16 d’abril 2025

Mis Dior


Quasi sempre estrenava mitges ma mare

El meu pare va ser comercial de la firma Dior, ma mare lluïa les mostres de temporada passada

Jo em perfumava amb essència de Mis Dior amb delicadesa una goteta darrere de cada orella

El pare obsequiava amb mostres de perfum que la firma regalava als encarregats de fer comandes de botiga

Rèpliques, belles miniatures, flasquets en forma de gerro per a roses de pitiminí o

En forma de llàgrima pel preu de venda al públic

Prem els ulls, veig mon pare introduir les cuidades mans sense durícies a la seda, lycra o escuma de luxe estirant el producte sobre el puny

Mitges amb costura, pantis, per a portar lliga calces

De vegades recorde temporades on la mare portava les calces sargides com cicatrius o esgarrades o plenes de curses.

El riure, el llant

El passat es fa present

I hom no voldría recordar


©️🌹miró

11 d’abril 2025

El meu Ausiàs March

De Llir entre cards


9 [39]. Qui no és trist, de mos dictats no cur



     E, la raó que en tal dolor m'empeny,

8   amor ho sap, qui n'és causa estada.


     Alguna part, e molta, és trobada

     de gran delit en la pensa del trist

     e, si les gents ad gran dolor m'han vist,

     de gran delit ma arma fon companyada.

     Quan simplament amor en mi habita,

     tal delit sent que no em cuit ser al món

     e, com sos fets vull veure de pregon,

16  mescladament ad dolor me delita





Ai, de mi que no m'entenc 



Sense més ni més

Em pose de mala castanya

L’ametlla líquida i dolça amb café del més pur aràbic

Es fa agra en apropar la fitxa

De fitxar en l’espieta de presència

 

Sense més ni més

M’escaparia al meu dic de pau

Allà, venen, pessiguen, se’n van, tornen

Amb l’esguard que les mira

Amb els peus nus que les senten

Em falta vitamina D

Quan el cor reflexiona

Sobre l’amor, des de l’amor, amb l’amor

Sense amor. Escala d’amor. Tipologia d’amor

Amor

 

 

©Rosa Miró

 







10 d’abril 2025

Esperar

A qui he d'esperar? 

Què he d'esperar?

Per què espere tant?

Esperar què?

Esperar

Esperar-nos

Espera'm

T'esperaré al port

A poqueta nit

Quan les sirenes van a dormir

I els senyors del mar somien amb elles


©️🌹miró

09 d’abril 2025

Avui he creuat el campus


Avui he creuat el campus d'oest a est

Avui he vist el pas de les estacions, del temps de la vida, dels companys, dels llibres i dels apunts, a font lent

Avui he  recordat la primera pedra amb el  protocol reial amb la llista de confirmacions, amb la policia amagada en llocs estratègics.

La càpsula del temp amb les monedes dels noranta i premsa i m'ha agafat una angoixa indescriptible

 I, sense menys, m'he posat a plorar

Com ha passat la vida

Avui he iniciat el meu compte enrere laboral

Tinc por, em fa por, vindrà la por

Ens passem la vida reajustant-nos 

I quan aconseguim un reinici acceptable

Arriba el que escull un tros del tot

I ens fa tornar a encetar un capítol nou

Potser del mig, del final o d'un nou principi


©️🌹Miró

08 d’abril 2025

La lluna i la recta bogeria dels amos



Ai, si pogués
Ai, alçar el vol cap a la recta que assenyala la lluna cap a la punta de la pau
Ric i plore,  m'adorm amb la mitja lluna somiant 
La pau de la infantesa i el genocidi repetit pels morts que van morir i els morts vius que maten La xicalla innocent que avui li tocaria riure
Però els monstres de la guerra manten sense pietat
Avui comprenc moltes coses de la pau i de la guerra
De l'amor i de la passió
I de l'odi i del mal
I de la guerra
I de la guerra
I de la guerra
I de la guerra
I de la guerra


G                  
  U
    E
      R
        R
          A  


Sempre la mateixa
Sols canvia de segle i de lloc

©️🌹😎


07 d’abril 2025

8 d'abril de 1990

Volia dansar clàssica

Volia obrir una llibreria

Volia ser professora de francés

Volia ser infermera i corredora 

de  ral·lis i vaig ser secretària

mare, filla, taxista, cuinera, conta contes, lleva pors, aficionada a la pediatria, a la geriatria

