Pregunta’m ara

 

Pregunta’m ara

Passat l’estiu

Passant l’hivern entre dies curts

Remors de mars tan distintes

I records de la fangada miserable

Pregunta’m avui

Davall la pluja amable aquest dies

Penedida de la malesa

De l’enfit de terra de ma terra

De l’enfit de gent del meu poble

De l’enfit de penes com a pedres

 

Pregunta’m ara mateix

Com són els teus ulls

Com són les teues mans

Com és la teua prosa

Que m’atabala i se me clava

Com l’agulla més fina del coixinet

De costura de Maria, la iaia meua

Com un bon xampany esperant

A l'abric dels anys

©🌹Miró

 

 

Al llarg de la vida

 

En última instància, som allò que els altres ens deixen ser, i sovint, allò que els altres volen que siguem. -Joan Fuster

Sa represa no existeix

Pot ben dir que no es retroba

Perquè mai ha estat perduda

Doncs ha estat des de l’inici cent dones

Mai no s’ha plantejat si

A la passió es deslliurava

Si llegia o estudiava

Doncs ha estat des de l’inici cent dones

Ni tampoc es capficava si anava

D’on venia o si tornava

Tan sols temença immensurable

Titella de fil niló

Jugant sabent de la por i del crit

Creixen callant i engolint

Vivint, criant, educant

Escrivint envellint

©️🌹Miró

Quarta confessió

L'airina d'un alè desconegut
M'empeny cap a la platja
L'hora violeta canta entre l'asfalt i
El camp de golf

És llavors quan tinc converses 

Amb el mar

La pau s'apodera de mi

I faig cap a casa en un núvol

De confiança

©️🌹Miró

Vida interior II

Mentre tancava els ulls

Al plaer de tastar versos 

Mentre imaginava instants

Delicadament màgics

Quan em mossegaven per dins

Les paraules tancades al pany del silenci

Quan es blindava l'eixida del caos

Va tocar al timbre, sense desitjar-ho

La vida interior d'una poeta de barri

Secreta a tota confiança

No va estar, potser, l'aparició del món una serendípia?

©️🌹Miró

Vida interior I

Que importa esperar

Que importa enrabiar-se 

Que importa voler

Que importa escriure açò

Allò altre

A la vora mar

Si les ones tot ho esborren

Improbable atzar

Impossible realitat

Una vida interior, secreta

Un contracte de paraula

Sense notari

Un poema a dos veus

Un poema de gust dolç

Un poema càlid

Com una nit d'agost

Al caliu de les estrelles

©️🌹Miró

La mare no sap el que diu

La guardiana del judici

 

“La memòria és la sentinella del cervell"

-William Shakespeare-

 

Nit, ventijol, el mar calm

L'ànima brama

La desgana puja a les golfes

Connecta l'ordinador

Busca entre la música

No troba res!

La brusquedat vol treure

Les teranyines del pensament

Aquesta nit espessa

No deixa escriure

Mescla la pluja del cor

I el gruix del sentiment

El diàleg amb la mare

Demolidor, cap sentit

Engolint-me la pena

El dinar com una pedra

I ella pregunta pels nostres 

Morts com si estigueren vius

Menja amb els dits

I jo plore per dins

Demà tal volta

©️🌹Miró

Singer i roses

Hi ha vesprades de malenconia pàl·lida

Te la porten en safata mentre escoltes el plugim

I et preguntes per què has hagut d’amprar del passat vells trastos corcats

Mires el fòtil plantat enmig del clos humit per l’aiguat de tot el dia.

