27 de març 2025

M'he trobat sentiments de vida passada

I -La tieta 

L’alzheimer borra la memòria, no els sentiments - Pasqual Maragall

 

Com es nota que els sentiments no s’han esborrat del cervell d’una persona que t’estimava? 

Quan est invisible al cervell d’una persona que estimes, què es fa?

Quan traspasses l’iris apagat de la persona que t’estimava per cercar els sentiments i no trobes més que un tèrbol i esmorteït pou, què es fa?

Quan rememores el cervell que  ceràmica pintava, randes i faldes de quatre metres frunzides cosia, sípia amb creïlla, la millor, cuinava, cabells d’home i dona, tot ho sabia, tallava, buscava el serè o la llevadora a les cinc de la matinada i no més entropesses amb bellugadissa proteïna beta amiloide, què és fa?

Jo ho sé

Plorar

La Lluna, la meua buldog francesa

 

 De mirada dolça           més enllà de la noblesa

D’ulls rodons brillants       com a prunes de les bones

Aguaitant una carícia       expectant per l’arribada

De l’ama que li donava     un tros de pa dur

A canvi de un dona’m la poteta!   Ara, l’altra!    Terra!

 

Cofoia es menjava el tros           de pa sec

De vegades l’amagava           de vegades jugava

Sense cua             les orelles de vellut

Amb l’exactitud d’un radar     advertia l’arribada

 

Tres matins d’angúnia     d’ anades, de vingudes

De tornades, punxades     de vies, degotadors

De beu un poquet         va, tranquil·la Lluneta

 

Tres matins sense ànim          però amb força

Conduint un cos tremolós, de respiració agitada

Poruc i impotent per no poder dir    ep, vosaltres

Em fa mal   no ho puc suportar     em mor de dolor

 

Les ames fent-se les fortes     sense esma

Ara et pujaran un calmant       no patiràs, bonica

Tres dies i una nit carregada del drama de la decisió

Cadascun amb la seua raó

Cadascun amb raons per al sí

Cadascun amb raons per al no

 

Després els nostres ulls pesaven unflats

No ens brillaven, ni ganes tampoc

Lluna es va anar a dormir

Del llit letal al cel dels gossos


Allà ens lladra cada nit

Quan ens anem a dormir


I ja anem per a dotze anys


Rosa Miró

Recorde aquells dies a Iparralde



Recorde aquells dies a Iparralde

A l’inici tardorenc

Em va dir a cau d’orella

No plores que d’aigua estic sobrada

 

Vaig escodrinyar la casa d’Edmond Rostand

Vaig trepitjar mantells de fullaraca humida

Seca i tendra a la vegada

Quin gaudi per als sentits

 

La respectuosa pluja capgirava

Amb flaires, textures, colors

D’Iparralde em vaig portar

Essències de la tardor

 

Una caixeta de fusta amb glans i castanyes

Una altra amb fulles d’aurons i de roures

I un estoig de colors ocres, grocs, taronges

Marró fosc i marró clar

 

Una ampolleta de vi

Un flascó de brisa atlàntica

I unes paraules precioses:

Berriro itxaron dut, agur

 

©Rosa Miró


No ens callaran

Que no!

Que no callarem!

Que no emmudirem acostumats a fer-ho

Que sabem la història oficial

Que sabem la història real

Que sabem de l'insult

I la mentida

I de la indiferència

I de la injuria 

I de la maldat amb sastres de luxe


Rosa Miró




Migrants

Ja ve la calor

El dia apagarà la llum tard

El bon temps esdevindrà l'ham

Eldorado seduirà 

I el mar, llaminer,

S'engolirà l'esperança

Arrebossada de por

Una vegada tip de drama

L'abandonarà en un vòmit insolent 

A les platges de l'oblit

Els grans recercant la llibertat

La xicalla a canvi de què?


🌹Miró


Bé sap el mar

Perpetu retorn de les ones

Eterna cadència 

Aran van, ara tornen

Bé sap la mar com t'enyore

Bé ho sap i tu també

Esguards efímers de sols un vespre

Entre vers i vers un crit

Entre onada i onada un lament


©️🌹Miró






Anar anant

 

Anar anant

Amar anant

Anant plorant

Anant oblidant


Menjar, estimar

Acaronar-se a les fosques

Parlar, versar

I tornar a omplir el cau de goig i de silenci


Pensar petits auto-pretexts 

Continuar la sendera de balast

Fins la privació del seny

O vinga la bogeria del nord


©️🌹Miró


26 de març 2025

Els ponts


"No t'enganyes, Francesca, ets qualsevol cosa menys una dona senzilla”.


