixa disfunció encefàlica passatgera

La ràbia, la tristor, la por, l’alegria...

Escolliu entre la carta de colors

O pot ser després d’abocar-te a la finestra i cridar

P     R     O     U    

D’intolerants amb la diversitat

D’intolerants amb qui no pensa com ells

D’intolerants amb qui no té la pell igual que ells

De concertines, reixes, murs

De iots, de luxes tota mena

De mentiders

De guerres

D'amos del món

De mediocres reescrivint la història

Invasors de la cultura

 

I el vostre, poetes?

 

©🌹Miró

El crit del mussol

Eixes al clos i veus els lliris d’aigua al vent, la cara al vent

Escoltes els udols de la mar cansada de rugir

Mentre les poques roses, alienes a tot estímul

Vessen, distretes, formes vellutades

 

La nit humida sacseja les persianes

El gos ronca

La caixa beneita, entre publicitats, debats, zàpings

Fa dormir el teu esgotament

Un crit d’au nocturna t’alerta

Escriu

Torna a fumar

Engoleix xocolata negra, suc de taronja, llimonada

Fes esclatar blat de moro

Llegeix

Escull anar-me'n al llit

Bona nit

©🌹Miró

Inventari de trajectes - Trajecte 13

  

Enjogassada amb deler                 no albire a entendre’m

L’ànim cap als horts               de tarongers caps cots

Les mans al volant                 i l’oïda pur plaer amb John Coltrane

Les meues místiques trompetes

Ara en tinc tres amb Miles Davis i amb Chet Baker

 

Potser si la primavera no es despertés tan d’hora

Els ambaixadors no la dissimulen

Dos ànecs volen en paral·lel ales curtes collverds

Que divertits colors

Dos tórtores turques enceten el festeig

                                                        dalt d’un cable de telèfon passat de moda

A la Marjal no arriba la fibra

Dos coloms del munt escorcollen racons íntims

Prompte faran el niu

I les colobres dibuixen esses en suspensió

La luxúria enceta el ball sensual

Capficada no arribe a entendre’m

 

Aparte imatges, accelere

El mateix boeing 747, el de les nou i cinc

Ratlla la ratlla d’ahir en l’autovia celeste

La mateixa ambulància

La furgoneta blindada

Objectes d'un inventari diari

 

 

©Rosa Miró

Adagio

Escoltes un adagio

Mentre uns dits invisibles

Et premen amb força enmig del pit

Tan dur com de la seua veu l'oblit

Tan dur com de l'adéu etern el buit

Un piano trist, melangiós

Com la pluja amable que s'enyora

Escoltes un adagio

Mentre uns dits inventats

Acaronen el plaer

Però, sols cendra de calendari

Records que el temps desdibuixarà

Com de la seua veu l'oblit

©️🌹Miró

Escoltant el concerto en ré mineur BWV 974. II.Adagio

La nit de nit

Admire el tapís de cuques de llum

Ara que la Lluna es desdibuixa

De tant en tant una fulleta seca

Fa una cursa petita i silent

Arrenca, roda, s'atura en sec

Espera l'invisible 

Per ballar la dansa de la mort

Fulles pel jardí, llunes, gats ravalers 

Miols de zel ancestral en la nit de febrer

Em caldria una becqueriana per pactar

La treva entre el jo i el mi

Al lluny una persiana tanca les formes  d'uns cossos nus

Els panys preparen els silencis de les cases

Apague el llum. Bona nit

©️🌹Miró

Ametlers

 

      

A cada collita caldeja més febrer

Diumenge vaig sentir els ametllers florits

En la pell, en els ulls, en el meu endins

Si no neva

Si no gela

Tindrem bona arreplegada

Dolços panellets

Torrons de tot l’any

Aperitius salats

Bonica a rebentar retines

Bonica a més no poder

La floreta de l’ametller

©🌹Miró

 

Pregunta’m ara

 

Pregunta’m ara

Passat l’estiu

Passant l’hivern entre dies curts

Remors de mars tan distintes

I records de la fangada miserable

Pregunta’m avui

Davall la pluja amable aquest dies

Penedida de la malesa

De l’enfit de terra de ma terra

De l’enfit de gent del meu poble

De l’enfit de penes com a pedres

 

Pregunta’m ara mateix

Com són els teus ulls

Com són les teues mans

Com és la teua prosa

Que m’atabala i se me clava

Com l’agulla més fina del coixinet

De costura de Maria, la iaia meua

Com un bon xampany esperant

A l'abric dels anys

©🌹Miró

 

 

Al llarg de la vida

 

En última instància, som allò que els altres ens deixen ser, i sovint, allò que els altres volen que siguem. -Joan Fuster