I només se t’acut tallar una rosa roja i una rosa rosa i fas un collage

Hi ha andròmines de corcadura que hom s’empeny a rescatar entre vida soterrada    entre caixes i teranyines de pedra

Te les mires de reüll i en un rampell seus a la gandula mentre la iaia Maria cus

Maria cus i canta

Tu ets feliç, l'estimes tant

Sobtadament arrufes l'entrecella sobre l’accelerador del temps

La màquina de cosir se difumina a l’oïda 

La veu de la iaia també

Un clic et retorna al present

A les mans un mòbil amb l’opció càmera

Maria, la meua iaia

©️🌹Miró

https://photos.app.goo.gl/mQudM8FZXKkK4Pju7

Una estada literària

La gavina tafanera

La del far de les meues Columbretes

La de la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona

Ha volat fins aquest mar

Mar menorquí de colors cinc

Blau tinta blau cel blau marí blau blau blau turquí

Com els seus ulls quan mira 

Refugi de versos calmosos

Aquell esguard no oblidat

16-06-2016

Platja de Binibeca Vell

Menorca

https://photos.app.goo.gl/TeB4bmVCDHjcz97u5

Talleres Islados 2016

Santa Mercedes, Sant Lluís

Menorca

©🌹Miró

Passa la vida

Quantes raons caigudes

Quantes alegries

Quantes melangies

Quanta pena també

Quantes esblaimades fotografies

Passa la vida

Calladament o enfurismada

Unes vegades amb joia estrepitosa

D’altres fueteja amb una cua de bou

Cap mirament

I fem camí

Anant anant, anem

Contemplem el que hem anat fent 

Amb orgull mirem el que més idolatrem

La nostra descendència

La nostra llengua

La nostra identitat

Entre calendaris de cuina i ordinadors d'oficina

M'ha passat el temps sense adonar-me

©🌹Miró

Ancorar la barca al dolç remoreig

 

Caminar per davant del vent

Tal vegada volar

Abraçar la brisa suau

Ancorar la barca al dolç remoreig 

Agrair el que tenim

A cada albada

A cada posta de dia

A cada reflex del sol sobre la pell

A cada nota d'ocell

©🌹 Miró

Una corda finita

 

Senars                  parells

Desamors                           amors

Tedis                     passions

Temors                confiances

Possessions                       llibertats

 

Com una bola de gel geganta

Transite per una corda finita

Que marca la distància

Entre el meu desconcert i tu

 

©🌹Miró

De vegades somie

 

De vegades somie 

Que em succionen per un tub

Que em lliuren al fons de la deshidratació

Que faig tot el camí fins al sol, assoles

Altres vegades m'alce budista robotitzada 

Unes altres em sent paquiderm jubilada

I m'empasse versos ingrats del circ de la vida

I reste sola mirant el mar

©🌹 Miró

El sopar de cada dia

Mentre creix el silenci       i la nit s'acosta

i al cel s'apaguen els llums     la casa es prepara 

Per al sopar, noticiaris, converses petites        i poca cosa més

No hi ha guarnició, ni primer plat         però sí hi ha segon i postres

Tampoc hi ha ganes d'encendre el foc

Dicteu-me muses dels encanteris

Una recepta celestial

©️🌹Miró

I poca cosa més

No em calen subtilitats

Evite fums

La meua realitat:

L’estima dels que m’estimen

No em calen amistats

Amics, els comptats amb una mà

No em calen converses anodines

Els meus llibres, un bon vi, salut

Em cal poesia, riures i alegries

Música per al cervell

I poca cosa més

©🌹Miró

Els records dels majors

 

Conserveu els records dels vostres majors

Com la joia més valuosa

Entre cotó i paper de seda

Pareu esment amb entusiasme i sorpresa

Com si fos el primer cop que ho escolteu

Graveu-los, si cal

Escriviu-los, si cal

Amarreu-los amb set panys

Pot ser un dia les recordances reiterades

Es converteixen en memòria de fum

Aleshores haureu arribat tard

 

©🌹Miró

Subtilment

Subtilment acampes pel meu silenci

Que no hi ha remor d’amor no tangible

A la vora vas i tornes silent

Saborosa sal per demà els nostres ulls

 

Tastes l’amargura d’un llenç partit

Amor insensat, conte perillós

Ritme anodí la pau que jo tenia

I ara què faré jo amb aquest deler?

