Esperar

A qui he d'esperar? 

Què he d'esperar?

Per què espere tant?

Esperar què?

Esperar

Esperar-nos

Espera'm

T'esperaré al port

A poqueta nit

Quan les sirenes van a dormir

I els senyors del mar somien amb elles

©️🌹miró

Avui he creuat el campus

Avui he creuat el campus d'oest a est

Avui he vist el pas de les estacions, del temps de la vida, dels companys, dels llibres i dels apunts, a font lent

Avui he  recordat la primera pedra amb el  protocol reial amb la llista de confirmacions, amb la policia amagada en llocs estratègics.

La càpsula del temp amb les monedes dels noranta i premsa i m'ha agafat una angoixa indescriptible

 I, sense menys, m'he posat a plorar

Com ha passat la vida

Avui he iniciat el meu compte enrere laboral

Tinc por, em fa por, vindrà la por

Ens passem la vida reajustant-nos 

I quan aconseguim un reinici acceptable

Arriba el que escull un tros del tot

I ens fa tornar a encetar un capítol nou

Potser del mig, del final o d'un nou principi

©️🌹Miró

La lluna i la recta bogeria dels amos

Ai, si pogués

Ai, alçar el vol cap a la recta que assenyala la lluna cap a la punta de la pau

Ric i plore,  m'adorm amb la mitja lluna somiant 

La pau de la infantesa i el genocidi repetit pels morts que van morir i els morts vius que maten La xicalla innocent que avui li tocaria riure

Però els monstres de la guerra manten sense pietat

Avui comprenc moltes coses de la pau i de la guerra

De l'amor i de la passió

I de l'odi i del mal

I de la guerra

I de la guerra

I de la guerra

I de la guerra

I de la guerra

G                  

  U

    E

      R

        R

          A  

Sempre la mateixa

Sols canvia de segle i de lloc

©️🌹😎

8 d'abril de 1990

Volia dansar clàssica

Volia obrir una llibreria

Volia ser professora de francés

Volia ser infermera i corredora 

de  ral·lis i vaig ser secretària

mare, filla, taxista, cuinera, conta contes, lleva pors, aficionada a la pediatria, a la geriatria

Quan va morir el meu pare volia obrir un calaix però me'l van amagar, no sabien on estava

El meu passst, els meus records els van llançar al camió de les escombraries

Demà la meva filla dos de tres fa anys, trenta-cinc anys

La nena venia asseguda i no va voler donar-se la volta, tantes vegades que la donaria en natació sincronitzada i jo fa trenta-cinc anys a la porta del quiròfan esperant acaronar-la

Vaig parir pel melic, obertura en canal, una estrella valenta, erudita i divertida.  Quan ve a casa el seu passat l'està sempre esperant escampat per les estances on un dia va créixer i va imitar les meves lectures, les meves fantasies i les meves històries.  Poques vegades m'ha vist plorar.  Per molts anys filla del meu voler

@🌹miró

Inventari de trajectes – Trajecte 17

Fa dies que pressentia la tarongina

I en el meu enyor, diries que l’ensumava

Que l'escampava per marjals i camins d’alqueria

A la claror del llaurador matiner

D’espardenya i de llegona

De reguer que inundarà l'horta

 

Quan el cos renúncia als efectes de la cafeïna

Quan corre el marca presència

Quan ni temps tens de fer un café de calcetí

Una fa coses estranyes

Us confesse

He parat al costat d’un camp de tarongers

Exultant i desbordat de floretes tendres, fràgils com la meua mare

He baixat de la calessa mòbil a la mà

Llums de posició, alerta als porcs senglars

He vençut qualsevol por

Olorant la flor més dolça de primavera

Les mans han pres un pom que

Irresistiblement em suplicava el meu amor

Alliberades del reixat

Han perfumat el carro, la burra i l’amo, i

El despatx que com deia Gloria Fuertes

la oficina me deja casi muerta

 

