Inventari de trajectes
Trajecte 5

RUNNING o les llosses del temps

Ahir al matí, fresca com una rosa camèlia

Cap a l’oficina conduïa la calessa

Escoltava Miles Davis, geni jazzístic

De sobte un cos

Ferm, proporcionat

Cames a la boira, corria per la cuneta

 

Quin cos, quina fortor, mentre els

Tarongers jo de gaidó

Simulava mirar o no

Quin cos, un cos miquelangèlic

I per què no?

Per a mesurar-lo a pams

Amb tot el respecte

 

Ahir al vespre, pansida com una figa mústia

Cap a casa jo tornava

Nina Simone escoltava

Mort de fam l’estomac mormolava

De sobte un cos

Panxa grossa, crani a l’aire

Corria carrer amunt

Cara feixuga

De bufa-li que té agonia 

Cames tortes i patint

 

I va i em dic

Caram, les lloses del temps

quin respecte em causen

Running?

©🌹miró

28 de novembre de 2024

Menja'm

Tasta'm

Mossega'm

Nota encara la textura dels fruits

Abans del temps de les ombres

Abans de les eternes calendes

©🌹miró

abril 2020 jo anava cap als 59 anys

Deu versos heptasíl·labs més un rimats

Jo tinc un amor petit

Mestre espars de la paraula

Guardià del mot embogit

Entre línies fora aula

Capta el so del meu pesar

Jo tinc una cort celeste

D'àngels i procuradors

Cada nit el seny els preste

Amb por dels acoradors 

Per si la llengua em tallen

Per si ja mai puc versar

26 novembre 2024

©🌹miró

El cop que et dona el vers sobtat no és el mateix que el vers treballat buscant la rima. 

M'agrada el ritme, la musicalitat.

Poeta de vocació i secretària d'ofici.

No puc ben dir autodidacta, el camí m'ofereix mestres i ganes de fer sendera

sense perseguir la glòria ni deixar en la memòria els meus versos de raval

Deu heptasíl·labs sense rima

Jo tinc un amoret minso

Un escadusser de mots

Guardià de les paraules

Que entre línies i ratlles

Marca el so del meu pesar

 

Jo tinc una cort celeste

D’àngels procuradors

Cuidant els ritmes i rimes

Eixos que tu has descobert

I que jo encara no veig

26 de novembre 2024

©🌹miró

Que fotuda l'ànima de

La poeta que per al 

Malestar vomitar i 

Convertir-lo en versos 

Necessita de la soledat

D'un mar d'esbarzers

©️🌹miró

Entre vers i vers sent la fragilitat

Cavalcar a llom silent

Ho noten les meues mans i els meus genolls

Els meus cabells i els meus pits decadents

Entre poema i poema s'amaga 

El plor, la por

A la paraula que mai no escriuré

Quan el caos esdevindrà pau

©️🌹😎

20/11/24

 

Allò que sembla meu:

La llibertat de la paraula

La carícia d'una frase

La conjugació del ritme

El dringar de dues copes de versos

🌹©miró

7.

Set de set

No us enganyeu

Sé el que significa quan el pare demanava pel seu pare

Sé el que significa quan el pare no recordava somriure

Sé el que significa quan el pare em confonia per un vostè

I ahir la meua mare em va preguntar per sa mare

Novembre 2024

©🌹rosa miró

6.

Sis de set

Avui, mosset a mosset

Glopet a glopet

Ella es quasi feliç, vull pensar

Ahir no va riure

I demà, riurà la mare, demà?

En la visita vespertina ho descobriré

La del dolç petit de xocolata

De coques de tomata, mal fetes, de Castelló

De pastissets de moniato i tramussos, li agraden tant!

I eixe olor a gran per les estances

Tan distint del de vida de les maternitats

Novembre 2024

©🌹rosa miró

5.

Cinc de set

Enamorada

Nits de ronda en nits de maig

Festes majors

Malifetes adolescents

L'escola

El gos

Els càntirs a la font

Arrelada

Després vindria la foto de boda

Novembre 2024

©🌹rosa miró

 4.

Quatre de set

Vuitanta-nou anys desarrelada

Alletament truncat

Infantesa de pares enyorada

Adolescència d’arreplega que te’n vas

Baixes a ciutat, mana el pare

Et cases a ciutat, mana mal l’home

Novembre 2024

©🌹rosa miró

 3.

Tres de set

No cal patir

Ha patit massa

No cal pregar

Ha pregat massa

No cal mentir

Ha mentit massa

No cal explicar

Ha justificat massa

És temps d'abandonar la por

Malgrat la imminent demència

I jo em plene de pena, i, de vegades

Amagada, l'aigua m'inunda els iris

I em costa anar, i, de vegades

No aniria

Però vaig, cansada del treball

Vaig, i la busque entre les iaies

I ella m’agafa de la mà amb mans transparents

Poca pell i molt fineta

I jo li porte joies de mentida

I als seus dits les hi anelle

I ella em pregunta pel meu pare

I ella em pregunta per sa mare

I jo no sé ja què dir

Novembre 2024

©🌹rosa miró

2.

Dos de set

Millor així, si bé ho penses

Ella es quasi feliç. Jo quasi

Perquè ella gaudeix de l’estima

Perquè ella gaudeix pintant i la pentinen

Perquè ella ja no sap pensar

Millor així, si bé ho penses

Novembre 2024

©🌹rosa miró

1.

