Avui no pense

Avui recerque poemes muts de primavera

A manera de reprotxe, però no ho és

Poema escrit el 8 de març de 2024

No hem tret encara els llums de Nadal i el til·ler esclata

Prompte omplirà el tronc d'infusions de til·la

Llums i flors, llums i abelles es barrejaran en el bancal del clos

No tenim temps perquè s’estudia, es llegeix, s’assisteix classes d’idiomes

De teatre, de filosofia estoica, de pilates, de costura de cicatrius, i

Tenim cura d’un ocell sense niu

Au abandonada al destí de les administracions públiques

I jo, i el meu cos i el meu pensament continuem fent el mateix

Cada dia el mateix, cada any el mateix

Organitze logísticament i desordenada

Sé on és cada cosa, cada sabata, cada lament, cada alegria de ma casa

I mentre organitze i mentre sé on és cada cosa

Cada objecte, cada fotografia, cada alegria de ma casa

Se m’arruga l’enteniment i la comissura dels llavis esperant

Tota la vida esperant un no sé què que no sé què és

Facilitar la vida als altres

Donar una abraçada agraïda

Riure sense ganes

O pixar-se de riure amb ganes

Canviar el rotllo de paper

De cuina, de vàter, de mare a filla, de filla a mare

De secretària sense ganes

De cuinera Michelin, (pels sacsons de l’esquena, dic)

Veritable destí per a una que volia ser poeta.

©miró