7 d’abril de 2025

I demà serem a 8 d’abril

©de les fotos i del text Rosa Miró

Em lliuraré a la ronsa de la barca

Deixaré passar el temps

Em lliuraré a la ronsa de la barca

Sense ànsies, ni pesars, ni laments

Ni remordiments, ni queixes, ni esperances

Arribada la partida em duré les deixalles

Les alegries, els meus aquells, els meus d'allò altres

Que volia ser i no vaig arribar

I després del meu no ser

En passar els anys quedaré com un estel-secretària

Encendre la llum de les vostres nits

No donaré de baixa el comptador

La meva herència serà el llegat dels meus llibres de paper i alguna cartilla amb què vaig aprendre a llegir

I algun quadern de cal·ligrafia

Vosaltres verseu-me a l'alba

Notareu la meva presència en les estrofes

Al vent, en les aus nocturnes

I en les gotes de la pluja

©️🌹😎

Bon dia València - - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa

     Bon dia València!  

 València els esperava

Plena d’olors de tarongina

de mar

de traques i mascletades

València de jocs florals

de fires de juliols

d’horta i d’aiguamolls

D’arròs

València

amenaçada pel riu

Art pertot arreu

Arquitectura

Novel·la

Música

Pintura

Teatre

València

pendent del Túria

dels bous i de les processons

de coronacions i manifestacions

València rica

València burgesa

València gremial

Artesanal

©Rosa Miró

Adéu Barcelona- - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa

 Adéu Barcelona

Adéu Barcelona

Adéu Margarida, adéu Josep

Cap on tireu?

Cap a València

I tu

Jo em quedo aquí

Al costat del port i de la mar.

Barcelona cuida’t.

Vosaltres també, macos

Ha estat un plaer conèixer-vos,

Tres anys són uns quants

A nosaltres també

No t’oblidarem, Barcelona

Cuida’t molt i progressa

Tens valors per a continuar creixent

Treballadora

Capdavantera

Matinera

Progressista

Emprenedora

Lluitadora

T’estimes allò que és teu

No deixes que t’ho prenguen mai

Adéu

Adéu

L'amor - - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa

L’amor

Bona tarda

Bona tarda

Com et dius?

Jo?

Jo em dic Margarida

I tu?

Jo em dic Josep

Sóc de València i tu?

Jo d’Argujillo, un poblet de Zamora

Tinc cosins a València

Què fa una noia com tu ací a Barcelona?

Servir. I tu?

Estic aprenent un ofici

Sóc quasi barber

Quan lliures?

Dissabte vinent.

Ens veurem?

Ens veurem

I l’amor

Ja està

I l’amor

Agitada i tremolosa

ànima

Trastorn interior

On?

Al cor, al pit, al cap

Lleugeresa de cames

Confusió temporal

Ahir

Avui

Demà

S’acabarà?

I l’amor

Ja està

Ells dos

Tots sols

Ulls negres

Negres com l’ avinent

Apassionats,

encisats

ardents

fogosos

Sense por

esbojarrats

inflamats

enamorats

a ciutat

Trenta dos-dissabtes

Dos diumenges

Dues-centes promeses

Vint-i-tres somnis

 

©Rosa Miró

La Paloma - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa

 La Paloma

Revetlla de Sant Joan

Margarida, les amigues

Canvien els uniformes de minyones

De randes i blondes emmidonades

Per delirants vestits curts i atrevits

De flocs temptadors

Meravellosos cossos

Que es lliuren de la cotilla

Canvien els monyos

Per marcades ones de laca

Es carreguen de maquillatge

De llargs collars de perles

«Si ma mare em veiés»

I marxen cap a La Paloma

La gran sala de ball modernista

Reformada, del l’estret carrer del Tigre

La música esbojarrada

Les convida a entrar

Margarida

Al bell mig de la gran sala

Boca oberta mirada cap el sostre

La majestuosa aranya de vidre

Penja seductorament

Els colors maquillen el rostre de la jove

Llotges de vellut roig

Relleus amb nimfes daurades

Garlandes!

