L'estima és un llistat de moments
Sovint recordats amb àlbums digitals
Amb fotografies clàssiques
Amb retalls de periòdics en paper
De vegades omplin de nostàlgia
D'altres ofereixen vitamines de natura morta
Bodegons d'amistat amb amanides fresques
Lliures de fitosanitaris
Les poetes agraïm el gest amic
Cuinant versos d'hortalisses tendres
Que regala l'estima amiga
De sobretaula de diumenges
©Rosa Miró
Festejant el 30 de juny i el 7 de juliol
A Fina i Pep
13 de juliol de 2025
Pense en el foc d'aquests dies
Es crema l'aire però no el sofriment
S'incendia la muntanya però no la llar del monstre
Abrusa la terra, el bosc, el camp, però no calla la guerra
L'avern mai va tancar les portes que entreobertes prediuen quan s'obriran del tot
No deu de faltar molt. Uns pobles se socarraran, altres s'ofegaran
Només la maldat sobreviurà amagada en els búnquers prestos de luxe
Mentre la bondat bollirà al costat de les foses de la inocència i
De la por llançada des dels vaixells de paper
El Mediterrani vomita destins desfets a voreta mar
Mentre jo plore impotent
Què faig?
Què fem?
"Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar, on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran."
Ausiàs March
©️🌹miró
Com m’agradaria paredar versos
Entre línies, mots i besos
Com m’agradaria tenir-te i no tenir-te
Així el patiment seria i no seria a estones
Entre el cor i la bogeria
Si fos capaç de paredar una tanca
Entre la ment i el desig
Si sabés com dir-li al temps que em queda per viure
Vine, vaig, anem, tornem!
Si estigués habilitada per tapiar
L'ombra dels rellotges amb maons de paper
Gaudiria les sensacions més dolces
Plantaria cara al metavers [1]que m’ha ferit de mort
Lentament, a poc a poc
S'allunya la vida del poema
11 de juliol de 2025
©🌹miró
Cap retall de llençol trencat fa entendre
Que hi ha hagut hivern
Em rep la pluja, em renta els ulls
El cor, les sabates, el cotxe
Xarre amb ella davall la teulada
Del pati de la casa de l'amic
Any rere any per Sant Joan
I jo tan contenta
Respire la cantadissa dels ocells
La brisa de les valls
A dalt a l'altiplà
A més de mil dos-cents metres
Sobre el nivell del meu mar
Esperant El Petit Tren Groc
©️🌹😎
La solitud, el silenci del blat a l'estiu
L'arbre que mor de dolor sense fulles
L'estimat company de vida aliè a la tristesa
I tu, jo, absorta per la bellesa
Captures l'aquarel·la d'un instant
Ja perdut en l'ahir
Avui tu, jo, pintes
El llenç a la teua manera
Pinzellades de paraula
Tocs de mot intensos o aigualits
Obres la pantalla amb polze i index
Al final de la sendera ell,
Amb les sues cabories
Dins del silenci del prat
©️🌹😎
Camí d'Er a Llívia
5 de juliol de 2025
A dos dies de Sant Fermí
Hi ha edatisme en la poesia?
I jo que em pensava que era veu universal
I en l'assaig, i en la novel·la, i en el cinema, i en la pintura, i en la música, i en el teatre, i en qualsevol art també hi ha edatisme?
I jo que clame i em desfaig en versos pel Poble Palestí, als meus anys!
Ai vosaltres, joves, la vida també
Se us passarà com un bufit
Però no les ganes de viure en vers, de plorar en vers, de denunciar en vers,
D'estimar, d'amar en vers
©️🌹😎
Camí de Llívia, un alt en el trajecte
Foto de la web
3 de juliol de 2025
No podem tolerar que un dimoni de la llista del terror acabe amb la infantesa d'un poble
Amb les mans farem barricades
Amb les veus simfonies de Pau
Amb la paraula ciutats i pobles i estats
Escamparem l'amor com el silenci que sura per aquest poble de La Cerdanya
Rmiró
Er, 3 de juliol de 2025
©️Rosa Miró de les fotografies
Part d'un llenç exposat al Museu Thyssen-Bornemisza - Madrid
Entrada al poble d'Er, La Cerdanya