22 d’octubre 2024

 

Allegro aperto in itinere





Oboe Concerto in C major K 314





Com un llenç de perpendiculars i paral·leles
El cel a nou dies de novembre
Com una pintura impressionista
A Les Agulles, volcà mediterrani
Bufa un núvol com fum als cims
Com dues gallines de corral
La garsa negra i la garseta blanca
Sortegen a crits la vida d’un samaruc
La sèquia assecada, el Camí Fondo
De flaires rebutjables, sentors per a un adob
Onze gegants que un dia s’encendran
Tres cavalls i una burra catalana
Aboquen les orelles per les finestretes de sa casa
L’home astronauta els camps de bleda
Enciam i col perfuma amb No. 5 Insecticida de Lux
I el Mozart, mentrestant, m’alegra l’apertura
Del penúltim dimarts d’un octubre que s’esmuny
Mentre vaig a la feina repassant imatges
Pregant a la memòria immediata un record que no un oblit
Per escriure aquest versos
Tan de matí-mañana (que deia la padrina)
I també els ebrencs
La culpa de tot plegat
La culpa d’aquests versos
El disc doble The Romantic oboè que vaig trobar anit
Avui toca clàssica, ja n’estic farta de jazz
©Rosa Miró

Castelló de la Plana, 22 d’octubre de 2024
Pel Camí Fondo a la feina




Allegro aperto in itinere
Oboe Concerto in C mayor K 314
Como un lienzo de perpendiculares y paralelas
El cielo a nueve días de noviembre
Como una pintura impresionista
En Les Agulles, volcán mediterráneo
Sopla una nube como humo en las cimas
Como dos gallinas de corral
La urraca negra y la garza blanca
Sortean a gritos la vida de un samarugo
La acequia seca, el Camí Fondo
De aromas desechables, sentores para un abono
Once gigantes que un día se encenderán
Tres caballos y una burra catalana
Asoman las orejillas por las ventanillas de su casita
El hombre astronauta los campos de acelgas
Lechugas y coles perfuma con No. 5 Insecticida de Lux
Y el Mozart, mientras, me alegra la apertura
Del penúltimo martes de un octubre que se desliza
Mientras voy al trabajo repasando imágenes
Orando a la memoria inmediata un recuerdo que no un olvido
Para escribir estos versos
Tan 'de matí mañana (que decia mi madrina)
Y también los ebrenses
La culpa de todo
La culpa de estos versos
El disco doble The Romantic oboe que encontré anoche
Hoy toca clásica, ya estoy harta de jazz.
©Rosa Miró
Castelló de la Plana, 22 d'octubre de 2024
Por el Camí Fondo hacia el trabajo
M'agrada
Comenta
Envia
Comparteix

20 d’octubre 2024

I et recordarem 

Secularment i eucarística


18 octubre 2024

Betxí

Palau Castell

El Pont Cooperativa de Lletres

©de la fotografia Vicent Jaume Almela




19 d’octubre 2024

 

La poeta sofreix


La poeta sofreix d'incomprensió sovint

Passa de l'enyorança a l'estat òptim de l'ànima

Avui té nostàlgia d'aquelles paraules de febrer

I mor de pena

No li ve de gust fer dissabte de calendari dona

Avui creuaria el  zenit pel poema

Però la poeta calla

Sap certa que la vida està envoltada

de presons invisibles on la llibertat compleix condemna

I així, en un anar i tornar l'ànim paleta d'olis va pintant dies almanac que ningú no interpretarà com ella

La poeta sap quant de poderós pot arribar a ser el silenci.

©️🌹miró

Castelló de la Plana, 19 octubre de l'any sense tardor


17 d’octubre 2024

 

L’àngel saludà la dona

 

Ja no parlareu

Desconeixeu si arribareu a trobar-vos

El que havia de passar no ha passat

Millor

Cal viure d’una vegada, no sobreviure

Millor

Com un àngel arribares enmig d’aigües bel·licoses

Semblàveu idèntics

Idèntiques músiques, idèntics gustos gustatius

Deliri per la paraula, els sons, la llengua

Immensurable estima als fills, a la mare, a la companya, al company

Poeta i poeta. Casualitat, sincronia, desfici?