Quan va morir el meu pare volia obrir un calaix però me'l van amagar, no sabien on estava

El meu passst, els meus records els van llançar al camió de les escombraries


Demà la meva filla dos de tres fa anys, trenta-cinc anys

La nena venia asseguda i no va voler donar-se la volta, tantes vegades que la donaria en natació sincronitzada i jo fa trenta-cinc anys a la porta del quiròfan esperant acaronar-la

Vaig parir pel melic, obertura en canal, una estrella valenta, erudita i divertida.  Quan ve a casa el seu passat l'està sempre esperant escampat per les estances on un dia va créixer i va imitar les meves lectures, les meves fantasies i les meves històries.  Poques vegades m'ha vist plorar.  Per molts anys filla del meu voler


@🌹miró

Inventari de trajectes – Trajecte 17


Fa dies que pressentia la tarongina

I en el meu enyor, diries que l’ensumava

Que s'escampada per marjals i camins d’alqueria

A la claror del llaurador matiner

D’espardenya i de llegona

De reguer que inundarà l'horta

 

Quan el cos renúncia als efectes de la cafeïna

Quan corre el marca presència

Quan ni temps tens de fer un café de calcetí

Una fa coses estranyes

Us confesse

He parat al costat d’un camp de tarongers

Exultant i desbordat de floretes tendres, fràgils com la meua mare

He baixat de la calessa mòbil a la mà

Llums de posició, alerta als porcs senglars

He vençut qualsevol por

Olorant la flor més dolça de primavera

Les mans han pres un pom que

Irresistiblement em suplicava el meu amor

Alliberades del reixat

Han perfumat el carro, la burra i l’amo, i

El despatx que com deia Gloria Fuertes

la oficina me deja casi muerta

 

7 d’abril de 2025

I demà serem a 8 d’abril


©de les fotos i del text Rosa Miró

















04 d’abril 2025

Em lliuraré a la ronsa de la barca

Deixaré passar el temps

Em lliuraré a la ronsa de la barca

Sense ànsies, ni pesars, ni laments

Ni remordiments, ni queixes, ni esperances

Arribada la partida em duré les deixalles

Les alegries, els meus aquells, els meus d'allò altres

Que volia ser i no vaig arribar

I després del meu no ser

En passar els anys quedaré com un estel-secretària

Encendre la llum de les vostres nits

No donaré de baixa el comptador

La meva herència serà el llegat dels meus llibres de paper i alguna cartilla amb què vaig aprendre a llegir

I algun quadern de cal·ligrafia

Vosaltres verseu-me a l'alba

Notareu la meva presència en les estrofes

Al vent, en les aus nocturnes

I en les gotes de la pluja


©️🌹😎

03 d’abril 2025

Bon dia València - - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa

     Bon dia València!  


 València els esperava

Plena d’olors de tarongina

de mar

de traques i mascletades


València de jocs florals

de fires de juliols

d’horta i d’aiguamolls

D’arròs


València

amenaçada pel riu

Art pertot arreu

Arquitectura

Novel·la

Música

Pintura

Teatre


València

pendent del Túria

dels bous i de les processons

de coronacions i manifestacions


València rica

València burgesa

València gremial

Artesanal



©Rosa Miró


Adéu Barcelona- - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa

 Adéu Barcelona


Adéu Barcelona

Adéu Margarida, adéu Josep

Cap on tireu?

Cap a València

I tu

Jo em quedo aquí

Al costat del port i de la mar.


Barcelona cuida’t.

Vosaltres també, macos

Ha estat un plaer conèixer-vos,

Tres anys són uns quants

A nosaltres també

No t’oblidarem, Barcelona

Cuida’t molt i progressa

Tens valors per a continuar creixent

Treballadora

Capdavantera

Matinera

Progressista

Emprenedora

Lluitadora


T’estimes allò que és teu

No deixes que t’ho prenguen mai

Adéu

Adéu



L'amor - - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa

L’amor


Bona tarda

Bona tarda

Com et dius?

Jo?

