Us oferiré mocadors de fil i randa
I eixugareu de les fulles la tendresa
La soledat infinita, llagrimer errant
No evitarà les nafres
En un forat negre abandonaré el cor
I maleiré el déu de les absències
I si plou en la tendresa de les fulles
I la pluja dibuixa perles
Carències i pentagrames sense notes
Vosaltres, feu la vostra
No patiu per mi
©️🌹Miró
Un café, per favor, ben calent
Sense sucre, per favor
Tan amarg que em face estar
Desperta mentre tots dormen
Així puc versar
Així puc gaudir de la soledat
Nocturna, del poder de la paraula
Mentre escolte al lluny un nen que plora
O, potser, una gata en zel dels mes més curt
Clamant amor felí
O tal vota jo la carícia d'un vers
Abans dels idus de març
©️🌹Miró
Les grans ciutats foradades
D'artèries, venes i capil·lars
Fins a la porta de l'avern
S'omplin de coàguls
Tres Celsius amb humitat al noranta per cert
Un matalap esbudellat al mig del camí
Mostra màcules d’intimitats
Cop de volant cap al marge dret
De poc me l’engolisc sense tocar baranes
Una garsa coixa crida enfurismada
S’amaga del meu esglai
Una altra dalt d’un arbre nu
La mira. Ric
Escolte la Dinah Washington
‘My
yesterday was blue, dear
Today I'm
a part of you, dear
My lonely
nights are through, dear
Since you
said you were mine’
©🌹 Miró
8 de gener 2025
Preguntes que em passa
I dic, res
Preguntes per què plore
I responc, per res
I així la vida junts
Passa pel dret i pel revés
Si preguntes ara, per què plore
Contestaré per que vinc de gaudir
De la pell fina de les mans de ma mare
L'ànima ha baixat a l'infern
Dels seixanta, dels setanta
Ho entens?
Sincerament teua
©️🌹miró
Les llumenetes de la casa s'esvaeixen
Al ritme de sagetes monòtones
Vesprada trista, la d'un dia de festa que s'acaba
Les bateries van perdent força
Potser al sopar no quede ni un sospir d'adorn nadalenc
Classifique en caixes: escumilló
Boles, llums, gnoms, Pare Noëls
Espelmes vermells, eucaliptus, llaçades roges i verdes
Llums de tota mena
Un Donner, dos Rudolph i el Betllem
De tela de fa trenta anys que va cosir la padrina
Tot ho guarde. En un bufit els idus de març
Esclataran la primavera
Abans dansarem a Sant Antoni i moltes voltes al Carnestoltes
En un tres i no res Sant Pere i Sant Joan
Un poc abans la festa de l'1 de maig
Que si no esteu jubilats sou, per més que no ho penseu
Treballadors, assalariats al servei dels caps
Públics o privats
Esperant el fred
©️🌹Miró
Se m'encongeix
La part entre el pit i la gola
Em costa respirar
En escoltar el cant popular
Exquisida fonació de veus d'home
Fent renéixer de les cendres
I les veus de dones noves i joves
Fent perdurar la meua llengua
Maltractada i odiada pels governants
Uns s'entesten a anul·lar-la
Altres sota el bilingüisme la menyspreen
Se m'encongeix
La part entre el pit i la gola
I em costa respirar
No tinc cap consol
Els iris enrogits em fan veure
Entre la boira el futur dels meus hereus
©️🌹Miró
Inspirada escoltant Vetlatori
La Maria
El Botifarra
Titaina
Carles Dénia
Els germans Penalba
...
"En el temps de la cibernètica, l’important és saber para una màquina."
No soporte les icones. Estupidesa. Amorfisme ritual
Mort de la paraula que s'escapa al vol d'aus migratòries com accents circumflexos
Inexistència del tacte en forma de titella
Per què parlar?
Per què escriure?
Per no dir escopint entre les dents que frenen el sentit dels vocabularis
Per no gesticular
Per fer-me entendre agafe un smail
Prenc una existència no-existència d'expressió humana
Sense ulls, sense tacte
Per llenguatge, boca mutilada
Per ànima, màscara veneciana d’un teatre oblidat, desmuntat
Saquejant enciclopèdies. Rousseau guillotinat
No parleu!
No escriviu!
No rimeu!
Negueu l’existència del verb!
Circumstancials, abstracció de lletres, paraules incompletes
Demolidors sentiments reduïts a un cercle, dos punts i una línia de formes infinites
Xst! Som icones de les TIC cap a forats de cuc meteorits
Pols de paraules en descomposició
Deixalles, detritus siderals vagaran eterns per sistemes planetaris en un cosmos no finit. Cap esperança
Beneits
©️🌹Miró
Del llibre Nosaltres les fusterianes
HUMANISMES. — "L’home mai no hauria “inventat” la mar."
