Així s’enlairen
tots grans dolors
Al cap i a
la fi quimera
La vida enganya amb miratges
Tanmateix bescanviem la felicitat per la por
©🌹Miró
05 de març 2025
III de IV
Res no sembla
res si tu no hi ets
Que l’amor
remou albaïnes
Atura la fam,
desnona la set
I ens fa millor cada dia més
©🌹Miró
II de IV
Subtilment
acampes pels meus mots
Ja no tinc remor de pau a les nits
A la vora vas,
jo vinc
Salnitre avui,
demà gavina
©🌹Miró
I de IV
Tastes la bonança d’un coixí de setí
Amor
imaginat, conté perillós
Ritme anodí
la pau que jo tenia
Què faig amb aquest deler?
©🌹Miró
04 de març 2025
T-XIX
Esfilagarsada
L'essència es confonia
Sense estels el cel
En la foscor el meu buit
En la veu callada el teu
©️🌹Miró
T-VIII
Ànsia profunda
El desig consumeix l'ànima
Set insaciable
En els teus mots la dolçor
I en el silenci la calma
©️🌹Miró
Valeriana
Què vol aquesta nit de mi?
La màgia de la poció adverteix la set per tu
No hi ha valeriana que em derrive
En la humida matinada d'hivern
La vigília contrueix un pòsit d'enyorança
Un desassossec amarg s'estén dins meu
Com quitrà fosc en un parc sense fanals
M'abandone a tu
©️🌹Miró
03 de març 2025
Dia internacional de les dones
Quan plou plore
Quan plore em plou la fel
I és quan plou que recorde
La casa sense carícies
La llar dels crits
Calla!
Tu, a mirar i a callar!
Tu, a escoltar i a callar!
El que diu l’amo de casa
S’ha d’acatar
Silenci, dones!
Al marit submissió!
El teu nom: Pepita Equis de Zeta
O vídua de Zeta
Mut!
Vosaltres, què us penseu?
Al banc no teniu firma
A la universitat no anireu sense permís del pare
Què dieu ara, de divorci?
Mut!
Divorci, divorci
Bagasses!
Fins que la mort us separe
No ho recordeu?
La mort o l’assassinat
Calleu! Mut! Silenci!
A la cuina! Ai, xiqueta, paciència
Ells busquen fora allò que no troben dins
Vosaltres, dones, Optalidón i café
I un poquet d’Aigua del Carmen
©🌹Miró
Les parapluies de Cherbourg -Michel Legrand
Escolte música a l’oficina
A baix volum
Entre veus dels tres caps
Entre entrades, sortides
Liquidacions pressupostàries
Discrimine una melodia
La reconec del menjador de casa
On no hi havia carícies
La reconec, la reconec
Les Parapluies De Cherbourg
Aleshores m’alce
No puc suportar la pressió al mig de mi
El pare la xiulava a la casa sense carícies
La mare recordava amb estima el film
Jo, petita somiava en la pluja de Paris
Avui plou
Avui plou dins meu
Avui plou fora meu
Avui fugiria no sé on
Fugiria
Així és la vida de la poeta
Uns dies millor
Uns dies pitjor
La malenconia és el corc
De les meues entranyes
©Rosa Miró
02 de març 2025
Jo també soc mare
Avui la paraula mare em rosega el sentiment. Em ve una escena del llibre Dins el darrer blau, de Carme Riera.
'Aina Cortés no vol confiar a ningú l'infant, que plorinya segurament de gana. Deu mamar lama llet -comenten les comares en veure l cara de prunes agres de la filla de Cap de Trons. Li han fermat dins un mocador de bolics sobre el pit perqué li quedin les mans lliures, però de sobte, a mig baixar l'escala, perd l'equilibri i el nadó cau enmig de les ones. No sé nedar!... s'arrabassa els cabells a grapades..."
Avui la paraula mare em porta el sentiment de les mares dels engolits per la mar que mai no cessa.
