Mars termenals
Quan vas oferir-me la rosa sense perfum
La pescadora, la barca i el color de la mar virolada
Em van semblar només ratlles presoneres del llenç
Mentre visitava el museu sentia
El fluir dels tubs d'oli sota els meus peus
Una vegada al carrer
Vam demanar un taxi
I vaig vore la teua casa al lluny, ben alt
per no deixar que arriben els mars termenals
Que en realitat tot ho mengen
I perquè en el fons eres només una paraula: poquesa
©️🌹miró