Com la mar salvatge no detura les fonedisses ones
Sent la remor del pas del temps al meu endins
Al meu defora
I no emmudeix aquest soroll que m’acompanya
Com una efervescència, com un mar que mai no calla
©️🌹Miró
Del llibre Nosaltres les fusterianes
"La poesia només serveix per a fer més poesia."
De vegades una soledat inusual dansa com matèria fosca en un espai intangible
A l’instant, la solitud dels altres em sacseja fins a un punt d’empàtica angoixa
Com a dins d’una mar de sargassos: atrapats, callats, resignats
Mentre ells la silencien jo la clame sense adonar-me que a poc a poc vaig construint un poema de folgança
Ara i adés, submergida en una alteració lírica que no acabe d’entendre
Lluny d’assolir la subtilesa de la deífica poeta, sovint agafaria allò que escric i ho llençaria a una foguera de pólvora perquè esclate i les cendres suren per mars de bellesa i componguen conceptes que el meu ànim no sap descriure
Por a la paraula
Jo no la buscava
Temor d'un abandó, allunyar-me de tu per sempre, poema incert que has aparegut a la plenitud de ma vida quan he viscut més del que he de viure
Que difícil convertir la vaguetat en delicadesa
L’aïllament líric, bogeria incurable, es clava al cor com l’agulla més fina d’una caixeta de fils mentre el temps corre i una no sap encara si continua lliure o puja a la tradició.
©️🌹Miró
Del llibre Nosaltres les fusterianes
"I morir deu ser deixar d’escriure."
Així deu ser morir
Estavellar teclats i pantalles contra niells punyents
Llançar lletres al fons de la sima immesurable de paraules
Així deu ser morir
Reinicialitzar l’ ànima per tornar a encetar l’etern retorn quimèric
©️🌹Miró
Del llibre Nosaltres les fusterianes
"En última instància, som allò que els altres ens deixen ser, i sovint, allò que els altres volen que siguem."
Ma represa no existeix
No puc ben dir que em retrobe
Car mai he estat perduda
Puix he estat des de l'inici mil dones
Sense plantejar-me
Si a la passió em deslliurava, si llegia o estudiava
On anava i d'on venia
Sols basarda. Tot immesurable
jo (en minúscula) titella amb fil niló
Innocent, volent o sense voler per camins i caminois que no volia
Ara, avui, ningú em rescabalarà. No ho necessite pas!
Massa tard. He fet tard per covardia
Qui creix amb paüra viu la vida amb la temença a no sap què
Es fa rar, amor que no et donaren i tan d'amor que una dóna
O això creu
©️🌹Miró
Del llibre Nosaltres les fusterianes
Em preguntes què és la felicitat?
Et conteste sentir-te al meu costat
Agafar-te de la mà i pujar al tren que vindrà
Que la velocitat ens transforme en plomes
Riure junts
Notar pessics quan la celeritat atrapa i estira de la butaca
Mentre per la finestreta intente agafar Venus en equilibri
I una lluna per a tu
Escampada de combois hieràtics Encarrilats sobre trossos ferris
Com artèries mortes a l’ intempèrie
Envoltats de Bellis perennis
Jeuen fretats d’anys
Cap destinació
Oculten mirades infinites
Atenen cofois la desfilada
D'històries d’un temps passat
Palplantats al bell mig de pati
Descansen, objectes d’escenari
Manipulats amb gust per a delectar espectadors rars
Viatgers de motxilla i pícnic al primer jardí
Exploradors sense opulències ni luxes
Amants dels trens i la natura
©️🌹😎
Museus de tren
Europa
La saleta d’estació rep al Col·leccionista de trens
Perfums de quitrà i brea
Flaires de greix i carbó
De fusta corcada i d’oli
Obsequien amb viatges en el temps
Teses i fredes dormen les màquines la via eterna als hangars
Com esperant el dia dels morts
Semblen gegants d’un sol ull i doble Parpella tancada
Tan fortes i caparrudes que de Vegades fan por
Unes roges, altres verdes
Unes negres, altres marrons
Unes amb carbonera
A vapor i dièsel
De maniobra i remolc
De cilíndriques calderes i de boques Demanant
Grosses com mamuts
Lletges com un centaure
Per poder diferenciar-les les hi vaig Posar un nom
Tan grans com a monstres eren que així les vaig batejar:
Brontes, Estèropes i Arges
Acamant, Elatreo i Traquio
Halimedes i Telem
I a la més gran Polifem
A Nördlingen no hi havia màquines
Només hi havia ciclops
©️🌹😎
Museus de trens
Europa
Si trobeu la porta oberta
Enmig les dunes i el mar
Passeu sense permís
Fiqueu el nas a les lleixes
Deixeu l'esguard relaxat
Entre flaires de paper
De tinta humida i de sal
Els llibres dormen
Amb les nanes de gavina
Els llibres somien
Agafa'ns
Porta'ns amb tu
Pren-nos!
Necessitem dels teus dits
Enfonsant-se a dins els fulls
Acarona'ns!
Pessiga'ns
T'omplirem de plaers inabastables
©️🌹miró
