La cuina de Teresa

 

La cuina de la Teresa
Una cuina trista, fosca, humida
Una antigalla

Acceptava resignada els avanços pràctics i els místics

Per alegrar la flor de l'aromer

Adornaven el taulell trastos vells

Trastos moderns, combinats

        Batedora americana aconseguida per punts a la gasolinera
        Barral a manera de setrill
        Saler disfressat de cuiner i un altre saler de pessic 
        Cistella de vímet esfilagarsat a bessar de llimes i taronges

                            —sempre fresques
        Gerra de vidre desgastat amb aigua diària de la font del Tossalot
 
En un racó, un microones que no sabia fer servir
A la paret penjat d'un clau rovellat un calendari santoral datat 

                            —de cites mèdiques i altres amb faltes d'ortografia

Quatre cadires coixes totes amb galetes de puntetes
Una taula abrigada amb estovalles d'hule a quadrets rojos i blancs
Un morter d’apotecaria d’eixos d'alabastre que el temps fa gris
Un sac de ganxet per al pa amb rosegons per al gos

Una nevera de gel convertida en armari de rebost
I una de moderna on trobaves ous

iogurts i llandetes de sardinetes en escabetx 
Una cuina de butà sense forn

Les finestres cobrien les vergonyes amb cortinetes de fil engroguides

                               —el llevant suau les feia dansar amb misteri
 
La cuina de la Teresa

Que trista, que vella, quina antigor 
Quina antigalla

Sobre la taula un dia boig vaig fer l’amor
Com en la pel·lícula, em va explicar

Alegre

Et trobe tant a faltar, Teresa

©🌹miró

Al cavaller imaginat

 

Al cavaller imaginat

 

La mare es mostra de perfil

Silueta reialme on sures pau i bon estar

No hi ha res igual que ompli de vida una vida

Bressol endins                                  cos de dona

 

La mare diu que li creix la panxa per segons

Jo t’imagine

Volta amunt, de costat, cap per avall

Badant boqueta, movent els dits

 

Parant oïda a la veu del teu pare

Als miols de gat que habita la casa

L'ambient anuncia

Que ja olora a vida

©🌹miró

Canto nascosto

 https://www.youtube.com/watch?v=rdAgj859VSY

Canto nascosto

Suaus com el pel d’un gat

S’acosten els teus dits, s’endinsen

Pel mig dels cabells d’aigua

                                    Al bescoll titil·len els calfreds

 

Mentre la respiració canta

Albades amb veu menuda

Què serà de mi quan no estigues?

                                    I si jo no estic, què serà de tu?

 

I si la vida ens diu prou un dia

Sobtadament? Potser sí, o no

No cal córrer

                                    El caramel endolceix el gust agre

 

No cal mossegar

Xuclem-lo parsimoniosament

Deixem el temps per als rellotges

                                    
                                     Com una cançó amagada

©🌹miró

Obivlion

Fantasies animades d'ahir

Presenten

Melangia d'un record inoblidable

Evocació rebosada de vera follia

En un moment vital

 

Què li passaria a Astor Piazzolla 

Per a composar aquesta peça meravellosa?

Mixtura de tango jazzístic-clàssic

Potser un lament d'un amor imaginat ballant

Enmig de la passió menjant-se a mossegades

La luxúria de ficció, les carícies irreals

La quimera inventada

 

Melangia d'un record inoblidable

O un desamor que de vegades  mata

©🌹miró

https://youtu.be/dF-IMQzd_Jo?si=_Di4bpUIEcS9vCfr

https://open.spotify.com/track/7BvwTEyEluTjgpTIldJMmp?si=58ee80aacfd24716

Com entrar en una realitat palesa?

 

Com eixir d’un enyorament?

Vas consumint el teu reservoir de memòria

Igual que la substància que donava color als teus cabells

Ara penses un com fot ser conscient d’aquest present

Com molesta el borinot de la falta d’atenció

Com destorba la mala traça dels vocables que no arriben a les cordes vocals:

paraules fàcils, noms propis, noms comuns, noms de pel·lícules, d’actrius, d’escriptores, poetes

El valuós mot es queda mut a poc a poc

 

I ara et preguntes un què vindrà després

Les cames parlen, els ossos comencen a ballar rock and roll

Els músculs protesten un quina humitat, redeu

I així s’embriaga l’amo amb les nostres vides

Com entrar en una realitat palesa?

