https://www.youtube.com/watch?v=9Pki_-08xL0&list=RD9Pki_-08xL0&start_radio=1
Ahir va fer deu anys que l’almanac se la va endur
Amb l’ànima en calma i el cor i el cap fet malbé
Jo la recorde mans de perruquera
Mans de modista cosint amb gust
Bordant Magdalenes en primavera
Pintant ceràmica antiga
Amb colors que mai s’esborren
Ni amb la pols dels camins
Ella deia que el temps passa, però les obres queden
Ella deia tantes coses, llesta i presta
La padrina decidida, com el vent al mar
A mi m’estimava sense preguntar
Ahir va fer deu anys, i encara em parla
En cada fil, en cada gest que em neix
Sense pensar,
com si ella estigués dins meu
Cosida a l’ànima.
Un dia, l’olla exprés li va fer mal
En un braç cremat, però va callar
Un altre el gat de tela va ser real
El capellà el beneí als tres tombs
De Sant Antoni, era vital
Perdia diners cada dos per tres, va perdre l'orientació
Va perdre el somriure que em guiava a mi
Va perdre el seny en un calaix
Que omplia de muscleres de vestits secrets
Com pistes d’un cervell, ratllades com vinil
Fins que l’Alzheimer la va cridar
A les tres de la matinada, sense avisar
Hui, veig la padrina en cada gest
En cada record que el meu cor gaudeix
20 d’agost de 2015 - 19 d’agost de 2025
🌹miró
