Envellits, endreçats, llegits, rellegits, cremats, estimats, incunables
Llibres esperant la mà lectora
La carícia ràpida, la reflexió
L'aventura perfecta, la personal
La interpretació imperfecta
La compra, la donació
Llibres de paper
Nostalgia
©️🌹miró
Lió, 8 d'agost 2025
Fotografies de Torí a la vesprada, 7 d'agost de 2025
Un terratrèmol a l'habitació del costat
Interromp el descans obligat pel desgast
Dels peus sobre les avingudes de Torí
Sobre estàncies de bellesa de museu
Un terratrèmol sonat: colps, colps
Colps silents del llit a terra
Del capçal al mur
El mastodont ha envestit l'envà
L'escolta obligada ha redactat cels i focs
Així, desvetllat el sentit, compte els
Esbufecs tranquils d'ell
Mentre intente donar-me pau
Reparar-me per a quilòmetres fins al vol
Que em tornarà al caliu humil de la cuina
De la biblioteca senzilla on records i fotos
Escriuran versos de dies d'estiu viatger
©️🌹miró
Torí, 7 d'agost de 2025
Cal assecar-se les llàgrimes
Seguir pel caminoi del destí
Gaudir de les vacances malgrat
Hospitals i urgències
Preparant unes paraules
A la metgesa de torn que arribarà
A les dues
Amb l'ajuda d'un poc del francés que sé
Amb l'ajuda del traductor
Escric i se me passa el temps de vacances
En les urgències d'un hospital francés de vacances
En un dissabte de vacances d'un més de vacances
Mentre estic de vacances
O això pense
I pensant, pensant
Se me'n va la malencònia pels passadisos
De l'hospital de Sallenches
Mentre ell, cap cot, intenta una cabotadeta
Mentre jo, cap cot, llegisc al Pedrolo
A la saleta d'espera del petit poble francés de vacances
🌹(c) miró
Sallanches, 2 d'agost de 2025
L'aigua és tan pura
Que després de la pluja
De cada dia no li cal olis a la pell
Et passes delicadament i lenta
La mà per qualsevol trosset de tu
I, malgrat tot, sembles de vellut.
Sallanches, 1 d'agost de 2025
rmp
En vacaciones, “Santillana”
¿Qué es eso?
En mi vida he leído un libro
Eso es que cojes un libro y te vas
Cojes un libro y te sientas a leer
Cojes prestado el libro y el año que viene lo devuelves
Cojes el libro y huyes
Cojes uno y dejas uno
Pasas de largo, ni te paras
Sapientia Sola Liberta Est
©Rosa Miró
Fotografia Rosa Miró
La Tour de Carol
El Castell de Querol
La Cerdanya
Juliol 2025
Allà a l’altiplà cerdà
Plovia aigua misericòrdia
Ens vam mullar fins la melsa
De sobte la pluja va aparcar la força
I abaixà el to, amablement callant
Allà a l'alta muntanya
Mentre el segon reguitzell de nuvolades venia
Tambors celestials celebraven llunyans
La tornada dels ruixats
Rellent muntanyenc que suavitza la pell
Ben alt ni un gram de neu
Una minsa llengua
A l’abric de dos carenes
Semblava una glacera en coma
Ja no fa el temps d’abans
©Rosa Miró
Camí d’Er a Llívia
Trista melangia dels dies del futur passats
Tot no és publicable
Acaba el que encetes
Efecte Zeigarnik
Ma mare no va anar perquè plovia
Tractat dels Pirineus 1659, terres catalanes passen als francesos, menys Llívia, per error en la redacció del repartiment
La Camarga
Historia de un escritor maldito
El fet que aprecien allò que fem sense adonar-nos fa que l’intercanvi que es rep siga major
Els sentiments en la literatura són molt importants
La xiqueta que he segut, els records reconstruïts sense maletes
La gent recorda espais singulars: escola, església, bar, hotel
No hi ha llum davall la neu
Atac de pànic, ansietat
Enyore la quietud de les abadies
El silenci dels claustres
Músiques llunyanes, xip-xap, xips i xaps aigua de l’estany sense braços
Com estranye els camps llaurats en un besamà al cel
Que madura les maduixes
de Plougastel-Daouglas
Mentre l’espantaocells giravolta
divertit
Riu silent al visitant en vambes i
encuriosit
18 de juliol de 2025
©Rosamiró
Fotos 2012
Mentre canta la merla
Mentre escolte la merla