Crec saber-ho

©🌹miró

Per encàrrec

Ningú m'ha besat a la boca com tu

Ni ho farà

Ningú m'ha mirat als ulls com tu

Ni ho farà

La vida

La vida no es compra per encàrrec

La vida no es factura ni en negre ni sense 

Impostos

Ara estic comprant un pollastre sense encàrrec

I només queden cuixes

El conill s'ha acabat

🌹©️rosa 

L'eremita

 

Eres l’eremita del tossal dels mots perduts

Eres el fruit d’una voluntat inquieta

Eres la manifestació de la mar nostrada

Eres l’eremita entre coves fondes i boscos feréstecs

 

Eres l’eremita dels avencs de paraules trencades

Eres el fruit del cabàs de crits i pors

Eres la manifestació del vent suau de llevant

Eres l’eremita entre amor i desamors

 

Eres l’eremita del passeig de vora platja

Eres, tal volta no ho saps, l’alegria i la vida

Eres la manifestació de l’empatia                           això fa mal

Eres l’eremita dels teus secrets nocturns

©🌹miró

Nessum dorma

Escoltant Nessum dorma em tremola el pensament i pensant pensant...

Em pessiga l’ansietat
La vellesa em va omplint de tocs
Manies ordenades, silencis conscients
Cuinar per a molts
No dormir quan toca

Escales de llibres, prestatges de llibres
Libres ordenats per perímetre cranial
Llibres per ací, llibres per enllà,
Llibres ociosos

L’elixir de la vida s’evapora a les nits
Ni amb més de tres de vides, llegiria
El pendent per llegir ben llegit

Em fa mal la por
Allà l’infinit balla amb l’infinit i
Ebri de matèria fosca
Com esquàlid gegantí, devora biblioteques celestes
Prestatgeries de pendents siderals, sales de lectura interestel·lars
Impremptes, premis planetaris, subratlladors tota mida

Em fan mal tots els tocs
Una ja no podrà llegir, la
infinita, freda, fosca, absurda eternitat
S'apoderarà del plaer de la lectura

©rosamiro

Casting, casting!

 

Atenció!

 

Casting, casting!

 

Es necessita un bon grup de figurants i extres per la pel·lícula:

 

Màrtirs, sacrificats, immolats

 

 

El perfil: persones mentideres, expertes en convertir assumptes personals en matèria d’estat, assumptes territorials en assumptes d’estat. Homes i dones als qui no els importe la pluja, el foc, les pandèmies, la vellesa, els pobres, els radio diagnòstics de mamelles. Sobretot especialistes en quimera, malvolença i insult.

 

Es compensarà: amb un vol interestel·lar a Mart, el planeta roig

 

Contacte: Sr. Astaroth, Duc de l’Avern

Pense, pense

Pense, pense...

Pense amb el poema de Bertold Brecht 'Contra la seducció'

M'he pres la gosadia de traduir-lo a la nostra llengua    

No us deixeu seduir: no hi ha cap retorn.

El dia és a les portes,

ja hi ha vent nocturn:

no vindrà cap altre matí.

No us deixeu enganyar

amb què la vida és poc.

Beveu-la a grans glops

perquè no en tindreu prou

quan haureu de perdre-la.

No us deixeu consolar.

El vostre temps no és molt.

El fang, als podrits.

La vida és el més gran:

Perdre-la és perdre tot

                                                                     -Bertold Brecht

El fang, als podrits

EL FANG, ALS PODRITS

EL FANG, A LES RATES

EL FANG, ALS PODRITS

EL FANG, ALS MENTIDERS

EL FANG, ALS PODRITS

EL FANG, ALS SENSE ÀNIMA

EL FANG, ALS PODRITS

EL FANG, ALS CANALLES

EL FANG, ALS PODRITS

EL FANG, ALS DOLENTS

EL FANG, ALS PODRITS

EL FANG, ALS INFAMES

EL FANG, ALS PODRITS

EL FANG, ALS POCAVERGONYA

EL FANG. ALS PODRITS

EL FANG, ALS COVARDS

EL FANG, ALS PODRITS

La vida és el més gran:

Perdre-la és perdre tot

🌹miró

Pitiüses

 

Quin blau turquí

Quina pau lleugera

Quin silenci d'onades 

Quina llum fugisera

Quina aigua pristina

Quin remans absolut

Quina natura divina

Qui pogués restar allà

Del cor mirant

A peu nu entre escumes

Dins la plaja serena

I compartir

Tants quiets moments

On l'ànima allibera l'ancla

Amb l'arganell no pot volar

Allà on la mar parla 

🌹miró

©️fotos d'Estel Aguilar

PANORÀMIX

 

Panoràmix

 

Tu amb Cohen, Leonard des del salt de la turca

Jo amb Roba, Bruta des del salt de la turca

—mira, avui, una mica més tard—

Diumenge tardoral 

 

Tu amb Cohen dominical

Jo amb Roba per planxar

Roba per guardar

Roba per rentar

Roba per eixugar

 

Tu, assegut escoltes lletres en anglés

Jo balle, balle, Dancing at the end of love

Mentre llance la roba amb arrebatament

Des del terrat al pati

Tu, des de la teua butaca crides

Baixa! Baixaaaaaaaaaaaaaaaaa!

