Brinde a la mar sempiterna
L' essència de la terra
Les meues lectures
La meua feblesa, la meua passió
La meua edat, els meus silencis
Les meues pors
Brinde a la mar sempiterna
La recerca d'una prosa perfecta
D'un vers subtil
Aquestes humils paraules
Escrites a la vora d'un any que S'esmuny com l'arena entre els dits
Mentre observe el caminar de les busques entre la cuina i el riu.
Allò menut passa la majoria de vegades desapercebut
Sóc menuda, de minúscula ànima però de vegades
Em creix amb els versos que vomito
Des del racó més inhòspit del meu enteniment
Les meues paraules poden ferir, poden no agradar o poden
Ser la força per començar un nou any
Animem a continuar
Fins que el cor diga prou
O la guerra que vindrà
©️🌹😎
Són meues
Tot el que elles han escrit
És meu
Em pertany
Històries de vida:
Incentius d'un representant de comerç
Comandes tornades pels clients
Factures inverses i tinta esborronada per llàgrimes
El coret petit petit
La por a les nits
La por als crits
Esdevindrá
Foscor d'un ànim que envelleix dia a dia
Cap d'any a cap d'any
Poema a poema
Bes a bes somiat
Vers a vers trencat
Desgastada còpia de
Paper carbó enmascarats els sentirs
Que mai més tornaran
Mentre busque cintes de måquina d'escriure
Per racons del col•leccionista
Són meues
Tot el que elles han escrit em pertany
Cartes d'amor de 1920
Comandes tornades d'un representant de comerç de 1950, 1960, 1970 i 1980
Cap incentiu
Tot eren crits
©️🌹miró
Perpetuament escamparàs
Flaires d'arròs i de tartana
Enyors i laments de pescadors
Esperant el sorteig d'un
Tros d'aigua dolça entre la mar i ponent
Envoltada de canyes i de fang
La barca atent les veus visitants
Ignorants del patiment dels senyors de paraigua i de barret
A l'Albufera de València
©️🌹😎
La boira juga amb els esquelets dels arbres nus
La reixa revestida d'òxid et diu
entra, no avances camí avall
L'arbust hipnotitza
Els ulls el miren, vols creuar la tanca
Endinsar-te en el misteri de la foscor
L'enramada reclama
I el matoll et diu passa
Ho penses un instant
I, finalment t'abandones al misteri del reixat
Caminant pel Camí La Plana
©️🌹😎
Aquest any no hem gaudit junts
Del silenci de La Cerdanya
Ni dels colors de La Cerdanya
Ni del Petit Train Jaune
Ni dels caminois de La Cerdanya
Tornarem
Tornarem a la muntanya plegats
Als vint-i-un graus de dia i dotze de nit
A les aigües sulforoses de St. Thomas
A la ruta Font-romeu-Les Bulloses
Al trajecte sencer del Tren Groc
Xic-xac, xic-xac, xic-xac
Als camps de blat a punt de caramel embolicat
A la flaire a camamilla
Als fa, als do, als mi dels esquellots llunyans
A les vaques i vedells
Als cervatells saltant pels boscs
Al bonic accent rossellonés
Als 'bon jour' i als bon dia
Al romànic viatger, temps d' històries de ben lluny
Al bon menjar i bon vi
A la llum dels estels
Al cant dels ocells (raó tenia Casals)
A la mudesa i a la melodia de l'aigua rierol a baix, com la vida corre
Mentre alguns la passen altres inconformistes, ens la mengem a pams
***********************************
©️🌹😎
Caminant per la Cerdanya
Habitant uns dies a Er
He omplert de flors ma casa
He obert finestres i balcons
Que entre el vent per on li plaga
Que bufe llibres, llibretes, apunts, notes
Que rebente anys de paraula
Ínfules d'una pobre idiota
Res tornarà al principi
Res tornarà al capdavall
Tinta, ploma, paper
Que esclaten els calaixos
Goluts, plens de quaderns de notes On la vida s'ha omplert de llistes infogrammes i esperes inútils
©️🌹😎
Em dónes aigua i jo vullc foc
Em deixes com ploma mullada
Al caprici de la pluja
No em dónes aigua
Que jo vull foc
Que em deixe com flama
Embriagada
Dansaré dalt del fossar dels sentits
Aldarull de carícies passades
Qui sap si demà
Contrària a tota lògica
Llace a la foguera les brases del meu desig
©️🌹😎
Acidesa de l'ànima
Com la fel puja als llavis
Confinat esperit que
A palpons recerca agònic la sortida
Llargues les nits
Llibertats indomables
Tornaran foscos pardals
I a les nostres finestres els nius penjaran
Pobres dones, pobres
Sense balconada
De presons invisibles envoltades
Paures i cadenes
Gavines color gris
Cap esperança
Ai!
