Quina vida la d'aquell home abocat al balcó
Mirant passar un tren de ciment
Sis vegades al dia
A trenta-set quilòmetres per hora
Arrossegat per un motor dièsel
Ronc, ronc i vell
©️🌹Miró
30 de març 2025
Des que la mare ja no conversa
Des que ma mare ja no conversa
sempre em falten alls
Des que ma mare viu al jardí de la vellesa
sempre em falten llimes
Des que la ma mare ja no sap teixir jerseis de llana
sempre em falten les seues mans
Des que ma mare no es recorda de cuinar mai tinc seitons en vinagre, ni sardina escavetxada
Des que ma mare ha encetat la novena desena
jo compte les meues i m'entra el riure
©️🌹Miró
28 de març 2025
La ciutat canviada
La ciutat decorada
La ciutat-parc-temàtic
La ciutat presa
On ets?
Què t’han fet?
Cues i cues i més cues de llengües
Es mengen la meua
L’amo mundial del cartró
Fa favors als sense llit
Cartons, caixes, embalums
Baldaquins d’hotel
De l’hòstia d’estrelles
Habitacions de luxe
D’usar a gust del part meteorològic
D’usar i llançar perquè la pluja
Desfà el material de construcció
On ets, Barcelona?
Jo he vist munts i munts de cases de cartró
Tota mida, tot lloc, tota edat
©🌹Miró
Barcelona, 21, 22, 23 i 24 de març de 2025
Més que poesia he escampat llàgrimes i nostàlgia
També ràbia, tristor i alguna alegria
No cal tornar al lloc on vam viure feliços
Ho diu la cançó
En el record idealitzem moments
Però en tornar als espais trepitjats
Cauen a terra de manera estrepitosa
Les cartes de cartró més dur les tomba
Fins i tot la brisa
©Rosa Miró
Sea change, Stepfan Moccio
Avui no enyore el mar
Un piano harmònic em porta i em torna
A la vora de la pau
Cavil·le, ordene mentalment l'escriptori
Tal vegada el prepare per al temps de jubilació
Tinc por
Canviaré un mar d'expedients per un mar d'espera?
Em passaré el dia, la nit, la matinada, el temps
Netejant els anys de pols?
Esperant, però què?
I voldré canviar de mar, sense pensar
Que hi ha mar de calma
Que hi ha mar de sargassos
Que hi ha mar de tempesta i d'onades gegantines
M'he de preparar
©🌹Miró
27 de març 2025
No sé
Amb el temps tot s'esmuny
On han anat aquelles il·lusions primerenques?
Crec que ja no canviaré, ni me reinventaré
Ni controlaré emocions
Si canviés, no escriuria versos
Els versos m'omplen les carències
La soledat en companyia
El parlar assoles de poesia
Mirant-me als ulls del mirall
Clamant-li al mirall estrofes de l'experiència
Esperar res per a res camí del no-res
©🌹Miró
Generalment d'una sola frase, greguerías en espanyol
Envellir és com pujar una muntanya amb l'esquena carregada de grava
La música em trasllada al lloc on tinc conceptualitzada la felicitat
Amb l'esguard seré sacsejarem la vellesa
No sé omplir el buit d'un armari quan em sobra espai
Ni el buit d'uns calaixos
Ni d'una taula desgastada pels colzes
Tot es confonia al passadís d'aquell hospital a partir de la mitjanit
rosa miró
M'he trobat sentiments de vida passada
I -La tieta
L’alzheimer borra la memòria, no els sentiments - Pasqual
Maragall
Com es nota que els sentiments no s’han esborrat del cervell d’una
persona que t’estimava?
Quan est invisible al cervell d’una persona que estimes, què
es fa?
Quan traspasses l’iris apagat de la persona que t’estimava per
cercar els sentiments i no trobes més que un tèrbol i esmorteït pou, què es fa?
Quan rememores el cervell que ceràmica pintava, randes
i faldes de quatre metres frunzides cosia, sípia amb creïlla, la millor,
cuinava, cabells d’home i dona, tot ho sabia, tallava, buscava el serè o la
llevadora a les cinc de la matinada i no més entropesses amb bellugadissa
proteïna beta amiloide, què és fa?
Jo ho sé
Plorar
La Lluna, la meua buldog francesa
D’ulls rodons brillants com a prunes de les bones
Aguaitant una carícia expectant per l’arribada
De l’ama que li donava un tros de pa dur
A canvi de un dona’m la poteta! Ara, l’altra! Terra!
