22 d’octubre 2024
20 d’octubre 2024
19 d’octubre 2024
La poeta sofreix
La poeta sofreix d'incomprensió sovint
Passa de l'enyorança a l'estat òptim de l'ànima
Avui té nostàlgia d'aquelles paraules de febrer
I mor de pena
No li ve de gust fer dissabte de calendari dona
Avui creuaria el zenit pel poema
Però la poeta calla
Sap certa que la vida està envoltada
de presons invisibles on la llibertat compleix condemna
I així, en un anar i tornar l'ànim paleta d'olis va pintant dies almanac que ningú no interpretarà com ella
La poeta sap quant de poderós pot arribar a ser el silenci.
©️🌹miró
Castelló de la Plana, 19 octubre de l'any sense tardor
17 d’octubre 2024
L’àngel saludà la dona
Ja no parlareu
Desconeixeu si arribareu a trobar-vos
El que havia de passar no ha passat
Millor
Cal viure d’una vegada, no sobreviure
Millor
Com un àngel arribares enmig d’aigües bel·licoses
Semblàveu idèntics
Idèntiques músiques, idèntics gustos gustatius
Deliri per la paraula, els sons, la llengua
Immensurable estima als fills, a la mare, a la companya, al
company
Poeta i poeta. Casualitat, sincronia, desfici?
Millor
Vas despertar allò que era d’ella i no ho sabia
Com una brisa de matinada
Vas avivar el desig d’escriure, de viure, de saber, de sexe
Com una alenada, vas arribar i te’n vas anar
Així, tal qual. A través de la paraula
Millor
No t’oblidarà mai, ella m’ho ha dit
17 d’octubre 2024
©rosa miró
15 d’octubre 2024
Aquests dies tinc la sensació que tu, pare, em vols dir adéu definitivament
Hui fa onze anys, un mes i quatre dies
D'aquell adéu gelat i perfumat de Magie Noir
Et veig per les rotondes, al centre de salut, vora platja
Gorra al cap i cara agra
Què vols, papà?
Jo ja t'havia oblidat
El que no em vas dir mai
Ja no figura enlloc
Les paraules amoroses
La confiança, els consells...
Han perdut el torn de paraula
Sols ens queda el no-res
Que per no ser, no és res
Buit absolut. Zero
©️🌹Miró
15 octubre 24
13 d’octubre 2024
Randa i fullatge fan públic els aromes tardorals
La veu de la mar ritma amb el bufec del vent i la gavina sura
Els primers firaires de Tots Sants acomoden llars en terrenys de lloguer
Al caliu de les brases, espera l'embotit i les pebreres i les cebes
Els ocres, els grocs, els verds perdedors
Un roig salvatge, un roig intens, un granat o un negre morat
Naturalesa viva:
Pometes de pastor
Cireres d'arboç
Cireretes galzeran
Tapaculs, ginebrons, murtons (com pèsols)
La pinassa cruix davall el peus folrats fins l'abril
El margalló endèmic saluda mans obertes com ventalls
La flaire dels bosc: timó, farigola, romer
Bolets i l'esclat dels lliris d'aigua
El xiuxiueig del rierol de la vida davallant pel caminoi
Ja no canten les xixarres. Ja no s'escolten els grills
Tardorenca melangia, enyor per moments. I l'oblit
Passarà factura on acaba la cella i palpita el cor.
Entre Alcossebre i Les Santes
Entre el 9 i el 13 octubre
Tardor 2024
©️🌹miró
11 d’octubre 2024
Quan la natura acarona les parpelles
Quan el silenci parla
Quan la brisa pentina el blanc de la vida
Quan el paisatge entona melodies de tonalitats
alegres
Quan raones caminant
Quan mires al blau
Quan estàs bé perquè estàs bé
Quan unes ales et pugen fins a la punta del tossal
I et fas menut
https://open.spotify.com/track/26Prfvk9o5cwyLMCl5zQMS?si=8d038b92fc8d4e77
Estany de Les Boullosses, 2700 mt
II
M’atrau
el ponent,
rode
imantada com un giroscopi,
recolze
l’esguard sobre les muntanyes roges,
i
de seguida el deixe a l’arena
mire
a llevant,
mire
el far,
i
dalt, allà dalt,
davall
del cel,
entre
núvols i desitjos,
la
veig.
