Una rosa negra de Halfeti

 

7

Pensar, pensar, avui no pense.
Avui a anuncie!
GRAN OPERA BUFA¡¡¡¡
-Comèdia de la quimera
Aquest dijous en tots els dials de ràdio i televisió.



Carnestoltes, moltes voltes
I Nadal de mes a mes
Pasqua totes les setmanes
La Quaresma mai vingués


Sobren les mentides
Ens calen alenades
La meua terra no dorm
La meua terra fermenta
L’Albufera es podreix
I els carrers negats, emmerdats

Què esperem del protagonista d’aquesta tragicomèdia?
Segons ell, “habrá todo lujo de detalles”
Què producte ens vendrà?
Què ens oferia amb “todo lujo de detalles”?
Un taüt?
Un boç?

Volem la veritat amb tot el rigor detallada
Estem cansats i bruts de fang

©rosa miró
Han passat tretze dies i la nostra terra s’està cansant d’esperar



 
Una rosa negra de Halfeti


6

Ara renegue!
Ara cride!

S'han perdut llibreries // s'han ofegat llibres i llibres en magatzems humils // s'han inflat els perfils dels ninots de falla i la fusta de violoncels, violins i viola, i la pell dels tambors i les tecles de piano blanques ara totes negres i les batutes de músics

S'han inflat les restes dels enderrocs de vides normals d'un dilluns normal últim dilluns d'un ooctubre mortal

Savis, incompetents, superiors a ciutadans normals, què?

Col·legis// documents // naus industrials // alegries // projectes // s'ha inflat la impotència // la raó de continuar vivint sense res // sense sabates // sense pijames // sense somriures

Per favor, que no ens ofeguen la cultura sanadora.
El cant del poble
L'esperança del meu País Valencià
©️🌹miró


 

Una rosa negra de Halfeti


5


El tren de l’estrapelo a tres dies del 14 d’octubre de 1957

 

Plou bravament i violenta

De nit l’estació respira poc

Sols estan els que estan sempre

Els que saben què porta el tren i qui ve

 

Plou brutalment i salvatge

Bancs marbre a la saleta d’espera

A Teresa li fan mal les natges

A Doloretes el cap

Les nenes venen de nit, per si de cas

Van a les fosques, per si de cas

 

Teresa, la major, no té por aquesta nit

Els homes furta gallines no es mullen

La foscor és més negra que fa estona

L’estació ronca i sols estan els que estan sempre

 

Teresa plora, Doloretes la mira

El cap d’estació crida un incident, un accident amb dos cudols

Més grans que un vedell

Han tallat la via. Fins demà no arriba el tren

 

Au! Dolors, marxem a casa que plou!

Diluvia a l’estació

Teresa, Dolors i d’altres

Van xops a les seus cases

Despagats i adolorits,

D’Alaquàs fins a Torrent

Mala nit

©🌹miró

La riuada de 1957

 

Una rosa negra de Halfeti


4

El riu ho donava tot

El riu feia camí

El poble confiat

El poble treballant

Els rics més rics

 

El riu ho omplia

Tot de vida

El poble més o menys feliç

El poble festejant

Els rics més rics

 

Revestit de mort el riu

amb la fura de la deessa

El riu s'ho ha engolit tot

Maleïts sigueu eternament, riu, gotes de plom i la cort celestial que us justifica


©🌹miró 

L'any de la riuada.- Segle XXI




 

Una rosa negra de Halfeti



3

Escolteu València a les fosques?
Avui plora llàgrima d'argila
Avui, demà, tostemps

Escolteu el meu poble al gall?
No hi hi albada més trista
Avui, demà, tostemps

Escolteu la nostra terra! Altius!
Res de cap cot!
Força!
Coratge!
Avui, demà, tostemps

🌹miró

Riuada del 2024



 

Una rosa negra de Halfeti


2

Sempre m'ha agradat la pluja, amable

La que m'arrissa als cabells

La que em davalla formiga per l’esquena

La que m’acaricia els pits i garapinya els mugrons

 

Sempre m’havia agradat la pluja, amable

La necessària, la que fa saó

Aquella que fins l’últim dilluns d’un octubre, maleït

M’embruixava i em posseïa i em feia eixir al jardí clos

 

Sempre la pluja i jo. Jo i la pluja. La pluja i jo

La pluja percussora: xip-xap  xip-xip-xip       xàfec

La pluja que mulla la roba

La que desmarca pentinat perruquer de les iaies presumides

Odiaré la pluja el que em resta per viure


©🌹miró



29 d'octubre 2024