Cofoia es menjava el tros de pa sec
De vegades l’amagava de
vegades jugava
Sense cua
les orelles de vellut
Amb l’exactitud d’un radar advertia l’arribada
Tres matins d’angúnia d’ anades, de vingudes
De tornades, punxades de vies, degotadors
De beu un poquet va, tranquil·la Lluneta
Tres matins sense ànim però amb força
Conduint un cos tremolós, de respiració agitada
Poruc i impotent per no poder dir ep, vosaltres
Em fa mal no ho puc suportar em mor de dolor
Les ames fent-se les fortes sense esma
Ara et pujaran un calmant no patiràs, bonica
Tres dies i una nit carregada del drama de la decisió
Cadascun amb la seua raó
Cadascun amb raons per al sí
Cadascun amb raons per al no
Després els nostres ulls pesaven unflats
No ens brillaven, ni ganes tampoc
Lluna es va anar a dormir
Del llit letal al cel dels gossos
Allà ens lladra cada nit
Quan ens anem a dormir
I ja anem per a dotze anys
Rosa Miró
Recorde aquells dies a Iparralde
Recorde aquells dies a Iparralde
A l’inici tardorenc
Em va dir a cau d’orella
No plores que d’aigua estic sobrada
Vaig escodrinyar la casa d’Edmond Rostand
Vaig trepitjar mantells de fullaraca humida
Seca i tendra a la vegada
Quin gaudi per als sentits
La respectuosa pluja capgirava
Amb flaires, textures, colors
D’Iparralde em vaig portar
Essències de la tardor
Una caixeta de fusta amb glans i castanyes
Una altra amb fulles d’aurons i de roures
I un estoig de colors ocres, grocs, taronges
Marró fosc i marró clar
Una ampolleta de vi
Un flascó de brisa atlàntica
I unes paraules precioses:
Berriro itxaron dut, agur
©Rosa Miró
No ens callaran
Que no!
Que no callarem!
Que no emmudirem acostumats a fer-ho
Que sabem la història oficial
Que sabem la història real
Que sabem de l'insult
I la mentida
I de la indiferència
I de la injuria
I de la maldat amb sastres de luxe
Rosa Miró
Migrants
Ja ve la calor
El dia apagarà la llum tard
El bon temps esdevindrà l'ham
Eldorado seduirà
I el mar, llaminer,
S'engolirà l'esperança
Arrebossada de por
Una vegada tip de drama
L'abandonarà en un vòmit insolent
A les platges de l'oblit
Els grans recercant la llibertat
La xicalla a canvi de què?
🌹Miró
Bé sap el mar
Perpetu retorn de les ones
Eterna cadència
Aran van, ara tornen
Bé sap la mar com t'enyore
Bé ho sap i tu també
Esguards efímers de sols un vespre
Entre vers i vers un crit
Entre onada i onada un lament
©️🌹Miró
Anar anant
Anar anant
Amar anant
Anant plorant
Anant oblidant
Menjar, estimar
Acaronar-se a les fosques
Parlar, versar
I tornar a omplir el cau de goig i de silenci
Pensar petits auto-pretexts
Continuar la sendera de balast
Fins la privació del seny
O vinga la bogeria del nord
©️🌹Miró
26 de març 2025
Els ponts
"No t'enganyes, Francesca, ets qualsevol cosa menys una dona senzilla”.
No t'enganyes, Rosa, ets qualsevol cosa menys una secretària senzilla a punt de jubilar-se
No atures, Rosa, la passió pels poemes, pels versos, per la poesia
"En certa manera, les dones demanaven que els homes foren poetes i amants apassionats alhora".
Doncs, sí
I no és el millor?