No t'enganyes, Rosa, ets qualsevol cosa menys una secretària senzilla a punt de jubilar-se


No atures, Rosa, la passió pels poemes, pels versos, per la poesia


"En certa manera, les dones demanaven que els homes foren poetes i amants apassionats alhora".



Doncs, sí
I no és el millor?
Segurament


©️🌹Miró


25 de març 2025

Les idus passades

El frare es descobreix

Res avui fa olor d'humitat

El punter de l'estampa anuncia la llum

Vençudes les idus de març

A la marjaleria més amagada

S'emparellaran les espècies

Aus, peixos, hortes

Reclamen els iris del caminant mentre

S'escampen  flaires de flors i de sexe


🌹©️Miró






24 de març 2025

Un sentiment mediocre

No puc versar

M'ha invaït un

Sentiment mediocre

No puc ofendre el mot

Romandré callada

Ja fins la meua mort


Que versen els joves

Hereus de la meua llengua

Jo ja he fet el que he pogut

I més


No puc versar

Per a dir el mateix

Dia rere dia

Emmudir serà l'excusa

Celebraré en silenci

El meu deler

Ínfula d'una secretària

Abandone la meua tonteria lírica 

A la salut dels joves poetes 

Experts en aquesta distopia 

Amb la qual jo ja no m'identifique


Barcelona, 24 de març de 2025

©️🌹Miró

23 de març 2025

Desig

Que el cos tremole de desig
Ja ha passat a l'inici

Quin goig trobar-me
Desitjant mans expertes

Res i tot ha quedat en lletra de tinta
Digital

Impresa 
Ai de mi que no m'entenc

©️🌹Miró



Crisi

No tornaré a versar
Qualsevol pot fer versos
Però amb la dignitat del mot 
Ben escollit
Pocs ho saben fer
I jo no sé
Així que adeu
Restaré llegint
El que em queda per viure
Temps no escrit en una agenda
D'indefinible caducitat

©️🌹Miró

20 de març 2025

Uns dies de març per Barcelona

Demà dia Mundial de la Poesia

Escamparé versos per Barcelona

La ciutat que em va atrapar als tres anys

De la Font de Montjuic, els colors

L'aigua ballava de la mà de la padrina

Tornaré, versaré i ploraré


Tornaré a mi als vint-i-tres anys

La ciutat somiada

Sant Andreu, el barri, la Plaça d'Orfila

La pèrdua de Pau

El mercat, la trencada d'aigües

El cotxet i Anna petita, petita

Al carrer de Joan Torras creixia


Demà dia Mundial de la Poesia

Escamparé versos per Barcelona

Anna dona, dona, ha planificat l'estada

Divendres: recollida Sants Estació

Passeig per Hostafrancs fins Gran Via

Refrigeri

Conèixer a Linx


Dissabte:

A les nou, desdejuni

A les deu i quaranta-cinc, eixida

A les onze i mitja, visita casa Batlló

Passeig fins al mercat de La Boqueria

Dinar tapes en una paradeta

Passeig i crema catalana per barri gòtic

Carrer Petritxol

Llibreries de vell


Diumenge: 

A les nou, desdejuni

A les deu i mitja, eixida 

Metro cap a Plaça del Diamant

Si tenim sort comprarem 'pasteis du betlem'

A la pastisseria portuguesa

Prendre força amb una daurada freda

Transport fins a Alfons X

Caminar fins els búnquers del Carmel

Dinar per definir


Demà dia Mundial de la Poesia

Escamparé versos per Barcelona

Amb el poema que vaig compondre el 1987


©🌹Miró


Printemps

A tu, primavera

Sobtadament arribada

Anunciada amb tabalet

Dormida conforme estaves

Amable com un cap de setmana

Com una flaire

D'una nit sense lluna

Que ràpida fugiràs

Com imatge a dalt d'un tren

Quan redueix la inèrcia

Mentre el viatger

Es fixa amb la parpella

Buida d'una nina nua i garxa abandonada en un contenidor

Així arribarà l'amo del foc

I ens portarà al clímax

De les nostres dècades

Per a obligar-nos a caminar

Cap a l'hivern

Final del recorregut

I torna a començar

Tot torna al principi

Tot dorm

Tot desperta

Dorm

Desperta

Dorm

Desperta


©🌹Miró

 

 


 


L'estimada Barcelona

Per damunt de Sardenya

El Canigó nevat a l'horitzó

Badalona

Barcelona

El Llobregat des del cel

Barcelona industrial, de peus a terra

Estimada Barcelona


©🌹Miró

©de les fotos Rosa Miró

Tornant de Roma



















 


