Pense, pense...
Em sembla que plou ara
dissabte 31 d’agost de 2024
sent les deu hores i set minuts del matí
Desconnecte de la lectura
Un poema de l’ Estellés desconegut
Em provoca una contracció sobtada
Pose en alerta l’oïda
Gotes suaus xarren damunt els pàmpols
Els braços del moretot ho gaudeixen
Un lleuger Llevant alça el full del poemari
Amb un gest com de pessics invisibles
Bec aigua freda
A poc a poc abandone el llapis
Sobre el cos dels versos
—no sé llegir sense escriure als marges—
Enteneu, ara, perquè no m’agrada la tinta digital?
M’empasse a glopets l’essència de la pluja
Èbria de metàfores i de retòrica
Reprenc la lectura estellesiana
Una llàgrima cau dins del got
La pluja m’ha pres el pèl, suor d’àngel
‘Amb un fons subversiu’
Em torna a deixar un malestar
Fosc i apocalíptic
Goig de pujar a Atzeneta
Llegir al mestre i al públic congregat
Un cop de cor em diu ‘molta gent’
Ens veiem en una estona, no falteu.
©rosa miró
Castelló, 31 d’agost de 2024
⁶