Millor

Vas despertar allò que era d’ella i no ho sabia

Com una brisa de matinada

Vas avivar el desig d’escriure, de viure, de saber, de sexe

Com una alenada, vas arribar i te’n vas anar

Així, tal qual. A través de la paraula

Millor

No t’oblidarà mai, ella m’ho ha dit

 

17 d’octubre 2024

©rosa miró

15 d’octubre 2024

Aquests dies tinc la sensació que tu,  pare, em vols dir adéu definitivament

Hui fa onze anys, un mes i quatre dies

D'aquell adéu gelat i perfumat de Magie Noir

Et veig per les rotondes, al centre de salut, vora platja

Gorra al cap i cara agra


Què vols, papà?

Jo ja t'havia oblidat

El que no em vas dir mai

Ja no figura enlloc

Les paraules amoroses

La confiança, els consells...

Han perdut el torn de paraula

Sols ens queda el no-res

Que per no ser, no és res

Buit absolut. Zero


©️🌹Miró

15 octubre 24


13 d’octubre 2024

Randa i fullatge fan públic els  aromes tardorals

La veu de la mar ritma amb el bufec del vent i la gavina sura

Els primers firaires de Tots Sants acomoden llars en terrenys de lloguer

Al caliu de les brases, espera l'embotit i les pebreres i les cebes

 

Els ocres, els grocs, els verds perdedors

Un roig salvatge, un roig intens, un granat o un negre morat

Naturalesa viva:

Pometes de pastor

Cireres d'arboç

Cireretes galzeran

Tapaculs, ginebrons, murtons (com pèsols)

La pinassa cruix davall el peus folrats fins l'abril

El margalló endèmic saluda mans obertes com ventalls

 

La flaire dels bosc: timó, farigola, romer

Bolets i l'esclat dels lliris d'aigua

El xiuxiueig del rierol de la vida davallant pel caminoi

Ja no canten les xixarres. Ja no s'escolten els grills

 

Tardorenca melangia, enyor per moments. I l'oblit

Passarà factura on acaba la cella i palpita el cor.

 

Entre Alcossebre i Les Santes

Entre el 9 i el 13 octubre




Tardor 2024

©️🌹miró





















































11 d’octubre 2024

 

 

 

La iaia atén

Plegades les mans

El pas del temps

El rostre de qui la mira

El mirall retorna

Clic-cluc 

La visita observa

Laxes les cames

Petri el semblant

De la dona sàvia

De la dona vella

Sempre callada

La dona gran

 

©Rosa Miró

 

    - Palau Pams, Perpinyà



Quan la natura acarona les parpelles

Quan el silenci parla

Quan la brisa pentina el blanc de la vida

Quan el paisatge entona melodies de tonalitats alegres

Quan raones caminant

Quan mires al blau

Quan estàs bé perquè estàs bé

Quan unes ales et pugen fins a la punta del tossal

I et fas menut



https://open.spotify.com/track/26Prfvk9o5cwyLMCl5zQMS?si=8d038b92fc8d4e77


Estany de Les Boullosses, 2700 mt 

  

 

II

 

M’atrau el ponent,

rode imantada com un giroscopi,

recolze l’esguard sobre les muntanyes roges,

i de seguida el deixe a l’arena

mire a llevant,

mire el far,

i dalt, allà dalt,

davall del cel,

entre núvols i desitjos,

la veig.

 

La gavina no sap de nucs mariners,

talla el vent, sura i planeja.

 

Ingràvida solitud!

 

Com l’arganell,

sóc part de l’ àncora,

no puc volar.