Ai la vida!
"La vida és tan ragmentària"
-Joan Fuster
De vegades
Em sent malament
Em sent privilegiada
©️🌹😎
M'agrada la gent
La cervesa freda beguda a morro
La tendresa
Les amistats no circumstancials
Les bones converses
Els somriures coneguts
Els hola i adéu
Els fins demà
Els bon cap de setmana
Els fins dilluns
El café a l'entrada
Els bon dia sincers
Les abraçades amigues
I els petonets amb soroll
"Cheek to cheek"
Qui seré jo en uns anys?
©️🌹😎
El mar i jo hem compartit textures, tonalitats, confidències
Diàlegs de vora mar, monòlegs de l'absurd
Com una cura els tinitus han callat
Per uns moments la remor
De les ones, com equalitzador
Ha mesclat sorolls perpetus
Buscadors de silenci
Amb els càntics alegres i salobreS
Els acufens han esdevingut aqüífers musicals
I jo tan contenta
©️🌹😎
El que queda de les roses" (en projecte)
©️🌹😎
Ho dic amb tot el meu sentir, coneixement, seny i causa
Ho afirme sota els efectes d'un verdejo i d'un glopet d'anís El Mono
Ho reitere: no tinc por a la mort, mes sí al sofriment, dolor o falta d'oxígen
La meua pena: privar-me del somriure diví de les meues filles.
Elles m'estimen d'una manera silent
D'una manera gestual
La lluïssor dels seus ulls ho parla tot
Les abraçades, els petons
El record dels seus girs a la caverna uterina
Aquell rar sentir de vida primigènia, dins del meu ventre
La resta d'amor, si és que existeix, no el note, no el sent
De vegades no és prou el frec dels peus sota un abric
El ronc suau d'un alè compartit
De vegades és necessari l'esclat animal
L'explosió bestial del plaer
Que meravellós trobar una carícia, un alè al llit de l'adéu
Quina pau serena m'envaeix quan imagine la faula de la trobada
Quina absurda i efímera sensació
Un cervell ple d'ocells
©️🌹miró
Sant Esteve 24
Insulta els ulls que la observen
Fractal, perfecta es mire per on es mire
Que bé si es pogués abastar-la amb la mà
Que bé poder absorbir l'essència fins l'última gota de l'alambí
Allà dins, íntim amagatall del desig
El vellut dels pètals parlaria per tu amb beu baixa
Diria allò i allò altre que la covardia impedeix expressar
Roses perfectes en un mon ple de tares
Les roses
Possiblement les flors més belles
De la natura després de les camèlies.
©🌹Miró
Besa'm a la porta del desig
Abans de creuar l'inframon
Allà on els xiprers creixen sobre els cedres
Apropa la teua boca als meus llavis
Untats de deler i melmelada
Oberts al teu alè de foc i de tendresa
Treu la llengua a poc a poc
Lliga'm ferm i fosc com un secret
Conscientment perdut en un mar d'oliverars
On cada olivera de tres soques
Dona plaer a llengües alienes
Imaginades àcides com l'oblit del teu bes
©️🌹😎
