30 d’octubre 2025

Pense, pense

Pense, pense...

Pense amb el poema de Bertold Brecht 'Contra la seducció'

M'he pres la gosadia de traduir-lo a la nostra llengua    


No us deixeu seduir: no hi ha cap retorn.

El dia és a les portes,

ja hi ha vent nocturn:

no vindrà cap altre matí.


No us deixeu enganyar

amb què la vida és poc.

Beveu-la a grans glops

perquè no en tindreu prou

quan haureu de perdre-la.


No us deixeu consolar.

El vostre temps no és molt.

El fang, als podrits.

La vida és el més gran:

Perdre-la és perdre tot

                                                                     -Bertold Brecht


El fang, als podrits


EL FANG, ALS PODRITS

EL FANG, A LES RATES

EL FANG, ALS PODRITS

EL FANG, ALS MENTIDERS

EL FANG, ALS PODRITS

EL FANG, ALS SENSE ÀNIMA

EL FANG, ALS PODRITS

EL FANG, ALS CANALLES

EL FANG, ALS PODRITS

EL FANG, ALS DOLENTS

EL FANG, ALS PODRITS

EL FANG, ALS INFAMES

EL FANG, ALS PODRITS

EL FANG, ALS POCAVERGONYA

EL FANG. ALS PODRITS

EL FANG, ALS COVARDS

EL FANG, ALS PODRITS


La vida és el més gran:

Perdre-la és perdre tot




🌹miró

27 d’octubre 2025

Pitiüses

 






Quin blau turquí

Quina pau lleugera

Quin silenci d'onades 

Quina llum fugisera


Quina aigua pristina

Quin remans absolut

Quina natura divina

Qui pogués restar allà


Del cor mirant

A peu nu entre escumes

Dins la plaja serena

I compartir


Tants quiets moments

On l'ànima allibera l'ancla

Amb l'arganell no pot volar

Allà on la mar parla 

🌹miró

©️fotos d'Estel Aguilar

PANORÀMIX

 


Panoràmix

 

Tu amb Cohen, Leonard des del salt de la turca

Jo amb Roba, Bruta des del salt de la turca

—mira, avui, una mica més tard—

Diumenge tardoral 

 

Tu amb Cohen dominical

Jo amb Roba per planxar

Roba per guardar

Roba per rentar

Roba per eixugar

 

Tu, assegut escoltes lletres en anglés

Jo balle, balle, Dancing at the end of love

Mentre llance la roba amb arrebatament

Des del terrat al pati


Tu, des de la teua butaca crides

Baixa! Baixaaaaaaaaaaaaaaaaa!

Vermut

La suor m’entela els iris

A la boca un gust a ferro rovellat

I el Cohen avui em fot l’ànim

Avorrida busque una excusa

No trobe la cartera, ni les claus del seu jardí

 

Un aperitiu descansa en la península de la cuina

Un copó de Byrre immens

Quin foc sobtat

On és la copa fina i amatent

De cristall de Bohèmia treballat?


Les escopinyes no fan bon maridatge

Finalment trobe la cartera, les claus i fuig

Cap al la tenda del xinés de l’Avinguda de la Mar

 

Diumenge rar

Rosa Miró

23 d’octubre 2025

A la teua prudència


Sent el pes de la meua mà

oberta a la butxaca

De sobte he entés el silenci

darrere els teus somnis.


I tan dolça és la certesa

que ens manté despert,

en la distància escollida,

el nostre desig sense por.


Sents la raó darrere

el meu cos a la butxaca

per seguir

als teus somnis.