©rosa miró

 


 Pols, la terra de ma terra és pols del meu camí que a mon dolor s’aferra

pols mística i eterna llaor de l’infinit

Ma terra és un deliri.

 

(Bernat Artola)

 

Terra i mar

 

Introspecció

I

Un vaixell cala la solellada badia,

com un gnòmon,

projecta l’ombra del temps

i amb l’experiència de l’amant perfecte

acarona els llavis de la rada.

 

El sol s’oculta al moment entre cúmuls morats,

blau marins,

quasi negres.

 

La nuvolada enfosqueix el capvespre,

l’esperit perd tota alenada,

vels tempestuosos s’acosten,

intimiden,

la mar desfeta s’acosta 

No sé cap on tirar.

Vaig a la ronsa.

Mire el cel,

mire la mar,

mire l’interior de la meua solitud i

por.

 

Sempre m’han esglaiat les tempestes de l’ànim,

com en la mar,

no tenen seny.


©rosa miró



 

CAMINS D’AIGUA,

PARAULES DE MAR

XXII Premi Miquel Peris i Segarra

Premis de la Mar 2015



 

 

 


 



Eixes ones, mirall de les estrelles, me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que són morts.

 

-Jacint Verdaguer


V

La riba teixeix randa,

filigrana de boixets,

mentre l’horitzó em pregunta:

Ets gavina?

Ets sal?

Barca nua?

Tal volta un far?

 

Ordeix sinagües de blonda

mentre l’horitzó mormola:

jo...

jo...

jo?

 

Aureola misteriosa,

tot es desfà com la sal,

tot s’esmuny com l’arena entre els dits.

 

Rien est éternel,

escric versos en francès,

a la vora de la platja pinte un cor i pose amour

i a l’ instant,

una onada tot ho esborra.

©rosa miró


CAMINS D’AIGUA,

PARAULES DE MAR

XXII Premi Miquel Peris i Segarra

Premis de la Mar 2015



10 d’octubre 2024

 Perpètuament escamparàs








 

Perpètuament escamparàs

D’arròs i de tartana les flaires

Secularment sofriràs

Descontents i laments de pescadors

Homes i dones d’espera abatuda

Del tros d'aigua dolça

Sortejada entre la mar i ponent

 

Envoltada de fang i de canyes. Atàvica

La barca escolta la veu del visitant

Aliè al patiment mariner de paraigua i de barret

All i pebre suculent

 

 

Enyor tardorenca

©rosa miró🌹🌹🌹

Al Jardí del Temps





 


Al Jardí del Temps

Tot es plena de sentits

Al Jardí del Temps

Florirà de les estacions, la vida

Dels joves, la saviesa

 

Al Jardí del Temps

Ni restarà l’empremta humil

D’una que volia ser poeta

Entre lleis i transitòries

Entre caps i maldecaps

Entre amistats i companys

 

Al Jardí del Temps

Amb les sagetes dels anys

No ningú es recordarà de nosaltres

©Rosa Miró🌹🌹🌹

Jardí del Temps

Universitat Jaume I

 

 

I, va, i aquella em respon:

‘Pasa la vida y de tu gloria no queda ni la memoria’

I, jo, va,  i li replique

‘Nunca perseguí la gloria, ni dejar en la memòria...’



Plaça de Sant Pere del Vaticà






















 

 

La nit

Perdurable muda

La nit

Vigila ànimes la nit

Observadora gavina

Em mira, m’ignora

Després s'enlaira

Vola la nit

Enmig de la plaça

Tres parelles, un xiquet

I un guarda suís

I jo

I el meu amic

©rosa miró

08 d’octubre 2024

 

No cal que ningú ens rasque l'esquena

 

No cal que ningú ens òmpliga el dipòsit del cotxe

 

No cal que ningú ens compre gel de dutxa

 

No cal que ningú ens canvie els rotllos de paper

 

No cal que ningú ens faça la llista de pendents

 

No cal que ningú tinga al cap allò que nosaltres tenim

 