La
gavina no sap de nucs mariners,
talla
el vent, sura i planeja.
Ingràvida
solitud!
Com
l’arganell,
sóc
part de l’ àncora,
no
puc volar.
©rosa miró
Pols, la terra de ma terra és pols del meu camí que a mon dolor s’aferra
pols
mística i eterna llaor de l’infinit
Ma terra
és un deliri.
(Bernat Artola)
Terra i mar
Introspecció
I
Un
vaixell cala la solellada badia,
com
un gnòmon,
projecta
l’ombra del temps
i
amb l’experiència de l’amant perfecte
acarona
els llavis de la rada.
El
sol s’oculta al moment entre cúmuls morats,
blau
marins,
quasi
negres.
La
nuvolada enfosqueix el capvespre,
l’esperit
perd tota alenada,
vels
tempestuosos s’acosten,
intimiden,
la mar desfeta s’acosta
No
sé cap on tirar.
Vaig
a la ronsa.
Mire
el cel,
mire la
mar,
mire l’interior
de la meua solitud i
por.
Sempre
m’han esglaiat les tempestes de l’ànim,
com
en la mar,
no tenen seny.
©rosa miró
CAMINS D’AIGUA,
PARAULES DE MAR
XXII Premi Miquel Peris i Segarra
Premis de la Mar 2015
Eixes ones, mirall de les estrelles, me guarden tants
records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que són morts.
-Jacint Verdaguer
V
La riba teixeix randa,
filigrana
de boixets,
mentre
l’horitzó em pregunta:
Ets
gavina?
Ets
sal?
Barca
nua?
Tal
volta un far?
Ordeix
sinagües de blonda
mentre
l’horitzó mormola:
jo...
jo...
jo?
Aureola
misteriosa,
tot
es desfà com la sal,
tot
s’esmuny com l’arena entre els dits.
Rien est éternel,
escric
versos en francès,
a
la vora de la platja pinte un cor i pose amour
i
a l’ instant,
una onada tot ho esborra.
©rosa miró
CAMINS
D’AIGUA,
PARAULES
DE MAR
XXII Premi Miquel Peris i
Segarra
Premis de la Mar 2015
10 d’octubre 2024
Perpètuament escamparàs
Perpètuament escamparàs
D’arròs i de tartana les flaires
Secularment sofriràs
Descontents i laments de pescadors
Homes i dones d’espera abatuda
Del tros d'aigua dolça
Sortejada entre la mar i ponent
Envoltada de fang i de canyes. Atàvica
La barca escolta la veu del visitant
Aliè al patiment mariner de paraigua i de barret
All i pebre suculent
Enyor tardorenca
©rosa miró🌹🌹🌹
Al Jardí del Temps
Al Jardí del Temps
Tot es plena de sentits
Al Jardí del Temps
Florirà de les estacions, la vida
Dels joves, la saviesa
Al Jardí del Temps
Ni restarà l’empremta humil
D’una que volia ser poeta
Entre lleis i transitòries
Entre caps i maldecaps
Entre amistats i companys
Al Jardí del Temps
Amb les sagetes dels anys
No ningú es recordarà de nosaltres
©Rosa Miró🌹🌹🌹
Jardí del Temps
Universitat Jaume I
I, va, i aquella em respon:
‘Pasa la vida y de tu gloria no queda ni la memoria’
I, jo, va, i li replique
‘Nunca perseguí la gloria, ni dejar en la memòria...’