Equilibri perfecte


🌹miró

17 d’octubre 2025

La sala de la vellesa

A poc a poc se’n van

Les nostres mares cap a l’illa assolellada

Unes se’n porten amor, altres desencisos

I d’altres res

 

Rosa, la meua, s’emportarà el caminador

Allà no guarda ni les restes de la memòria

Allà no guarda ni clau de sa casa

Allà guarda engrunes de magdalena

 

Allà guarda trossets de galeta, dolços desembolicats

Caramels de llima i mel amb sucre

Tres caixetes plenes d’anells, braçalets

De quincalla, i collars de perla imitada

 

També guarda I l’essència de les meues mans

Perfumades de xocolata, cítric o dàtil

I la fortor de les meues abraçades

I el riure que li ocasiona veure’m fer la pallassa

 

Ara m’arrenque amb una jota, un twist

Ara amb el cant desafinat d’una ària de la Callas

Que per fer riure a les iaies se m’escapa del coll

I sura pel saló de la vellesa

 

Ella diu als altres un és la meua filla

I els ulls li canten

I els meus em ploren

I les ganes de dansar un vals s’esmunyen

 

 

Rosa Miró

12 d’octubre 2025

Reflexions sobre l'amor

 


 

L’amor és una presó invisible on la llibertat compleix condemna

L’enamorament és un estat d’alienació mental transitòria de durada curta la majoria dels casos

L’enamorament és una habitació desordenada, una prestatgeria arrebossada de llibres, un estany ple de cignes

Lletania,

Amor tòxic

Amor dependent

Amor líquid amor fràgil

Amor que no és amor

Amor de penitent

 

Cal tenir crèdit d’amor per al temps del desamor

 

Que bonic és l’amor

Que bonic en primavera

Que bonica bogeria

L’amor que ens accelera

                                                                                                          Rosa Miró

 

Dona’m verí que vull morir

Dona’m verí

Que prefereix la mort que viure amb tu

Dona’m verí

                                                                                                          Los Chunguitos

 

L’amor és una amistat amb moments eròtics. Aquesta societat ens dona facilitats per a fer l’amor però no per a enamorar-nos.

                                                                                                          Antonio Gala

El concepte “amor líquid” va ser designat pel sociòleg Zygmunt Bauman. L'amor líquid fa referència a la superficialitat de les relacions sentimentals i la fragilitat de les arrels emocionals que tendim a establir.

Fase noREM estats un i dos

 

Dormir

No dormir

Cauré al buit

Pujar, baixar

Obrir, tancar

Esperar

Rendir-se

Reiure's

Dormir

Sommiar

Tal volta estimar


Mòbil per ací

Xarxes per enllà


Em dorm

Et dorms

Obrim els cors a la por

Surem i és quan aleshores veiem la no existència

I és quan aleshores saltem a la fase REM


🌹miró



Dia de vi i pluges



Penes, alegries

La vida és un bolero

De vegades una punyada al cor

D'altres una caricia lleugera

un bes tendre al clatell


Rius, plores... 

De vegades la vida és simplement

Una copa de vi davall la pluja que no cessa


🌧☔️🌫

🌹miró





10 d’octubre 2025

Pensant

Pense, pense que ja no tenim edat de preguntar


Pense, pense...

Quan vam començar a treballar teníem tota la vida al davant


Avui, en arribar al darrer replanell laboral 

tenim tota la vida la vida al darrere


I pensant, pensant m'ha entrat fam


🌹miró

Els últims grills

Dimarts 7/10/25

Cric que ha mort el grill

L'ascensorista ha acabat amb ell

El grill ha mort de por


Dimecres 8/10/25

Encara canta el grill

Ha perdut la por

El tècnic la feina ha acabat


Canta, canta, canta

Cric-cric, cric-cric

Al fossat obscur


De l'ascensor

Repica el cric

L'últim grill d'un rar estiu


©️🌹miró

05 d’octubre 2025

Dolor fosc, ciutat mare

Dolor fosc, ciutat mare


De vegades plore 

Atrapada per un dolor fosc

Que vaga pels passadissos

Tortuosos del pensament


Hi ha dies que aterrida

Camine revestida de solitud

Pels carrers de la ciutat mare

Avui convertida en la veu del seu amo


🌹Miró