©🌹Miró

 

Solitari

Tu cap a un costat del llit,

Jo cap a l’altre

I ens acaronem tots sols

Tu, a tu

Jo, a mi

I en silenci sospirem el plaer mut,

Solitari

Cap sentit allò teu que ja no és meu

O a la inversa

Inspirat en lectures de Quim Monzó i del poeta valencià Lluís Roda (un dels meus mestres)

©🌹Miró

Com una metàfora

El present continu no me l’empasse

El pretèrit imperfet  tampoc

La taula periòdica l’odie

Així, com una metàfora soc jo

 

Hi brolla l’arbre de l’amor marcit

Formós com un aiguaneix convex

Plaent, bullent, amorós el teu flirt

Surt la química, clama l’annex

 

No saps com arriba però arriba

I ara? Després el buit

Que l’amor remou grans albaïnes

Es menja fams i desnona amargures

©🌹Miró

Plaça de Sant Felip Neri -Barcelona

Què mires, gavina?

Capficada observe callada

Les restes d'una guerra passada

Cridòria, mudessa sobtada de mocs i de metralla

Què escoltes, gavina?

Astorada sent discreta

Els ecos d’un xivarri llunyà

Marques de l'horror impreses en l’aire

©️🌹Miró

Plaça Sant Felip Neri

Barcelona

Sóc del país del taronger

Sóc del país del taronger

De l'olivera i l'ametller

Sóc de la terra de les fogueres

De la música i l'esclat

Sóc del país on no sap ploure

On els polítics dretans

Maltracten la meua llengua

La llengua dels meus pares

La llengua dels meus iaios

La llengua de les meues filles

On els polítics dretans

No la parlen per complexe

No saben de March

No saben de Llull

No saben de Verdaguer

No tenen ni putes ganes

©️🌹Miro

L'espiritualitat de la mar

Observar el bram de la tempesta

Que esbossa l'horitzó entre mar i cel

També és espiritualitat

Mentre el cervell buida les algues

Del nostre quadern de bitàcola

Hi ha dies que al vespre

Baixe a l'espigó gris de l'absència 

Regire entre escumes i niells

Mai veig el vidre del teu missatge

I pregue cap cot a Neptú

©️🌹Miró

Benicàssim

Av. de Ferrandis Salvador 

Després del concert d’Arpa

Després del concert d’Arpa

El petit cadàver entre els meus braços

El petit cadàver dins el sac de gasa de cotó

El petit cadàver va desaparèixer en caixeta de fusta blanca

Digues-me, nit fosca! Qui se'l va emportar?

Digues-me, on se’l van endur?

He preguntat pel seu nom any rere any des dels meus dotze

Em van dir que la infermera el va batejar amb el nom de l'artista del Renaixement.

El seu nom, el meu germà, el més petit

Va desaparèixer dels registres, de la terra

De l'ossari i del quadre del cementeri entrant a mà dreta

El meu petit germà, el més menut

©️🌹Miró

A la dona marinera

Sempiterna pedra

Al passeig acomodada al tron

De cames creuades i peus nus

Mànigues arremangades

A l’ombra fresca del capell de palla

L’esquena tesa, la ret damunt les cuixes

La mà esquerra pessiga una punta

Del pas de les hores que al cor se l’arrima

La mà dreta repara el desgast salnitrós

Amb l’agulla que un temps li arreplegava els cabells

Sempiterna

La dona de pedra tocada d'humil davantal

Callada, immortal

Cus les xarxes de l'home

Aguaitant dels passejants

Poema a la dona marinera

Escultura de pedra

El Grau, Castelló de la Plana

©🌹Miró

A la ronsa

Pren-me

Porta'm amb tu 

Acarona'm

Versa'm

Pidole els teus dits

Suplique el tu en mi

Enfonsat

Dona'm la mà

Pren la meua

Dibuixem cartografies a les fosques

Besa'm 

Sucosa melangia del desig

Deixem-nos a la ronsa

Per mars de versos de paper 

Sense brúixola i timó

Així, per tota l'eternitat

©️🌹Miró

El no ser d’abans de ser

 