Vermut

La suor m’entela els iris

A la boca un gust a ferro rovellat

I el Cohen avui em fot l’ànim

Avorrida busque una excusa

No trobe la cartera, ni les claus del seu jardí

 

Un aperitiu descansa en la península de la cuina

Un copó de Byrre immens

Quin foc sobtat

On és la copa fina i amatent

De cristall de Bohèmia treballat?

Les escopinyes no fan bon maridatge

Finalment trobe la cartera, les claus i fuig

Cap al la tenda del xinés de l’Avinguda de la Mar

 

Diumenge rar

Rosa Miró

A la teua prudència

Sent el pes de la meua mà

oberta a la butxaca

De sobte he entés el silenci

darrere els teus somnis.

I tan dolça és la certesa

que ens manté despert,

en la distància escollida,

el nostre desig sense por.

Sents la raó darrere

el meu cos a la butxaca

per seguir

als teus somnis.

Equilibri perfecte

🌹miró

La sala de la vellesa

A poc a poc se’n van

Les nostres mares cap a l’illa assolellada

Unes se’n porten amor, altres desencisos

I d’altres res

 

Rosa, la meua, s’emportarà el caminador

Allà no guarda ni les restes de la memòria

Allà no guarda ni clau de sa casa

Allà guarda engrunes de magdalena

 

Allà guarda trossets de galeta, dolços desembolicats

Caramels de llima i mel amb sucre

Tres caixetes plenes d’anells, braçalets

De quincalla, i collars de perla imitada

 

També guarda I l’essència de les meues mans

Perfumades de xocolata, cítric o dàtil

I la fortor de les meues abraçades

I el riure que li ocasiona veure’m fer la pallassa

 

Ara m’arrenque amb una jota, un twist

Ara amb el cant desafinat d’una ària de la Callas

Que per fer riure a les iaies se m’escapa del coll

I sura pel saló de la vellesa

 

Ella diu als altres un és la meua filla

I els ulls li canten

I els meus em ploren

I les ganes de dansar un vals s’esmunyen

 

 

Rosa Miró

Reflexions sobre l'amor

 

 

L’amor és una presó invisible on la llibertat compleix condemna

L’enamorament és un estat d’alienació mental transitòria de durada curta la majoria dels casos

L’enamorament és una habitació desordenada, una prestatgeria arrebossada de llibres, un estany ple de cignes

Lletania,

Amor tòxic

Amor dependent

Amor líquid amor fràgil

Amor que no és amor

Amor de penitent

 

Cal tenir crèdit d’amor per al temps del desamor

 

Que bonic és l’amor

Que bonic en primavera

Que bonica bogeria

L’amor que ens accelera

                                                                                                          Rosa Miró

 

Dona’m verí que vull morir

Dona’m verí

Que prefereix la mort que viure amb tu

Dona’m verí

                                                                                                          Los Chunguitos

 

L’amor és una amistat amb moments eròtics. Aquesta societat ens dona facilitats per a fer l’amor però no per a enamorar-nos.

                                                                                                          Antonio Gala

El concepte “amor líquid” va ser designat pel sociòleg Zygmunt Bauman. L'amor líquid fa referència a la superficialitat de les relacions sentimentals i la fragilitat de les arrels emocionals que tendim a establir.

Fase noREM estats un i dos

 

Dormir

No dormir

Cauré al buit

Pujar, baixar

Obrir, tancar

Esperar

Rendir-se

Reiure's

Dormir

Sommiar

Tal volta estimar

Mòbil per ací

Xarxes per enllà

Em dorm

Et dorms

Obrim els cors a la por

Surem i és quan aleshores veiem la no existència

I és quan aleshores saltem a la fase REM

🌹miró

Dia de vi i pluges

Penes, alegries

La vida és un bolero

De vegades una punyada al cor

D'altres una caricia lleugera

un bes tendre al clatell

Rius, plores... 

De vegades la vida és simplement

Una copa de vi davall la pluja que no cessa

🌧☔️🌫

🌹miró

Pensant

Pense, pense que ja no tenim edat de preguntar

Pense, pense...

Quan vam començar a treballar teníem tota la vida al davant

Avui, en arribar al darrer replanell laboral 

tenim tota la vida la vida al darrere

I pensant, pensant m'ha entrat fam

🌹miró

Els últims grills

Dimarts 7/10/25

Cric que ha mort el grill

L'ascensorista ha acabat amb ell

El grill ha mort de por

Dimecres 8/10/25

Encara canta el grill

Ha perdut la por

El tècnic la feina ha acabat

Canta, canta, canta

Cric-cric, cric-cric

Al fossat obscur

De l'ascensor

Repica el cric

L'últim grill d'un rar estiu

©️🌹miró

Dolor fosc, ciutat mare

Dolor fosc, ciutat mare

De vegades plore 

Atrapada per un dolor fosc

Que vaga pels passadissos

Tortuosos del pensament

Hi ha dies que aterrida

Camine revestida de solitud

Pels carrers de la ciutat mare

Avui convertida en la veu del seu amo

🌹Miró