Pense, pense...

Em sembla que plou ara

dissabte 31 d’agost de 2024

sent les deu hores i set minuts del matí

Desconnecte de la lectura

Un poema de l’ Estellés desconegut

Em provoca una contracció sobtada

Pose en alerta l’oïda

Gotes suaus xarren damunt els pàmpols

Els braços del moretot ho gaudeixen

Un lleuger Llevant alça el full del poemari

Amb un gest com de pessics invisibles

Bec aigua freda

A poc a poc abandone el llapis 

Sobre el cos dels versos

—no sé llegir sense escriure als marges—

Enteneu, ara, perquè no m’agrada la tinta digital?

M’empasse a glopets l’essència de la pluja

Èbria de metàfores i de retòrica

Reprenc la lectura estellesiana 

Una llàgrima cau dins del got

La pluja m’ha pres el pèl, suor d’àngel

‘Amb un fons subversiu’

Em torna a deixar un malestar

Fosc i apocalíptic

Goig de pujar a Atzeneta

Llegir al mestre i al públic congregat

Un cop de cor em diu ‘molta gent’

Ens veiem en una estona, no falteu.

©rosa miró

Castelló, 31 d’agost de 2024

⁶