Quan tornaré al no ser d’abans de ser

Ni rimes, ni ritmes, ni estrofes, ni res

Ni flors seques, ni del plàstic, ni de paper

Ni esclats de sol imaginant-nos

Amb ulls bornis

 

Quan tornaré al no ser d’abans de ser

Ni nits de llunes d’estiu nus

Rebolcant-nos vora platja

Ni faules, ni versos, ni poemes

Amb ulls apuntant cap al no-res

 

Així s’escriu el destí en cos i ànima

Tant si creus en un déu

Com si no et creus res

Ni de tu mateix, ni d’ell ni de l’altre

Ulls secs

©🌹Miró

La lluna em parla al capvespre

Es balanceja la lluna

Tanca un ull, obre un altre

Venus parla amb Mercuri

I ella xarra amb mi aquesta nit

Quin cap de setmana feiner

Divendres de gambes i mercat

Dissabte de cuina i de filla i de mare

Diumenge de treue, donar i per a draps

Ni lectura, ni poemes

Rebentada, tirada al sofà de pedra

La rentadora demana auxili

Ni cas, jo boca tancada mirant cap a Mart

Ai, punt d'Àries,  Zenit i Nadir, ai de mi

En mode multifunció se m'ha passat el temps per a la lírica

Ai, Lluna, digues-me, aconsella'm

Em prenc café i em quede en el silenci del vers?

O valeriana i llet calenta i demà dilluns?

©️🌹Miró

Proposit del temps

És temps d'olorar la calma

De beure les hores a glopets

Temps de no esperar ximpleries

És temps de despullar-se amb llum

D'obrir les golfes dels per si a cas i

De llançar-los tots a la foguera

És temps de tornar a destil·lar la pluja

De notar-la formiga pels racons del cos

Que ens graten l'espatlla on no arribem mai

És temps de repicar sense parar

©️🌹Miró

La sabrosa Europa

Cercar la pau amb la passió del vol d'una gavina

Observar el fons del mar, tancar els sentits per no veure el cementeri dels inocents

Per no escoltar l'eco dels últims crits

Per no assaborir les llàgrimes dels enganyats

La sabrosa Europa i el gran somni daurat

Perquè no podran palpar la riba  imaginada

Perquè mai oloraran les roses dels èxits

Mentre ells s'ofeguen altres miren el mar amb indiferència

©️🌹Miró

Quan parle amb els tarongers

Al meu país els tarongers vessen llàgrimes acídules

Malgrat la tristesa tornaran a florir

Ompliran els horts de verds i carbasses tonalitats

I continuaran plorant

Al meu país els tarongers s'engargussen

Malgrat la insensatesa dels sords perfumaran conrades de tarongina

I altres estacions ompliran de flors

I les abelles faran mel de citronella

Al meu país es regalen les taronges

Es podreixen les taronges

Puden les taronges, ploren les taronges

Composten horts, llauradisses i camins, les descompostes taronges

Al meu país al llaurador, hereu, avantpassat nostre

L’envien allà on brama la tonyina

Allà on la mar calla quan plora l’hortolà

Al meu país l’aigua de sèquies i reguers sap a llàgrima engolida

A dona de magatzem tancat

A cabàs sense quadrilles

A butxaca foradada

A engany

A suc de bric

A òpera bufa 

©🌹miró

Les ales

 

Abandonava les ales

En els boscos més profunds

De la meua geografia

Ara desplegava, adés recollia

 

Vaig perdre les ales

En un història explicada

En un esborrany en brut

En un crit sense sentit

 

De repent, conscient, amatent

Vaig olorar tres roses

Belles com camèlies endins

Belles com la pau enfora

 

I així transcorre ma vida

Uns dies bé

Altres millor

Algun conjunt buit

©🌹Miró