I xarra que xarraràs
Ella un té, tu un cafè
L’amiga i tu, el seny i el cor
Raó de pes
Hi ha cervell humà que no madura mai
Ancorat a la platja dels jocs
Castells de sorra vora blonda
Rierols de salnitre, il·lusa llàgrima
I parlar i parlar fins assecar les cordes
L’amiga i tu, corball i cranc
Raó de pes
Cal deixar la morralla per al suquet
–sempre bo, sempre millorable
Emprar el llom i degustar-lo, tancar els ulls
Engolir-lo assaborint la vida –curta i mala puta
I riure i riure fins prémer el sòl pelvià
Dominar emocions, mes no castrar-les
I així, laissez faire, laissez passer
Però amb bona programació i administració
A Maria Antònia Parcet
18 de juliol de 2024
En una cafeteria de la Universitat