08 d’octubre 2024
No cal que ningú ens rasque l'esquena
No cal que ningú ens òmpliga el dipòsit del cotxe
No cal que ningú ens compre gel de dutxa
No cal que ningú ens canvie els rotllos de paper
No cal que ningú ens faça la llista de pendents
No cal que ningú tinga al cap allò que nosaltres tenim
No cal que ningú ens explique com intentar-ho
No cal parlar amb qui no escolta
No cal raspar calls
No ens cal més que esperar la dolça llepolia:
Camèlies de
xocolata, mel i mató i un
cava brut, brut, que et mors
A temperatura exquisida
A la vora de la vora
A la vora del retorn
Avui, demà, tostemps
Quan cau l’estiu
Quan minva l’hora
Quan despleguem les catifes
Quan canviem la roba de cotó per la de llana
Quan canviem el sentir volen o sense voler
Castelló de la Plana, 10 d’octubre de 2024
©Rosa Miró
07 d’octubre 2024
Jo, poeta de barri perifèric
Jo, personatge estimat per als coneguts
Jo, personatge peculiar per als desconeguts
Afirme,
Han passat els anys de la comèdia
De la resistència
D’anar i tornar, filles al coll
De portar i recollir activitats extraescolar
De llistes, llistetes, notes de calendari, notetes de posar i treure, agendes perdudes
De nits de quan arribaran les xiquetes
De nits de per què no m’han avisat
De nits de somriures i voltes de gat sobre llit: porta tancada
Jo, poeta de la perifèria
Jo, crèdula i confiada
Jo, aquella de peus al caos
Afirme,
És hora de viure, no de sobreviure
És hora de creure en el que s’ha de creure
És hora de tancar panys a absurditats, als fora llocs
És hora de frenar el cor i accelerar l’enteniment
És hora d’obrir ulls als tolls darrere la pluja
És hora de poques explicacions. Ni una
És hora de fer i desfer, cap remordiment
Jo, poeta de circumval·lació
Afirme,
No m'agrada publicar, presentar ni parlar en públic
M'agrada cantar darrere els volants de vinil
Així que, jo, poeta de convicció, secretària de professió
Afirme,
És hora d’estimar-me
És hora de cridar a les muntanyes
És hora de cercar silencis
És hora de abandonar els talons a l'albir de les onades
Jo, poeta de convicció
Afirme,
Amb tu fins l'última ratlla de l'enregistrament transtoràcic de l'activitat elèctrica a través del temps
04 d’octubre 2024
El moviment esfèric agrisa rostres
Mans, passions, amors
Tic-tac, tic-tac secular
Postrema alenada i arreveure
Mentre l’esfera dels altres
Instant a instant, col·la bulb a baix
L’arena assecada de la memòria de rostre i veu
A poc a poc, un dia normal, s’oblidaran de tu
Dels moments de vida contats a la vora del vespre qualsevol diumenge de cafeïna i d’anís
De pastís de carbassa torrada en l’estufa de llenya
Petit a petit, una nit normal, s’oblidaran de tu
A dins la cuina, a la vora del jardí
Mentre el xiuxiueig de les espurnes del foc passat
Murmurà els teus versos
Aquells que gargotejaves a qualsevol hora amb ritme sobtat i misteriós
Aquells que esborrallaves feta un plany d’angoixa curulla
I els tornaves a encetar encabotada en no ser poeta
De rima fàcil, melangia dolça
I al teu epitafi set paraules:
Ser poeta és ben difícil, poca broma
©Rosa Miró
4 octubre 2024
03 d’octubre 2024
On el silenci crida al plaer immens
On les flaires muntanyenques conviden a perdre's per senderes d'herbasana
On l'esperit sura pels camps de blat
On s'escolten esquellots
Bells cants de pardals
Riures de gats
Campanes sense pressa
On el vent suau acarona les parpelles
On l'aigua secular repeteix pendents I canta per a oïdes de ciutat.
©️🌹Miró
La Cerdanya