Quina sala de ball captivadora

Apa, noies, sona xarleston!

Ballem!

Bevem!

Fumem!

Vivim!

©Rosa Miró

La Mikado - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa

La Mikado xiula i llança espurnes a contravent.

Segura, negra i altiva, mentre li posen carbó.

Panxa plena, fartanera, orgullosa escuraplats.

De vegades, sembla una oca,

D’altres, una cabra folla.

Alerta!, les regnes esgarrapen els carrils amb fúria,

les vies criden, el tren s’atura.

Dues pedrotes han infartat el cor de la Mikado.

Xiulets, puntades, passos marcials,

La fiscalia olora com el musell d’un gos.

Cupons, cartilles, racionaments.

Tinta de fam i de por.

©Rosa Miró

Ella - Margarita - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa

Ella

Pels carrers de Gràcia amunt

Pels carrers de Gràcia avall

Voluptuosa

Jove

Descarada

Valenta

Ella

Pel mercat

Cistell al braç

Fa la compra dels senyors

Queviures per als seus amos

Ella

Pels passadissos del principal

Bugadera

Minyona

Planxadora

Cuinera

Confident

Forçada amant

©Rosa Miró

Al remat, vaig escampar poemes

 

Al remat, vaig escampar poemes

Per l'asfalt de la soferta Barcelona

Vaig pujar al turó dels búnquers

I al lluny, la torre de Sant Sebastià

Em va saludar i em va recordar 

El vertigen de ma mare

 

Vaig enviar un sospir al vent

Fins a l’andròmina de principi de segle

Que et porta pel cel i creua el port fins a Montjuic

 

Vaig enviar un bes a l’aire 

El bes va anar al damunt de les xemeneies de Badalona

Un altre petó cap al Tibidabo i un altre cap a Collserola

 

Després vaig pensar amb records meravellosos

Passats en el temps, en la joventut, en mi

Vaig acabant plorant

 

Per a més cap cap a terra, ell em va dir

«quina putada envellir amb tant per viure encara...»

El cor em va colpejar la carn

El meu batec es va escapolir fins a la Plaça de Sant Felip Neri

Els meus peus cap a el Parc Güell

I vaig recuperar el somriure

Malgrat les cues dels visitants de les mil llengües

 

©Rosa Miró

 

A Barcelona, març 2025

Truffaut, el petit can

 

Mire el meu gosset

Li observe la panxa

Puja, baixa, compassadament i tranquil·la

Lent vaivé que hipnotitza

Les parpelles esgotades de pantalles

Que em deixa fluixa de cames

Em relaxa, em provoca ensopiment 

 

Quan deixarà d’ensumar el meu gosset

A un altre dol jugaré

De vegades pessics d’estomac i pensaments

Es posen a discutir qui va primer

L’inconscient agradable

Saluda la consciencia pervertida

I aquesta enfurismada es llança a córrer

Per camins d’improperis i senderes d’enuig

 

©🌹Miró

Sense alls

La meua cuina es queda sense alls cada dos per tres

Des que la mare viu al jardí de l'envelliment actiu

Els diumenges arribava amb un cabàs-barret de copa

Amb la mà esquerra anava traient caps d'alls

Formatge, carmanyoles de musclos frescos, sípia bruta neta

Xafarderies de les veïnes, manies i records

Sempre els mateixos, sempre el mateix

Lletania de l'absurd dels últims estius

Abans de l'ingrés als jardins de la vellesa

Ara ja no fa la compra

Ara ja no va al mercat

Ara ja no renta la roba

Ara ja no cuina

Ara ja no fa dissabte

Ara té amigues i descansa

Ara ella sembla una altra ella

Ara jo també semble una altra rosa

©️🌹Miró