Segurament
©️🌹Miró
25 de març 2025
Les idus passades
El frare es descobreix
Res avui fa olor d'humitat
El punter de l'estampa anuncia la llum
Vençudes les idus de març
A la marjaleria més amagada
S'emparellaran les espècies
Aus, peixos, hortes
Reclamen els iris del caminant mentre
S'escampen flaires de flors i de sexe
🌹©️Miró
24 de març 2025
Un sentiment mediocre
No puc versar
M'ha invaït un
Sentiment mediocre
No puc ofendre el mot
Romandré callada
Ja fins la meua mort
Que versen els joves
Hereus de la meua llengua
Jo ja he fet el que he pogut
I més
No puc versar
Per a dir el mateix
Dia rere dia
Emmudir serà l'excusa
Celebraré en silenci
El meu deler
Ínfula d'una secretària
Abandone la meua tonteria lírica
A la salut dels joves poetes
Experts en aquesta distopia
Amb la qual jo ja no m'identifique
Barcelona, 24 de març de 2025
©️🌹Miró
23 de març 2025
Desig
Que el cos tremole de desig
Ja ha passat a l'inici
Quin goig trobar-me
Desitjant mans expertes
Res i tot ha quedat en lletra de tinta
Digital
Impresa
Ai de mi que no m'entenc
©️🌹Miró
Crisi
No tornaré a versar
Qualsevol pot fer versos
Però amb la dignitat del mot
Ben escollit
Pocs ho saben fer
I jo no sé
Així que adeu
Restaré llegint
El que em queda per viure
Temps no escrit en una agenda
D'indefinible caducitat
©️🌹Miró
20 de març 2025
Uns dies de març per Barcelona
Demà dia Mundial de la Poesia
Escamparé versos per Barcelona
La ciutat que em va atrapar als tres anys
De la Font de Montjuic, els colors
L'aigua ballava de la mà de la padrina
Tornaré, versaré i ploraré
Tornaré a mi als vint-i-tres anys
La ciutat somiada
Sant Andreu, el barri, la Plaça d'Orfila
La pèrdua de Pau
El mercat, la trencada d'aigües
El cotxet i Anna petita, petita
Al carrer de Joan Torras creixia
Demà dia Mundial de la Poesia
Escamparé versos per Barcelona
Anna dona, dona, ha planificat l'estada
Divendres: recollida Sants Estació
Passeig per Hostafrancs fins Gran Via
Refrigeri
Conèixer a Linx
Dissabte:
A les nou, desdejuni
A les deu i quaranta-cinc, eixida
A les onze i mitja, visita casa Batlló
Passeig fins al mercat de La Boqueria
Dinar tapes en una paradeta
Passeig i crema catalana per barri gòtic
Carrer Petritxol
Llibreries de vell
Diumenge:
A les nou, desdejuni
A les deu i mitja, eixida
Metro cap a Plaça del Diamant
Si tenim sort comprarem 'pasteis du betlem'
A la pastisseria portuguesa
Prendre força amb una daurada freda
Transport fins a Alfons X
Caminar fins els búnquers del Carmel
Dinar per definir
Demà dia Mundial de la Poesia
Escamparé versos per Barcelona
Amb el poema que vaig compondre el 1987
©🌹Miró
Printemps
A tu, primavera
Sobtadament arribada
Anunciada amb tabalet
Dormida conforme estaves
Amable com un cap de setmana
Com una flaire
D'una nit sense lluna
Que ràpida fugiràs
Com imatge a dalt d'un tren
Quan redueix la inèrcia
Mentre el viatger
Es fixa amb la parpella
Buida d'una nina nua i garxa abandonada en un contenidor
Així arribarà l'amo del foc
I ens portarà al clímax
De les nostres dècades
Per a obligar-nos a caminar
Cap a l'hivern
Final del recorregut
I torna a començar
Tot torna al principi
Tot dorm
Tot desperta
Dorm
Desperta
Dorm
Desperta
©🌹Miró
L'estimada Barcelona
Per damunt de Sardenya
El
Canigó nevat a l'horitzó
Badalona
Barcelona
El Llobregat des del cel
Barcelona
industrial, de peus a terra
Estimada Barcelona
©🌹Miró
©de les fotos Rosa Miró
Tornant de Roma
18 de març 2025
T-XX
El passar del temps
El riu que tot ho arrossega
L'enyor s'instal·la
La soledat s'incrementa
Proporcional als anys
©️🌹Miró
T-XIX
Arriben els riures
Amb flaires a tarongina
Trina l'oroneta
Celebrem la poesia
La primavera anuncia
©️🌹Miró
T-XVIII
Mostrareu la llengua
No us entendran, caldrà el gest
Educadament
Didàcticament, parlareu
No us espantareu, és ben fàcil
©Rosa Miró
17 de març 2025
16 de març 2025
Les gavines
Mira la gavina l'alegria
De la gent anunci de primavera
Els colors la clamen al crit de la vida
A la vesprada ella i les altres
Netejaran les restes d'un dissabte
Gaudit al pinar del poble
©️🌹Miró
A ma casa
A ma casa mai faltarà perfum
Ni sal ni oli, ni una benvinguda
Amable per a qui toque a la porta
A ma casa mai faltarà una abraçada
Sincera amb una copa de vi
Unes olives amb somriures
A ma casa sereu allotjats
Amigablament i generosa
Podreu restar hores a la humil biblioteca
A ma casa hi ha un maqueta
Gran com el cor del col·leccionista
De trens de tres escales
Veniu, celebrarem la paraula
Amb arròs al forn
El millor de la cuina de la poesia
©️🌹Miró
14 de març 2025
T-XV
Amunt, sense por
Pujarà el jovent al cim
Hissarà la veu
Sonora llengua estimada
Crit potent de llibertat
©🌹Miró
Subscriure's a:
Missatges (Atom)