I plore
Jo soc mare
I ma mare és mare
I les meues filles ho seran un dia
©️🌹Miró
Envellir
Envellir com
Pujar un tossal
L'esguard seré
No hi queda una altra
La por als anys
No fa aturar el temps
Pujarem
Amb ànim serà menys pesarós
©️🌹Miró
No sabia acaronar
Aquella casa no sabia
Acaronar
Les abraçades
Fugien a l'entrada
Greus i efímers instants
©️🌹Miró
27 de febrer 2025
T-VII
El meu amor silent
Pau de jaç per al meu cor
Impossible el tacte
Em deixe al cau de la nit
I és la nit la llibertat
©🌹miró
T-VI
Barquejar tu i jo
Remar a l'interior
Oblidem el moll
Les ànimes s'asserenen
A l'aigua la pau profunda
©🌹miró
T-V
Eixàrcia al mar
Volem volar al vent calm
En cap vol un gir
Ànimes sense cadenes
A la llibertat, la vida
©🌹miró
T-IV
Esfilagarsada
La tela del temps es trenca
Un record perdut
En les nostres nits un gest
En el gest el nostre oblit
©🌹miró
T-III
Sent el foc intern
Del teu anhel la passió
Imagine el bes
Del teu amor la meua vida
Del teu cos el meu desig
©🌹miró
26 de febrer 2025
Si pogués marxaria a l'exili
La ciutat
morta,
on els carrers són fantasmes,
un paisatge gris.
En cada edifici, un
crit,
en el vent, la memòria
Vicent Andrés Estellés
Quan torne a casa
Després de gestionar per la ciutat
Entre obscenament amb un mal gest
Als ulls
Ja res no m'hi uneix a ella
Ni tan sols un passat que el temps desvirtua
La casa de la meua infància
Els meus carrers, la padrina, les amigues
On s'amaguen?
La casa dels meus iaios
La casa on vaig néixer
No resta pejada, apenes records
En aquesta ciutat presa per polítics que avorreixen la meua llengua
Si pogués marxaria a l'exili
A prop del mar
I parlaria cada dia amb ell
De poesia, de paraules
D'amor, de desig, d'impossibles
I acaronaria peces de museu
De fina bellesa
De delicat cristall
De tot un poc
©️🌹Miró
@Michel Bourret, fotografia
25 de febrer 2025
24 de febrer 2025
El pes del temps
Sorprenent fermall de filigrana
Tancat sota pany de silenci
Navegue per aigües clares
Amb indiferència clave els peus al fons
L’arena m’excita els turmells
Salpe amb ells l’orgia d’aquell estiu primitiu
La petjada del seu cos tens sobre la sorra
L’escalfor dels nostres sexes a la deriva dels anys
El buit que deixa la caixa del rellotge
El buit dels oblits immediats
El buit dels genolls queixosos
El soroll dels malucs tibar
L’angoixa de voler i no voler
De voler i no voler
De volar i no poder
Llançar l'entusiasme a l’atzur
Melangiós absurd el temps
La pell, la bellesa...