Mentre salude la merla
Mentre els narius agraeixen el café
Mentre llegesc els versos d'anit
Note a l’espatlla la tovallola humida
Que m'ha tret l’aigua pura del Puigmal
M’alce sobtadament
Baixe al pati de la casa de l'amic sobtadament
Trec el tempir del filferro rovellat
Estenc el rus i en alçar els braços
Per fixar-lo al vent amb agulles de fusta
Imagine el meu estimat darrere meu
Agafant-me els pits sobtadament
En la carícia recorde sobtadament
Del poeta els versos a la Isabel
Quan ella al terrat estenia
I la passió s’encenia
A rebolcons pels camps de blat
Se me’n va la imaginació
La merla em xiula una cançoneta
Jo li conteste un ai qui pogués
Sobtadament me la mire
Ella canta, ella me mira
Després, sobtadament arrenca el vol
El pati de la casa del meu amic a Er
La Cerdanya-Catalunya Nord
https://ca.wikipedia.org/wiki/Comarques_de_la_Catalunya_del_Nord
Juliol 2025
©Rosa Miró
Maletes, maleta, grans, menuda
Trajectes. Viatges. Ingressos, trasllats
El meu cervell les observa sempre atent
Tot seguit, es tova, se’n va per les conrades
Amagades de l’hipocamp
I entre caminois guarnits de neurones
Entre sensacions estranyes
Fa i desfà maletes
Cada maleta un personatge, un conte,
Un no sé què d’estrany
Passat de rosca, passat de segle
Cada maleta un temps sentit en el pols dels canells
Cada maleta un relat misteriós
L’escric, el cree, me’l mire
Cada maleta un engany
Estranyada, aquella jo
Escriu a les palpentes
Cada maleta
Vida passada, vida viscuda
Plaer, passió, desencís
Cada maleta amaga capítols d’un llibre no editat
Un manuscrit que ningú llegirà
Una edició espectral, especialment fantasmagòrica
Cada maleta un passat que afecta la visió
Que afecta estovant-me el cervell la meua
L’ànima, el meu jo
Cada maleta un llenç a l’aquarel·la
I no saps lector que jo en tenia una
Una on guardava col·lecció de flascons
De perfum francés
Versos a l’essència de Rosa
Fotografies innocents
Estampetes de comunions i romanços
Aquella maleta va desaparèixer
De la casa dels crits
I de la meua infantesa
Aquella maleta la seguesc buscant
Pels mercats dels encants
Antiquaris d’ací, d’allà
Pels museus del transport
Entre vies
I estacions de no retorn
©Rosa Miró
A l’hora del pati les cigales canten hard rock
L'estima és un llistat de moments
Sovint recordats per àlbums digitals
Per fotografies clàssiques
Per retalls de periòdics en paper
De vegades omplin de nostàlgia
D'altres ofereixen vitamines de natura morta
Bodegons d'amistat de verdures fresques
Lliures de fito i de sanitaris
Les poetes agraïm el gest amic
Cuinant versos amb les hortalisses tendres
Que regala l'estima amiga
A l'hora del vermut
©Rosa Miró
Festejant el 30 de juny i el 7 de juliol
A Fina i Pep
13 de juliol de 2025
Pense en el foc d'aquests dies
Es crema l'aire però no el sofriment
S'incendia la muntanya però no la llar del monstre
Abrusa la terra, el bosc, el camp, però no calla la guerra
L'avern mai va tancar les portes que entreobertes prediuen quan s'obriran del tot
No deu de faltar molt. Uns pobles se socarraran, altres s'ofegaran
Només la maldat sobreviurà amagada en els búnquers prestos de luxe
Mentre la bondat bollirà al costat de les foses de la inocència i
De la por llançada des dels vaixells de paper
El Mediterrani vomita destins desfets a voreta mar
Mentre jo plore impotent
Què faig?
Què fem?
"Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar, on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran."
Ausiàs March
©️🌹miró
Com m’agradaria paredar versos
Entre línies, mots i besos
Com m’agradaria tenir-te i no tenir-te
Així el patiment seria i no seria a estones
Entre el cor i la bogeria
Si fos capaç de paredar una tanca
Entre la ment i el desig
Si sabés com dir-li al temps que em queda per viure
Vine, vaig, anem, tornem!