18 de març 2025

T-XX


El passar del temps

El riu que tot ho arrossega

L'enyor s'instal·la

La soledat s'incrementa

Proporcional als anys


©️🌹Miró

T-XIX

Arriben els riures 

Amb flaires a tarongina

Trina l'oroneta

Celebrem la poesia

La primavera anuncia



©️🌹Miró

T-XVIII


Mostrareu la llengua

No us entendran, caldrà el gest

Educadament

Didàcticament, parlareu

No us espantareu, és ben fàcil


©Rosa Miró



17 de març 2025

T-XVII



L'estima s'esmuny

En esclatar els defectes

Els afectes fugen

Mentre les virtuts s'eclipsen

En llits de passada ardència


©Rosa Miró

T-XVI



L'enyorança augmenta

En sentir el pas del temps

No voldrem sofrir

Murmurem silenciosos

En matinades infèrtils


©Rosa Miró



16 de març 2025

Les gavines


Mira la gavina l'alegria

De la gent anunci de primavera

Els colors la clamen al crit de la vida


A la vesprada ella i les altres

Netejaran les restes d'un dissabte 

Gaudit al pinar del poble


©️🌹Miró






A ma casa


A ma casa mai faltarà perfum

Ni sal ni oli, ni una benvinguda

Amable per  a qui toque a la porta


A ma casa mai faltarà una abraçada

Sincera amb una copa de vi 

Unes olives amb somriures


A ma casa sereu allotjats

Amigablament i generosa

Podreu restar hores a la humil biblioteca


A ma casa hi ha un maqueta

Gran com el cor del col·leccionista

De trens de tres escales


Veniu, celebrarem la paraula

Amb arròs al forn

El millor de la cuina de la poesia


©️🌹Miró

14 de març 2025

T-XV



Amunt, sense por

Pujarà el jovent al cim

Hissarà la veu

Sonora llengua estimada

Crit potent de llibertat

©🌹Miró


©de la fotografia, la galeria d'imatges de 

logo



Inventari de trajectes -Trajecte 16







Divendres feiner. De camí

He dibuixat cercles en tolls acumulats

L’ama de la marjal, boca distesa

He esquitat les cunetes sense escrúpols


A dreta i esquerra necessitava rentar 

Baixos, pneumàtics i parafangs

Quines coses m’ensenyava mon pare

Quan plovia i en el cotxe

 

Divendres feiner. De camí

Mentre les botes d’aigua redones

Em divertien el neguit laboral

La veu de Vicent Prince m’ha recitat The Raven

 

 

Quina obertura magnífica

A Dream Within A Dream

Del disc Tales of Mystery And Imagination

Edgar Allan Poe (1987 Remix)


Quina transició subtil 

The Raven

Minut quatre i tretze segons

tam-tam-tam

                            


tam

              tam                    tam

tam

                                                   tam

 tam

tam

                                                  

©🌹 Miró

 


13 de març 2025

T-XIV



Puc llegir la veu

Puc escriure't a les fosques

Puc oir la llum

Puc imaginar-te antull

Podria construir ponts



©🌹 Miró

David


Bell com l’escultura

Estima la vellesa

De les iaies l’agitador

Dels iaios l’enveja


David diverteix

Li agrada riure

David s'engoleix 

De les iaies la tristesa


David es menja el temps

Amb flors de paper

Balls i jocs

De globus el deler


David rep improperis

De la iaia perduda d’hipotàlem

Del iaio carrascós i mal carat

David alça l’esguard


No li cap pusil·lanimitat

Les iaies l’adoren

Jo els dimecres

Entre vergonya i sorpresa


Mentre ma mare em mira

Jo danse el passat

Mentre les iaies canten

David les mira satisfet


 

Per a David amb estima


© 🌹  Miró

12 de març 2025

T-XIII

Sedativa mar

Reposada en el silenci

Somni de poetes

Autografiem els versos

Amb onades i en bon temps


©Rosa Miró







T-XII



Anhel poderós

Per a ànims insaciables

Sempre amb tu sembla infinit

Desig de mots plaents

En la platja de l'engany


©Rosa Miró

T-XI



Desig, foc intern

Com crema la passió

Flama, foc ardent

Quina aspiració càlida

En l'abraçada el refugi


©Rosa Miró

11 de març 2025

T-X

 

He escoltat la brisa

De la mar a la vesprada

La calma em parlava

De sensacions efímeres

La pell reclamava un bes


©️🌹Miró