“El domador de paraules”, oda al llibre
Al principi quatre ratlles, quatre fletxes, quatre arcs
Per paper, de la cova la paret, a l’abric de les mirades
Per tinta: terra, sang, mescla de greix salvatge
I per pinzell els dits
Els mesopotàmics, argila
Els egipcis amb papirs
Els grecs, els romans, amb tauletes encerades
Els xinesos amb la palla de l’arròs
Per Europa aparegueres en pergamins pell de xai
Quan es bescanviava un llibre per una parella de bous
I vindrien els monàstics, amanuenses monjos,
cal·lígrafs de plomes d’au però, de monges, ben poques.
Fins la màgia de la impremta
Oh, llibre, gentil objecte, rabeig de l’ànima
Non omnis moriar
No moriràs del tot, abans crearem addicció
Avui, demà, perpètuament
Troballa en el temps, engroguit per la vellúria
Amb guants de fil i cotó, seràs tractat
Amb exquisida cura
Despreocupat! Deixat fer!
La distòpia de Bradbury,
Farhenheit 451, dirigida per Truffaut, sols va estar una pel·lícula? Vigilem!
Oh, llibre, tu, tu que et deixes subratllar, doblar cantons o folrar o escriure’t al marge sentiments de cau de llit, al racó de la lectura, a dins d’un bany relaxant d’escuma o a la vora de la mar.
Oh, llibre quina bona companyia
Sempre esperant. Amatent, hieràtica presència.
La llibertat que tu ens dones, no la sentencien jutjats
Quins gojos ens regales, al llegir-te, al posseir-te, en olorar-te, en Passar-te els fulls com dels amants les carícies.
Oh llibre, ets avui un imprescindible
Tan acostumats a tu, calibrador de cultures
Et recorde de menuda a l’exida de l’escola
Per la mateixa vorera del meu recorregut infant
Ahir, Armengot la llibreria clàssica
Ares la mística
Surco la llum
Feien endisar els ulls en les lleixes i prestatges,
Allà perdien vergonyes
El temps no corria mai
Allà trobaven la llum que reflectien els lloms
Les portades de colors, títols, formes i textures I a l’albir imaginaven
Oh, llibre
Podrem canviar la manera de llegir-te, d’acaronar-te, d’arxivar-te
e-books, tablets, smarts phones, pantalles i més pantalles
Qualsevol invent humà
Mes, de l’escriptura la teua essència
En la tinta digital perdurarà.
©️Rosa Miró
Arsèguel, 24 d'agost de 2024
