Els amics del Rei Barbut, els meus amics
Cagueme
Quina saviesa, xicot!
Quin rostre de paixarell!
De vegades replicó, més sempre tal·lós i dolç
Marejant sovint la troca amb les arts de bon lletrat
A l’illa Sinyoreta, la solitària i pelada, així la vas batejar
—Illeta, illeta, que poc t’has despentinat; Sinyoreta, Sinyoreta
Amb el cargol, com les campanes al vol
A tots manes estar ferms, enllestits per al combat
Els dies que no sentencies saps molt bé fer de bufó
Fidel t’inclines a l’amo com el millor conseller
Ets el guarda de la cova. Arxiu. Llar del Galifant
Allà ocultes meravelles com el vi d’un bon celler
Amb el cargol, com les campanes al vol
Avises de les visites, dels enemics i amistats
Que orgullós Tombatossals que sigues al seu costat!
Cagueme...?, si pels altres i a tota hora a partir-te el cor estàs!
Oh, Cagueme, per la conquesta dels atols
voluntat de la Infantona, allà vas perdre la vida
Des d’aleshores som orfes de ta bonior i saviesa
Oh, Cagueme, les llàgrimes del gegant a les nits de gran tempesta
Encara colpegen el far de les nostres Columbretes
Mes tots els d’ací sabem que els dissabtes de Pregó
Apareixes tot cofoi per alegrar-nos la Festa
©Rosa Miró
Inspirat en Tombatossals, novel·la de Josep Pasqual Tirado
Del recull de poemes de Rosa Miró
Els amics del Rei Barbut, els meus amics
Per al Col·legi Oficial de Farmacèutics 2019
Per a la Colla del Rei Barbut 2024