III
Guspires dels teus desvaris fugiran entre malsons
i en solitud, com tu no volies,
(quina por tenies)
a la matinada t’envairà la pau
i sobresaltada, escoltaré llunyà:
adéu, xiqueta, me’n vaig.
Aleshores encetaré històries d’enyorança,
poemaris de culpes i prosa de records,
bons,
dolents,
tristos,
amatents.
I t’estranyaré.
Segura estic.
Ho sé.
©️🌹Miró