Ancorar el pacte dels plaers callats
A la lava de l’avern
Amagada davall l’excusa de la nit
Romandré muda, sorda i cega
Sospirar no pagarà la pena
Plorar a ulls secs tampoc
Mirar cap a davant
Esglai d’avui
Desig de demà
No hi ha lament
©️🌹Miró
23 de febrer 2025
Barcarés
S’ha refet la calma al barcarés
Entre les barques juga el mar a endevinalles
Les onades arriben, besen i marxen
A les crestes clamen els versos
És així com em despulle
No necessite valor
No cal cobrir el que no agrada
L’ànima busca l’essència de la vida
Com onada que blanqueja al lluny
M’oferiré a la badia
Donaré a l’eternitat
La cartografia de la meua existència
©️🌹Miró
22 de febrer 2025
La imatge regalada
Un llenç a l'alba
Pintat amb amor clonat
Em treu els llençols de dissabte
Esquinça l'entretela malfeinera
Amb el sabor amarg del cafè
Amb el gust dolç de la melmelada
Amb el pa nostre de cada dia
Neix el poema d'agraïment
Decret en ànim sabatí
No cal descripció
El fanal il·lumina en projecció
La randa de la platja nostrada
Mentrementre el mar calm
Em deixa plena, em dic
《Visc en un tros de paradís
I sovint ni ho sé》
https://youtube.com/shorts/iw76__3P4Xc?si=85Y4_ClE123Qsvol
©️🌹Miró
©️del video, Helena Aguilar Miró
Platja Benicàssim, Eurosol
22-2-25
19 de febrer 2025
Encanteri d'amor
Primer pas, espavilar que es fa tard
Segon pas, oblidar el plaer dels llençols
Tercer pas, avivar l’enginy
Quart pas, desdejunar-se: café amb llet
Torrada de pa negre, mantega, melmelada austríaca
Cinquè pas, conjurar els ingredients
Oli, pernil, tomateta de fregar, all, ou dur, sal, pèsol fi
Sisè pas, abocar els ingredients a l’escenari brusent
Amb ànim i seguint l’ordre natural de la vida
Oli, all, pernil, tomateta de fregar, pèsol fi
Un polsim de mar després de tastar, si escau
Un ou dur per a acabar
©🌹 Miró
Epicuriana
El silenci és el més fort de tots els sorolls
Miles Davis
Quan arriba el moment de l'eclosió
Quan l'ansietat ronda com tul negre
Respira
Somriu
I calla
Sobretot, calla
Una boca tancada fa mal
A més no entren mosques
Quan sents la remor de la carcassa
Calla
Perquè un silenci és més poderós que un crit
©🌹 Miró
18 de febrer 2025
Oda al pèsol
Oh perla maragda del camp en rosada
Oh boleta d’esperança dorment en el ventre de la terra
Oh botó de primavera, brot tendre dels camps de l’horta
Oh mantellina de seda
Quan vindrà el sol ballaràs la brisa
Murmuraràs secrets al l’estiu vinent
Oh bala al caliu de la marjal
Compte amb els porcs senglars
Oh pèsol de metavers diminut,
orde verd
Saps bé del misteri de les collites
Davall l’influx de la Lluna
©🌹 Miró
La solitud de la mare
Econòmicament en el diari de compres
Afectivament en el diari conjugal
Maternalment en el diari de la padrina
Filialment mai, mai de la meua vida
L’amor que em regala quan m'acarona els cabells
Les mans pell fina sobre les meues
Traspua els anys de soledat domèstica
De les filles de la postguerra
Ahir, malgrat la demència, ahir
Em vaig adonar
La mare no se sap assoles
No té por a la foscor ni als llamps de les tempestes
M’estime la cort de la mare
El seguici de dones de companya
Del Castell de la Vellesa
A cent metres de la mar
Ministeri Soledat
Ministeri de la Soledat de
Japó des de 2021
Ministeri
de la Soledat de Regne Unit des de 2018
by IG EcoNews - 5 agost, 2024
Mentre ahir em pensava poeta
Avui em pense màscara
Tots la portem per a ocultar
La indefugible solitud de l’individu
Hi ha insomnis plens d’isolaments
Despertem de la inconsciència
Mirem el món des de la vora còsmica
L’ofec esdevé un esglai a les estrelles
No hi queda un altra, toca respirar
En mode quatre per quatre
©Rosa Miró
Em pense una mica poeta
Em pense una mica poeta i recorde els primers versos
Pretèrits en el temps adolescent
Escrits de nit davall el llum d’un espelma
En un quadern blau de mar
Bitàcola del meu sentir:
Voldria ser poeta, mes no sé fer poesia
Voldria ser gavina. Quina follia hom diria
Voldria volar molt alt però em tallen les ales
Voldria ser tantes coses
Ai de mi que remei no hi trobe!
Em pense una mica poeta
No poetessa
Poeta-poetae, de la primera
Com rosa-rosae, de la flor el nom
Em pense una mica poeta
Perquè veig arbres plorar
I infanteses de bonança
Perquè els versos pessiguen
Perquè el mar m’inunda de metàfores
I de cavallets sense ales
Sí, poeta tota la vida i no ho sabia
M'ho han dit els seus mots
©️🌹Miró
Subscriure's a:
Missatges (Atom)