Si estigués habilitada per tapiar
L'ombra dels rellotges amb maons de paper
Gaudiria les sensacions més dolces
Plantaria cara al metavers [1]que m’ha ferit de mort
Lentament, a poc a poc
S'allunya la vida del poema
11 de juliol de 2025
©🌹miró
Cap retall de llençol trencat fa entendre
Que hi ha hagut hivern
Em rep la pluja, em renta els ulls
El cor, les sabates, el cotxe
Xarre amb ella davall la teulada
Del pati de la casa de l'amic
Any rere any per Sant Joan
I jo tan contenta
Respire la cantadissa dels ocells
La brisa de les valls
A dalt a l'altiplà
A més de mil dos-cents metres
Sobre el nivell del meu mar
Esperant El Petit Tren Groc
©️🌹😎
La solitud, el silenci del blat a l'estiu
L'arbre que mor de dolor sense fulles
L'estimat company de vida aliè a la tristesa
I tu, jo, absorta per la bellesa
Captures l'aquarel·la d'un instant
Ja perdut en l'ahir
Avui tu, jo, pintes
El llenç a la teua manera
Pinzellades de paraula
Tocs de mot intensos o aigualits
Obres la pantalla amb polze i index
Al final de la sendera ell,
Amb les sues cabories
Dins del silenci del prat
©️🌹😎
Camí d'Er a Llívia
5 de juliol de 2025
A dos dies de Sant Fermí
Hi ha edatisme en la poesia?
I jo que em pensava que era veu universal
I en l'assaig, i en la novel·la, i en el cinema, i en la pintura, i en la música, i en el teatre, i en qualsevol art també hi ha edatisme?
I jo que clame i em desfaig en versos pel Poble Palestí, als meus anys!
Ai vosaltres, joves, la vida també
Se us passarà com un bufit
Però no les ganes de viure en vers, de plorar en vers, de denunciar en vers,
D'estimar, d'amar en vers
©️🌹😎
Camí de Llívia, un alt en el trajecte
Foto de la web
3 de juliol de 2025
No podem tolerar que un dimoni de la llista del terror acabe amb la infantesa d'un poble
Amb les mans farem barricades
Amb les veus simfonies de Pau
Amb la paraula ciutats i pobles i estats
Escamparem l'amor com el silenci que sura per aquest poble de La Cerdanya
Rmiró
Er, 3 de juliol de 2025
©️Rosa Miró de les fotografies
Part d'un llenç exposat al Museu Thyssen-Bornemisza - Madrid
Entrada al poble d'Er, La Cerdanya
Hui,
mire enrere vint-i-sis anys
Tres
hores i cinquanta minuts
Hui, enrere, vaig deixar-me obrir fins
Al
bressol més íntim d’una dona
Per
tercera vegada
Les
mans d’aquelles dues àngeles
Et
van portar a la vida
Et
van fer plorar
La
meua nina, la meua nimfa
Tan
perfecta
Una
olor a vida nova
La
més exquisida de les flaires
Així, hui recorde aquells
Bells vells instants
I és així, de cop que el temps s'evapora
I és així, de cop
Que has esdevingut una infermera convençuda
I és així de cop, que has estat l'àngel de la guarda
En
dos moments del darrer divendres
Del
més que celebrem la teua vida
Gràcies
Helena Júlia
Així
et vam posar per nom
Nom
de dues dones fortes
Valentes,
vitals, guerreres
Lluitadores,
com tu
Per molts anys, vida meua!
Rosa Miró
La
mare que et va parir
Castelló
de la Plana, 30 de juny de 2025
La barraqueta de sorra
Davall una lluna meló d’Alger
Corren els cambrers
Suen les cambreres
Barraquetes d’aroma a refregit
Torrada a la planxa
La cuinera cuina per a tu
Per a mi, per vosaltres
Pelegrins de Sant Sol
Visca l’estiu, visca!
Visca l’ "eau de perfum" a suor, visca!
Visca el plat que ha caigut a terra
I el cambreret inexpert tremolant de por
No m’agrada l’estiu, ni la suor, ni la calor
Ni els olors a refregit
Ni el roig d’una pell memòria ferida
Ja us ho recordarà, gambes, que sembleu
Gambes de marisc d’estiu
Clòtxines i escopinyes en conserva
rm🌹
Una vesprada nit de dissabte després de tornar de la tenda que porta una i una k una e i una a