No cal que ningú ens explique com intentar-ho

 

No cal parlar amb qui no escolta

 

No cal raspar calls

 

No ens cal més que esperar la dolça llepolia:

Camèlies de xocolata, mel i mató i un

cava brut, brut, que et mors

A temperatura exquisida

A la vora de la vora

A la vora del retorn

Avui, demà, tostemps

Quan cau l’estiu

Quan minva l’hora

Quan despleguem les catifes

Quan canviem la roba de cotó per la de llana

Quan canviem el sentir volen o sense voler

 

Castelló de la Plana, 10 d’octubre de 2024

©Rosa Miró

🌹🌹🌹

07 d’octubre 2024

 

Jo, poeta de barri perifèric

Jo, personatge estimat per als coneguts

Jo, personatge peculiar per als desconeguts

Afirme,

Han passat els anys de la comèdia

De la resistència

D’anar i tornar, filles al coll

De portar i recollir activitats extraescolar

De llistes, llistetes, notes de calendari, notetes de posar i treure, agendes perdudes

De nits de quan arribaran les xiquetes

De nits de per què no m’han avisat

De nits de somriures i voltes de gat sobre llit: porta tancada



Jo, poeta de la perifèria

Jo, crèdula i confiada

Jo, aquella de peus al caos

Afirme,

És hora de viure, no de sobreviure

És hora de creure en el que s’ha de creure

És hora de tancar panys a absurditats, als fora llocs

És hora de frenar el cor i accelerar l’enteniment

És hora d’obrir ulls als tolls darrere la pluja

És hora de poques explicacions. Ni una

És hora de fer i desfer, cap remordiment



Jo, poeta de circumval·lació

Afirme,

No m'agrada publicar, presentar ni parlar en públic
M'agrada cantar darrere els volants de vinil

Així que, jo, poeta de convicció, secretària de professió

Afirme,

És hora d’estimar-me
És hora de cridar a les muntanyes
És hora de cercar silencis
És hora de abandonar els talons a l'albir de les onades

Jo, poeta de convicció

Afirme,

Amb tu fins l'última ratlla de l'enregistrament transtoràcic de l'activitat elèctrica a través del temps

04 d’octubre 2024

El moviment esfèric agrisa rostres

Mans, passions, amors

Tic-tac, tic-tac secular

Postrema alenada i arreveure

Mentre l’esfera dels altres

Instant a instant, col·la bulb a baix

L’arena assecada de la memòria de rostre i veu

 

A poc a poc, un dia normal, s’oblidaran de tu

Dels moments de vida contats a la vora del vespre       qualsevol diumenge de cafeïna i d’anís

De pastís de carbassa torrada en l’estufa de llenya


Petit a petit, una nit normal, s’oblidaran de tu

A dins la cuina, a la vora del jardí

Mentre el xiuxiueig de les espurnes del foc passat

Murmurà els teus versos

Aquells que gargotejaves a qualsevol hora       amb ritme sobtat i misteriós

Aquells que esborrallaves feta un plany d’angoixa curulla

I els tornaves a encetar encabotada en no ser poeta

De rima fàcil,  melangia dolça

 

I al teu epitafi set paraules:

Ser poeta és ben difícil, poca broma

©Rosa Miró

4 octubre 2024



03 d’octubre 2024

 

On el silenci crida al plaer immens

On les flaires muntanyenques conviden a perdre's per senderes d'herbasana

On l'esperit sura pels camps de blat

On s'escolten esquellots

Bells cants de pardals

Riures de gats

Campanes sense pressa 

On el vent suau acarona les parpelles

On l'aigua secular repeteix pendents I canta per a oïdes de ciutat.


©️🌹Miró

La Cerdanya

Plou, canten les canals

De bassals s'omple el carrer

Plou, tanquen els ulls els fanals

El poble es queda a les fosques

Ja no plou

La pluja amable

Ha escampat per Er petricor


©️🌹Miró