Sa represa no existeix

Pot ben dir que no es retroba

Perquè mai ha estat perduda

Doncs ha estat des de l’inici cent dones

Mai no s’ha plantejat si

A la passió es deslliurava

Si llegia o estudiava

Doncs ha estat des de l’inici cent dones

Ni tampoc es capficava si anava

D’on venia o si tornava

Tan sols temença immensurable

Titella de fil niló

Jugant sabent de la por i del crit

Creixen callant i engolint

Vivint, criant, educant

Escrivint envellint

©️🌹Miró

Quarta confessió

L'airina d'un alè desconegut
M'empeny cap a la platja
L'hora violeta canta entre l'asfalt i
El camp de golf

És llavors quan tinc converses 

Amb el mar

La pau s'apodera de mi

I faig cap a casa en un núvol

De confiança

©️🌹Miró

Vida interior II

Mentre tancava els ulls

Al plaer de tastar versos 

Mentre imaginava instants

Delicadament màgics

Quan em mossegaven per dins

Les paraules tancades al pany del silenci

Quan es blindava l'eixida del caos

Va tocar al timbre, sense desitjar-ho

La vida interior d'una poeta de barri

Secreta a tota confiança

No va estar, potser, l'aparició del món una serendípia?

©️🌹Miró

Vida interior I

Que importa esperar

Que importa enrabiar-se 

Que importa voler

Que importa escriure açò

Allò altre

A la vora mar

Si les ones tot ho esborren

Improbable atzar

Impossible realitat

Una vida interior, secreta

Un contracte de paraula

Sense notari

Un poema a dos veus

Un poema de gust dolç

Un poema càlid

Com una nit d'agost

Al caliu de les estrelles

©️🌹Miró

La mare no sap el que diu

La guardiana del judici

 

“La memòria és la sentinella del cervell"

-William Shakespeare-

 

Nit, ventijol, el mar calm

L'ànima brama

La desgana puja a les golfes

Connecta l'ordinador

Busca entre la música

No troba res!

La brusquedat vol treure

Les teranyines del pensament

Aquesta nit espessa

No deixa escriure

Mescla la pluja del cor

I el gruix del sentiment

El diàleg amb la mare

Demolidor, cap sentit

Engolint-me la pena

El dinar com una pedra

I ella pregunta pels nostres 

Morts com si estigueren vius

Menja amb els dits

I jo plore per dins

Demà tal volta

©️🌹Miró

Singer i roses

Hi ha vesprades de malenconia pàl·lida

Te la porten en safata mentre escoltes el plugim

I et preguntes per què has hagut d’amprar del passat vells trastos corcats

Mires el fòtil plantat enmig del clos humit per l’aiguat de tot el dia.

I només se t’acut tallar una rosa roja i una rosa rosa i fas un collage

Hi ha andròmines de corcadura que hom s’empeny a rescatar entre vida soterrada    entre caixes i teranyines de pedra

Te les mires de reüll i en un rampell seus a la gandula mentre la iaia Maria cus

Maria cus i canta

Tu ets feliç, l'estimes tant

Sobtadament arrufes l'entrecella sobre l’accelerador del temps

La màquina de cosir se difumina a l’oïda 

La veu de la iaia també

Un clic et retorna al present

A les mans un mòbil amb l’opció càmera

Maria, la meua iaia

©️🌹Miró

https://photos.app.goo.gl/mQudM8FZXKkK4Pju7

Una estada literària

La gavina tafanera

La del far de les meues Columbretes

La de la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona

Ha volat fins aquest mar

Mar menorquí de colors cinc

Blau tinta blau cel blau marí blau blau blau turquí

Com els seus ulls quan mira 

Refugi de versos calmosos

Aquell esguard no oblidat

16-06-2016

Platja de Binibeca Vell

Menorca

https://photos.app.goo.gl/TeB4bmVCDHjcz97u5

Talleres Islados 2016

Santa Mercedes, Sant Lluís

Menorca

©🌹Miró

Passa la vida

Quantes raons caigudes

Quantes alegries

Quantes melangies

Quanta pena també

Quantes esblaimades fotografies

Passa la vida

Calladament o enfurismada

Unes vegades amb joia estrepitosa

D’altres fueteja amb una cua de bou

Cap mirament

I fem camí

Anant anant, anem

Contemplem el que hem anat fent 

Amb orgull mirem el que més idolatrem

La nostra descendència

La nostra llengua

La nostra identitat

Entre calendaris de cuina i ordinadors d'oficina

M'ha passat el temps sense adonar-me

©🌹Miró

Ancorar la barca al dolç remoreig

 

Caminar per davant del vent

Tal vegada volar

Abraçar la brisa suau

Ancorar la barca al dolç remoreig 

Agrair el que tenim

A cada albada

A cada posta de dia

A cada reflex del sol sobre la pell

A cada nota d'ocell

©🌹 Miró

Una corda finita

 

Senars                  parells

Desamors                           amors

Tedis                     passions

Temors                confiances

Possessions                       llibertats

 

Com una bola de gel geganta

Transite per una corda finita

Que marca la distància

Entre el meu desconcert i tu

 

©🌹Miró