 

Un de set

Se li esmuny la vida, mosset a mosset

Glopet a glopet de suc de taronja

Degotadors de seny, alambins estranys

Espremedors de lucidesa

Què feu deus del caos amb el cervell de la meua

mare?

Novembre 2024

©🌹rosa miró

 

Deixaré ara que tot repose sol

Cediré a l’impuls i revindrà calm

Cobejat sentir de colpidor mot

Esbalaïda reprendré el teu salm

Com perfetamor nomoblides

Deixaré ara que tot repose sol

Atorgaré l’anhel ardent i foll

Al deler d’un vers en roig atzarós

I seré jo qui ompla d’aigua el doll

Malenconiós ablatiu tal volta

Rapsoda subtil de belles mans

Ets com la trompeta de Chet Baker

©Rosa Miró

Una rosa negra de Halfeti

 

7

Pensar, pensar, avui no pense.

Avui a anuncie!

GRAN OPERA BUFA¡¡¡¡

-Comèdia de la quimera

Aquest dijous en tots els dials de ràdio i televisió.

Carnestoltes, moltes voltes
I Nadal de mes a mes
Pasqua totes les setmanes
La Quaresma mai vingués

Sobren les mentides
Ens calen alenades
La meua terra no dorm
La meua terra fermenta
L’Albufera es podreix
I els carrers negats, emmerdats

Què esperem del protagonista d’aquesta tragicomèdia?
Segons ell, “habrá todo lujo de detalles”
Què producte ens vendrà?
Què ens oferia amb “todo lujo de detalles”?
Un taüt?
Un boç?

Volem la veritat amb tot el rigor detallada
Estem cansats i bruts de fang

©rosa miró
Han passat tretze dies i la nostra terra s’està cansant d’esperar

 

Una rosa negra de Halfeti

6

Ara renegue!
Ara cride!

S'han perdut llibreries // s'han ofegat llibres i llibres en magatzems humils // s'han inflat els perfils dels ninots de falla i la fusta de violoncels, violins i viola, i la pell dels tambors i les tecles de piano blanques ara totes negres i les batutes de músics

S'han inflat les restes dels enderrocs de vides normals d'un dilluns normal últim dilluns d'un ooctubre mortal

Savis, incompetents, superiors a ciutadans normals, què?

Col·legis// documents // naus industrials // alegries // projectes // s'ha inflat la impotència // la raó de continuar vivint sense res // sense sabates // sense pijames // sense somriures

Per favor, que no ens ofeguen la cultura sanadora.
El cant del poble
L'esperança del meu País Valencià
©️🌹miró

 

Una rosa negra de Halfeti

5

El tren de l’estrapelo a tres dies del 14 d’octubre de 1957

 

Plou bravament i violenta

De nit l’estació respira poc

Sols estan els que estan sempre

Els que saben què porta el tren i qui ve

 

Plou brutalment i salvatge

Bancs marbre a la saleta d’espera

A Teresa li fan mal les natges

A Doloretes el cap

Les nenes venen de nit, per si de cas

Van a les fosques, per si de cas

 

Teresa, la major, no té por aquesta nit

Els homes furta gallines no es mullen

La foscor és més negra que fa estona

L’estació ronca i sols estan els que estan sempre

 

Teresa plora, Doloretes la mira

El cap d’estació crida un incident, un accident amb dos cudols

Més grans que un vedell

Han tallat la via. Fins demà no arriba el tren

 

Au! Dolors, marxem a casa que plou!

Diluvia a l’estació

Teresa, Dolors i d’altres

Van xops a les seus cases

Despagats i adolorits,

D’Alaquàs fins a Torrent

Mala nit

©🌹miró

La riuada de 1957

 

Una rosa negra de Halfeti

4

El riu ho donava tot

El riu feia camí

El poble confiat

El poble treballant

Els rics més rics

 

El riu ho omplia

Tot de vida

El poble més o menys feliç

El poble festejant

Els rics més rics

 

Revestit de mort el riu

amb la fura de la deessa

El riu s'ho ha engolit tot

Maleïts sigueu eternament, riu, gotes de plom i la cort celestial que us justifica

©🌹miró 

L'any de la riuada.- Segle XXI

 

Una rosa negra de Halfeti

3

Escolteu València a les fosques?
Avui plora llàgrima d'argila
Avui, demà, tostemps

Escolteu el meu poble al gall?
No hi hi albada més trista
Avui, demà, tostemps

Escolteu la nostra terra! Altius!
Res de cap cot!
Força!
Coratge!
Avui, demà, tostemps

🌹miró

Riuada del 2024

 

Una rosa negra de Halfeti

2

Sempre m'ha agradat la pluja, amable

La que m'arrissa als cabells

La que em davalla formiga per l’esquena

La que m’acaricia els pits i garapinya els mugrons

 

Sempre m’havia agradat la pluja, amable

La necessària, la que fa saó

Aquella que fins l’últim dilluns d’un octubre, maleït

M’embruixava i em posseïa i em feia eixir al jardí clos

 

Sempre la pluja i jo. Jo i la pluja. La pluja i jo

La pluja percussora: xip-xap  xip-xip-xip       xàfec

La pluja que mulla la roba

La que desmarca pentinat perruquer de les iaies presumides

Odiaré la pluja el que em resta per viure

©🌹miró

29 d'octubre 2024