Ahir al matí, fresca com una camèlia rosa
Cap a l’oficina conduïa la calessa
Escoltava Miles Davis, geni jazzístic
De sobte un cos
Ferm, proporcionat
Cames a la boira, corria per la cuneta
Quin cos, quina fortor, mentre els
Tarongers jo de gaidó
Simulava mirar o no
Quin cos, un cos miquelangèlic
I per què no?
Per a mesurar-lo a pams
Amb tot el respecte
Running?
©🌹miró
28 de novembre de 2024
Sis de set
Avui, mosset a mosset
Glopet a glopet
Ella es quasi feliç, vull pensar
Ahir no va riure
I demà, riurà la mare, demà?
En la visita vespertina ho descobriré
La del dolç petit de xocolata
De coques de tomata, mal fetes, de Castelló
De pastissets de moniato i tramussos, li agraden tant!
I eixe olor a gran per les estances
Novembre 2024
©🌹rosa miró
Tres de set
No cal patir
Ha patit massa
No cal pregar
Ha pregat massa
No cal mentir
Ha mentit massa
No cal explicar
Ha justificat massa
És temps d'abandonar la por
Malgrat la imminent demència
I jo em plene de pena, i, de vegades
Amagada, l'aigua m'inunda els iris
I em costa anar, i, de vegades
No aniria
Però vaig, cansada del treball
Vaig, i la busque entre les iaies
I ella m’agafa de la mà amb mans transparents
Poca pell i molt fineta
I jo li porte joies de mentida
I als seus dits les hi anelle
I ella em pregunta pel meu pare
I ella em pregunta per sa mare
I jo no sé ja què dir
Novembre 2024
©🌹rosa miró
Deixaré ara que tot repose sol
Cediré a l’impuls i revindrà calm
Cobejat sentir de colpidor mot
Esbalaïda reprendré el teu salm
Com perfetamor nomoblides
Deixaré ara que tot repose sol
Atorgaré l’anhel ardent i foll
Al deler d’un vers en roig atzarós
I seré jo qui ompla d’aigua el doll
Malenconiós ablatiu tal volta
Rapsoda subtil de belles mans
Ets com la trompeta de Chet Baker
©Rosa Miró
Una rosa negra de Halfeti7
Carnestoltes, moltes voltes
I Nadal de mes a mes
Pasqua totes les setmanes
La Quaresma mai vingués
Sobren les mentides
Ens calen alenades
La meua terra no dorm
La meua terra fermenta
L’Albufera es podreix
I els carrers negats, emmerdats
Què esperem del protagonista d’aquesta tragicomèdia?
Segons ell, “habrá todo lujo de detalles”
Què producte ens vendrà?
Què ens oferia amb “todo lujo de detalles”?
Un taüt?
Un boç?
Volem la veritat amb tot el rigor detallada
Estem cansats i bruts de fang
©rosa miró
Han passat tretze dies i la nostra terra s’està cansant d’esperar
Ara renegue!
Ara cride!
S'han perdut llibreries // s'han ofegat llibres i llibres en magatzems humils // s'han inflat els perfils dels ninots de falla i la fusta de violoncels, violins i viola, i la pell dels tambors i les tecles de piano blanques ara totes negres i les batutes de músics
S'han inflat les restes dels enderrocs de vides normals d'un dilluns normal últim dilluns d'un ooctubre mortal
Savis, incompetents, superiors a ciutadans normals, què?
Col·legis// documents // naus industrials // alegries // projectes // s'ha inflat la impotència // la raó de continuar vivint sense res // sense sabates // sense pijames // sense somriures
Per favor, que no ens ofeguen la cultura sanadora.
El cant del poble
L'esperança del meu País Valencià
©️🌹miró
Una rosa negra de Halfeti5
El tren de l’estrapelo
a tres dies del 14 d’octubre de 1957
Plou bravament i violenta
De nit l’estació respira poc
Sols estan els que estan sempre
Els que saben què porta el tren i qui ve
Plou brutalment i salvatge
Bancs marbre a la saleta d’espera
A Teresa li fan mal les natges
A Doloretes el cap
Les nenes venen de nit, per si de cas
Van a les fosques, per si de cas
Teresa, la major, no té por aquesta nit
Els homes furta gallines no es mullen
La foscor és més negra que fa estona
L’estació ronca i sols estan els que estan sempre
Teresa plora, Doloretes la mira
El cap d’estació crida un incident, un accident amb dos
cudols
Més grans que un vedell
Han tallat la via. Fins demà no arriba el tren
Au! Dolors, marxem a casa que plou!
Diluvia a l’estació
Teresa, Dolors i d’altres
Van xops a les seus cases
Despagats i adolorits,
D’Alaquàs fins a Torrent
Mala nit
La riuada de 1957
Una rosa negra de Halfeti4
El riu
ho donava tot
El riu
feia camí
El
poble confiat
El
poble treballant
Els
rics més rics
El
riu ho omplia
Tot de
vida
El poble més o menys feliç
El poble festejant
Els
rics més rics
Revestit de mort el riu
amb la fura de la deessa
El riu s'ho ha engolit tot
Maleïts sigueu eternament, riu, gotes de plom i la cort celestial que us justifica
©🌹miró
L'any de la riuada.- Segle XXI
Una rosa negra de Halfeti2
Sempre
m'ha agradat la pluja, amable
La que
m'arrissa als cabells
La que
em davalla formiga per l’esquena
La
que m’acaricia els pits i garapinya els mugrons
Sempre
m’havia agradat la pluja, amable
La
necessària, la que fa saó
Aquella
que fins l’últim dilluns d’un octubre, maleït
M’embruixava
i em posseïa i em feia eixir al jardí clos
Sempre
la pluja i jo. Jo i la pluja. La pluja i jo
La
pluja percussora: xip-xap xip-xip-xip xàfec
La
pluja que mulla la roba
La que desmarca pentinat perruquer de les iaies presumides
Odiaré la pluja el que em resta per viure
©🌹miró
29 d'octubre 2024