Jo em dic Margarida

I tu?

Jo em dic Josep

Sóc de València i tu?

Jo d’Argujillo, un poblet de Zamora

Tinc cosins a València


Què fa una noia com tu ací a Barcelona?

Servir. I tu?

Estic aprenent un ofici

Sóc quasi barber


Quan lliures?

Dissabte vinent.

Ens veurem?

Ens veurem


I l’amor

Ja està

I l’amor

Agitada i tremolosa

ànima

Trastorn interior

On?

Al cor, al pit, al cap

Lleugeresa de cames

Confusió temporal

Ahir

Avui

Demà

S’acabarà?


I l’amor

Ja està

Ells dos

Tots sols

Ulls negres

Negres com l’ avinent


Apassionats,

encisats

ardents

fogosos

Sense por

esbojarrats

inflamats

enamorats

a ciutat


Trenta dos-dissabtes

Dos diumenges

Dues-centes promeses

Vint-i-tres somnis

 


©Rosa Miró

La Paloma - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa

 La Paloma


Revetlla de Sant Joan

Margarida, les amigues

Canvien els uniformes de minyones

De randes i blondes emmidonades

Per delirants vestits curts i atrevits

De flocs temptadors


Meravellosos cossos

Que es lliuren de la cotilla

Canvien els monyos

Per marcades ones de laca

Es carreguen de maquillatge

De llargs collars de perles

«Si ma mare em veiés»


I marxen cap a La Paloma

La gran sala de ball modernista

Reformada, del l’estret carrer del Tigre

La música esbojarrada

Les convida a entrar


Margarida

Al bell mig de la gran sala

Boca oberta mirada cap el sostre


La majestuosa aranya de vidre

Penja seductorament

Els colors maquillen el rostre de la jove


Llotges de vellut roig

Relleus amb nimfes daurades

Garlandes!

Quina sala de ball captivadora


Apa, noies, sona xarleston!

Ballem!

Bevem!

Fumem!

Vivim!


©Rosa Miró


La Mikado - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa



La Mikado xiula i llança espurnes a contravent.

Segura, negra i altiva, mentre li posen carbó.

Panxa plena, fartanera, orgullosa escuraplats.

De vegades, sembla una oca,

D’altres, una cabra folla.


Alerta!, les regnes esgarrapen els carrils amb fúria,

les vies criden, el tren s’atura.

Dues pedrotes han infartat el cor de la Mikado.

Xiulets, puntades, passos marcials,

La fiscalia olora com el musell d’un gos.


Cupons, cartilles, racionaments.

Tinta de fam i de por.


©Rosa Miró

Ella - Margarita - Del poemari inèdit L'esguard de Teresa


Ella

Pels carrers de Gràcia amunt

Pels carrers de Gràcia avall

Voluptuosa

Jove

Descarada

Valenta



Ella

Pel mercat

Cistell al braç

Fa la compra dels senyors

Queviures per als seus amos


Ella

Pels passadissos del principal

Bugadera

Minyona

Planxadora

Cuinera

Confident

Forçada amant



©Rosa Miró


02 d’abril 2025

Al remat, vaig escampar poemes

 

Al remat, vaig escampar poemes

Per l'asfalt de la soferta Barcelona

Vaig pujar al turó dels búnquers

I al lluny, la torre de Sant Sebastià

Em va saludar i em va recordar 

El vertigen de ma mare

 

Vaig enviar un sospir al vent

Fins a l’andròmina de principi de segle

Que et porta pel cel i creua el port fins a Montjuic

 

Vaig enviar un bes a l’aire 

El bes va anar al damunt de les xemeneies de Badalona

Un altre petó cap al Tibidabo i un altre cap a Collserola

 

Després vaig pensar amb records meravellosos

Passats en el temps, en la joventut, en mi

Vaig acabant plorant

 

Per a més cap cap a terra, ell em va dir

«quina putada envellir amb tant per viure encara...»

El cor em va colpejar la carn

El meu batec es va escapolir fins a la Plaça de Sant Felip Neri

Els meus peus cap a el Parc Güell

I vaig recuperar el somriure

Malgrat les cues dels visitants de les mil llengües

 

©Rosa Miró

 

A Barcelona, març 2025