Vesprades pàl·lides


Hi ha vesprades pàl·lides oferidores de malenconia a dojo

Te la porten amb safata metre fites el plugim

Aleshores et preguntes per què has hagut d’amprar 

Altra vegada vells trastos corcats

Del passat sentimental 


Mires el fòtil al mig del jardí clos humit per l’aiguat de tot el dia.

Només se t’acut tallar roses roges i roses

I fas un collage


Hi ha andròmines de corcadura que hom s’empeny a rescatar 

Buits de vida soterrada entre caixes i teranyines de pedra

Un cop d'ull  i de sobte seus a la gandula mentre la iaia cus


Maria repunta i canta

Ets feliç. L’estimes tant


Claves l’esguard als peus junts sobre l’accelerador del temps

Mentre la màquina de cosir entona a l’oïda la veu de ta iaia


Bip, bip! Retornes al present

A les mans un mòbil amb l’opció càmera.



©️rosa miró